Quants cops ha sortit algun governant, sigui català o espanyol, sortint als mitjans a demanar seny a la població per evitar contagis? Podríem citar diferents moments assenyalats, com quan a Catalunya renyaven els joves després de fer una desescalada exprés per Sant Joan, o quan Pedro Sánchez, fa pocs dies, reivindicava la disciplina social i la reducció de la mobilitat per reduir contagis.
Estos discursos que sempre traslladen la responsabilitat, la culpa, a la ciutadania, precedeixen l’adopció de noves mesures. A l’estiu ens van encolomar la mascareta, fins i tot a l’aire lliure, en poblets de muntanya o al mig de la ribera. Ara ens han encolomat un segon estat d’alarma, gràcies al qual ens poden fer quedar a casa de nit, i qui sap si ens confinaran encara més.
La responsabilitat dels governants, dels polítics, sempre s’ha escudat en el desconeixement del virus, en els consells d’experts -amb qui discrepen altres experts-, o en allò que fan els veïns europeus. Mai no fan res tan greu com per marxar cap a casa.
Potser per això, que uns ministres, entre ells el de Sanitat, o la cap de llista de Ciutadans, vagin a celebrar l’aniversari d’un conegut diari de la capital, acompanyats de part de les elits espanyoles, no deu ser tan greu. No cal fer de tot un castell, diria algú. Això sí, reunions a casa, màxim 6 persones; si som catalans, ni pensar d’anar a bars ni restaurants; i de nit, cotos a casa, sense sortir. I de Nadal, ja veurem si en fem. Per cert, a can PSC, que fan bandera del ministre català, ni parlar-ne de la farra de Pedro J. Fan com Rajoy, deixar-ho passar. I el ministre, com el Rei Emèrit, ha vingut a dir-nos que demana perdó i que no ho tornarà a fer. I demà serà un altre dia. Dimitir, que ho facin els del PP.
Només faltava que el dia que els mitjans haurien d’estar parlant d’això, resulta que ens assabentem d’una operació policial amb un nom relacionat amb la División Azul, que Putin volia enviar 10.000 soldats a Catalunya per complir el mandat de l’1O. De fet, l’ambaixada russa a Espanya ja ha puntualitzat que les informacions es queden curtes… Caldrà veure per on anirà la Justícia.
Per totes estes coses la dimissió de la Junta del Barça, problema de país, ha quedat en tercer pla. Quina injustícia!
Fes el teu comentari