‘Al voltant del debat sobre el turisme en espais naturals’, per Jordi Jordan

La pandèmia de la Covid-19 ha impactat de ple en tots els àmbits de la nostra vida quotidiana. No hi ha aspecte del nostre dia a dia que no hagi patit canvis des que ara fa uns mesos es van començar a prendre mesures per combatre el virus. I aquest estiu ho hem pogut comprovar en les nostres pròpies dinàmiques vacacionals. Pel que fa al turisme, la incertesa generada per la pandèmia del coronavirus ha fet que hagin guanyat pes i acceptació les destinacions turístiques de proximitat, que han oferit a priori moltes més garanties que destinacions més llunyanes. 

Les Terres de l’Ebre són un clar exemple d’aquest canvi de dinàmiques, amb un estiu on molts punts emblemàtics del nostre territori han rebut molts més visitants que en altres anys. Aquest increment ens ha deixat moltes imatges. A banda de les de mascaretes, els gels hidroalcohòlics i similars, també ens hem trobat amb imatges d’amuntegaments de vehicles i persones i d’abandonament de deixalles i brossa en punts emblemàtics del Delta de l’Ebre. La barra del Trabucador, encara no recuperada dels greus danys provocats pel temporal Glòria de principis d’enguany, ha estat un dels espais més afectats per aquesta realitat sobrevinguda. 

Les imatges de la invasió de determinats espais naturals per vehicles i visitants han generat força comentaris de preocupació per l’afectació que aquests fluxos humans i mecànics poden provocar en un entorn natural cada vegada més fràgil. I la preocupació ha donat pas a la indignació en els comentaris referents a les fotografies i vídeos on es veuen bosses de brossa i deixalles vàries abandonades en espais d’alt valor ecològic. En línies generals, no s’ha dubtat a associar aquestes imatges a l’increment dels visitants de fora del territori i a un hipotètic creixement del seu incivisme. Possiblement alguna d’aquestes coses hi hagi al darrera de les imatges que comentem, però tampoc es pot generalitzar. D’incivisme n’hi ha a totes bandes, també d’autòctona.

Ara bé, la consolidació de l’Ebre i els seus espais naturals com a destinació turística de proximitat de primer ordre ens hauria de fer reflexionar sobre la necessitat d’incorporar a les polítiques de promoció del territori missatges que facin pedagogia de la necessitat, o més aviat, de l’obligació, d’aprendre a visitar els espais naturals del nostre territori fent el menor soroll possible i deixant-hi les menors empremtes possibles. Les Terres de l’Ebre som Reserva de la Biosfera i el fet d’haver estat reconeguts amb aquesta distinció ens hauria d’obligar a introduir en les nostres dinàmiques internes i externes mesures per fer entendre als habitants del territori i als que ens visiten ocasionalment que no tot s’hi val. La ciutadania hauria d’assumir el compromís d’exigir-se a ella mateixa, a les administracions públiques i al teixit socioeconòmic actituds i polítiques de respecte i millora envers els valors valors ambientals, productius, turístics i culturals que sostenen i donen sentit a la marca Ebrebiosfera. 

Hem de fer créixer el territori i els seus sectors productius, però de forma respectuosa amb un entorn que és valuós, singular i únic; però també extremadament fràgil. I per a fer això cal obrir un procés de diàleg per tal d’elaborar una estratègia de creixement turística que generi activitat, però no a costelles de malmetre o generar pressions inassumibles per als espais naturals. Això segurament implica prendre mesures noves i/o addicionals que poden implicar canvis en la nostra relació amb els espais naturals i en les formes en que en gaudim o en fem ús, però potser són necessaris si no volem comprometre encara més la supervivència d’aquesta riquesa natural. I, paral·lelament, cal buscar eines i mecanismes per fer que la ciutadania, tant la local com la forana, prenguin consciència de la realitat dels espais naturals i dels impactes que hi produeixen les nostres activitats. Només així podem arribar a aspirar, si més no, a no comprometre definitivament la supervivència d’allò que ens ha portat a ser Reserva de la Biosfera. 

*JORDI JORDAN és portaveu de Movem Tortosa i coordinador de Movem Terres de l’Ebre.