Aquests dies podreu llegir en premsa multitud d’articles d’opinió que destaquen que la creació dels eurobons per fer front a l’impacte de la pandèmia del Covid-19 suposaran per Europa un moment tan important com la creació del mercat únic o la introducció de l’euro. Hi ha qui parla d’un moment Hamiltonià. Hamilton, a banda d’inspirar un musical de gran èxit a Broadway, va ser el primer secretari del Tresor dels Estats Units. En contra del parer de Thomas Jefferson, Hamilton va defensar, i va guanyar, la postura de què el govern de la Unió havia d’endeutar-se per fer front a les despeses comuns i en especial per finançar aquells estats més pobres. No hi ha res que uneixi més una parella que una hipoteca, això ja ho sabem.
Tornant a l’Europa del segle XXI, hi ha qui defensa que aquest és un gran pas per consolidar la Unió Europea i fins tot algun articulista parla de que es tracta d’un avenç significatiu en la creació de la ciutadania europea. És aquell concepte tant americà del “taxpayer”. Sembla que la dimensió pública de la persona es construeix en referència als impostos que paga i com l’administració gestiona aquests diners. Una visió liberal de la cosa pública. Liberal en el sentit anglosaxò o americà, que respon únicament al primer liberalisme britànic que va nàixer per defensar els interessos dels terratinents davant els impostos dels seus governs.
El liberalisme és una ideologia política amb un nom enganyós, perquè la llibertat a la que aspira és única i exclusivament a la llibertat d’aquells que ja tenen els recursos per a exercir-la i, per tant, volen la mínima ingerència del govern i la mínima imposició de límits al gaudi del seu poder i riquesa. Després es vesteix tot amb paraules boniques per a que aquells que no són tan afortunats (i que els liberals en realitat pensen que són una colla de dropos que tenen el que es mereixen) s’empassin millor tot el muntatge. S’ha de reconèixer que aquest liberalisme ha anat avançant en aspectes socials: llibertat de culte, llibertat sexual, igualtat de gènere… són llibertats que han anat incorporant al seu ideari. Però pel que fa a la llibertat econòmica, continuen sent tan hipòcrites com sempre. Només els interessa la seva. I, si de cas i en el millor dels casos, que el poble tingui coberts uns mínims que evitin una insurrecció que posi en perill el seu estatus.
Si el fet que la Unió Europea ens cobri impostos directament (sí, els eurobons són això, ara pagarem impostos directament a la Unió Europea, encara que ho disfressin d’alguna manera) fa que ens interessem més per tot l’entramat polític de Brussel·les, benvinguts siguin. Però veient l’interès que posem en controlar els governs que ja fa molts anys que ens cobren impostos (Estat, Generalitat, Ajuntaments…) permeteu-me que expressi els meus dubtes al respecte.
Pagar impostos i controlar que se’n fa és una part de l’exercici de la ciutadania responsable. És una part important, fins i tot. Ara ho hem vist més que mai i amb tota la cruesa. Però no podem reduir el nostre rol de ciutadans a una simple comptabilitat d’entrades i sortides. La feina de ciutadà és molt més feixuga i exigeix d’un control continuat de les administracions públiques sobre com gestionen els impostos i, més important encara, sobre com garanteixen les llibertats polítiques, socials i econòmiques. Totes. En aquest sentit, des del punt de vista ideològic, el republicanisme està més ben dotat per exercir aquesta funció que no pas el liberalisme, ja que té una visió més global sobre el concepte de llibertat.
I, per cert, desconfieu d’aquells moviments que diuen no tenir ideologia. Que busquen la transversalitat. Que proclamen que l’esquerra i la dreta ja no existeixen. Que la lluita de classes ja no té sentit. Tothom té ideologia. Tothom respon a uns interessos. Tothom fa el que fa en funció d’una cosmovisió particular. I quan ho amaga, el millor és preguntar-se per què ho fa i a qui beneficia en fer-ho. Això que us deia abans: l’ofici de ciutadà no és cap ganga. Però és la única garantia que tenim si volem conservar les llibertats. O aconseguir les moltes que encara ens falten.
Fes el teu comentari