El Ple del Tribunal Constitucional ha acordat per unanimitat denegar la suspensió de l’execució de la pena d’11 anys i mig de presó imposada pel Tribunal Suprem a l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell per sedició. La interlocutòria explica amb caràcter general la doctrina del Tribunal Constitucional per a aquests casos i recorda que estableixen el límit inferior de les penes greus en cinc anys. En el cas de Forcadell és més del doble i, per tant, considera que no hi ha prou motius per excarcerar-la.
“L’avaluació de la gravetat de la pertorbació que per a l’interès general té la suspensió de l’execució d’una pena constitueix un judici complex depenent de diversos factors, entre els quals hi ha la gravetat i naturalesa dels fets jutjats i el bé jurídic protegit, la seva transcendència social, la durada de la pena imposada i el temps que resti de compliment de la mateixa, el risc d’eludir l’acció de la justícia i la possible desprotecció de les víctimes”, recorda el TC.
En relació amb aquest criteri de gravetat de la pena, aquest tribunal adopta com a directriu inicial la que la pena se situï per sobre o per sota de la frontera dels cinc anys de presó, que és la que li serveix al legislador penal per diferenciar entre les penes greus i les menys greus. Per tant, “és una condemna penal greu, de més de cinc anys de presó, que, en aquest cas, és, a més, superior al doble del límit de gravetat establert per la doctrina d’aquest tribunal”. En conseqüència, “l’adopció de la mesura de suspensió sol·licitada suposaria una pertorbació greu d’un interès protegit constitucionalment, com és el de la garantia de l’efectivitat de l’actuació dels poders públics, en aquest cas del poder judicial.
Pel que fa al motiu també al·legat que el compliment de la pena podia tenir per a la greu situació de salut derivada de la pandèmia provocada pel coronavirus covid-19, la interlocutòria assenyala que el tribunal és conscient del greu problema que afecta la salut pública col·lectiva i també a la salut individual de cada ciutadà. No obstant això, “és notori que el perjudici a què fa referència la demandant no està connectat a les resolucions objecte d’impugnació en la demanda principal, sinó a la pandèmia a què s’ha fet referència”.
Això vol dir que “tractant-se d’una persona que compleix condemna privativa de llibertat en un centre penitenciari, la concreta compatibilitat entre el compliment de la pena i la salut de qui roman internat a l’establiment exigeix un exercici de ponderació que correspon realitzar a les autoritats penitenciàries, sota el control de l’òrgan judicial competent, que no és aquest tribunal”.
Fes el teu comentari