La concessió per explotar la hidroelèctrica de la presa de Flix s’esgotarà en tres anys, i el mateix passarà en deu anys amb els pantans de Riba-roja d’Ebre i Mequinensa. Per això, l’associació Sediments vol saber què passarà amb els embassaments del tram final de l’Ebre. Als pantans s’hi acumulen bona part dels fangs que haurien d’arribar a un Delta que pateix fenòmens com la regressió i la subsidència, l’enfonsament de la plana deltaica, així com l’acció dels temporals i la pujada del nivell del mar.
“En este tema de les concessions, sembla que a Mequinensa i Riba-roja els queden deu anys encara, perquè és una concessió de 75 anys i han transcorregut la major part dels anys. Hem d’estar alerta, perquè 10 anys passen ràpid”, ha dit Segarra. “I el de Flix és una cosa imminent, i s’hauria d’actuar ja per veure si pot passar a mans públiques i què s’ha de fer allà”, ha recomanat durant una entrevista a Canal 21 Ebre per presentar el seu llibre ‘Terra presa’.
El portaveu de l’entitat, Josep Juan Segarra, ha explicat que Endesa hauria d’entregar a l’Estat el 20% de l’energia produïda, cosa que mai ha fet. En el cas de Mequinensa, l’elèctrica hauria de pagar uns 450 milions d’euros, uns diners que segons Segarra es podrien destinar a gestionar millor els sediments que ara no arriben al Delta. “Això implica que, en el cas de Mequinensa, han deixat de retornar l’equivalent a set milions d’euros anuals”, ha assenyalat. “Amb estos diners es podrien gestionar molts de sediments que fan falta al delta de l’Ebre. L’empresa està cometent un impacte ambiental allà i no està contribuint de cap de les maneres. En canvi, el que fan quan fa fred és pujar les tarifes de l’electricitat, no?”, ha lamentat Segarra.
Per tot plegat, l’entitat ja ha sol·licitat la informació sobre els contractes d’explotació de les elèctriques a la Conferació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), i de moment no han obtingut resposta. No descarten portar el tema als tribunals, i també reclamen que la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre puga establir un cabal ambiental sòlid, “perquè de moment només tenen una proposta de cabals ambientals líquids”.
Durant la mateixa entrevista, Segarra també s’ha referit a les diferents proves pilot que han previst la Generalitat i l’Estat per estudiar la recuperació d’uns sediments que provoquen molèsties riu amunt, mentre que al Delta fan molta falta. Reitera que la solució més econòmica seria el buidatge dels embassaments, però que abans caldria reparar les comportes de fons dels pantans, ara bloquejades per l’acumulació dels fangs. Finalment, el portaveu de Sediments també ha tornat a demanar que s’analitzen amb més profunditat els fangs que s’acumulen als embassaments, per confirmar que poden ser mobilitzats sense risc per al medi ambient.
*També podeu veure l’entrevista íntegra a Josep Juan Segarra i Josep Maria Franquet:
Fes el teu comentari