Los primers dies de l’any mos han portat unes temperatures gèlides no vistes des de dècades.
Lo toc de foc imposat per la maleïda pandèmia, no feia escarafalls a l’hora de tocar cap a casa, amb les mans a les butxaques i amagant lo cap com les tortugues baix les bufandes i els abrics ben gruixuts.
Però això no ha estat res comparat amb les baixes temperatures que des del dia 17 de gener de 1891, fa just 130 anys, es van donar a les Terres de l’Ebre, aconseguint que es glacés completament lo riu a l’alçada del Monument de la Batalla de l’Ebre cap a munt, just on es trobava allavons lo Pont de Barques que desapareixeria devorat per les flames un any més tard, en 1892.
Ans de la històrica gelada de 1891 de que parlarem ara, la nostra història local contava amb poques gelades anteriors. La primera que es recordava, és la de 1442, la seguia les de 1573 i 1590 en el segle XVI; també les dels anys 1623, 1649 i 1694, del segle XVII; en el segle XVIII teníem les dels anys 1709, 1712 i 1789; i en el segle XIX, se va gelar el 13 de desembre de 1829 i el 18 de gener de 1891.
Hem pogut recuperar unes notes del Cronista de Tortosa, Francesc Mestre i Noè (Tortosa 1866-1940), on descriu amb tota claredat com va ser esta històrica glaçada del riu Ebre a les acaballes del Segle XIX. Deixem que la seua afilada ploma en explique com ho van viure los tortosins i tortosines del moment. (Recordem que per a ell, lo moment actual són los dies que van del 17 al 22 de gener de 1891):
“Des de l’any 1829, segons conten les persones ancianes, no s’ha sentit en esta comarca un fred tan intens com el d’ahir i abans d’ahir(17 i 18 de gener de 1891); lo termòmetre ha marcat durant les hores de la matinada en la llera de l’Ebre 10 graus baix cero i dins de la nostra població a les nou del matí 4 graus baix cero.
Baix esta glacial temperatura la gelada ha estat general, i el riu Ebre en alguns punts. En particular, més amunt del Pont de Barques, la superfície de l’aigua congelada arriba de marge a marge del riu.
L’espectacle que ofereix el fenomen crida extraordinàriament l’atenció, essent nombroses les persones que, tot i el fred, corren a vere-ho des de la Baranda i el Pont.
Avui segueix lo fred i la gelada.
Ahir dia 20 de gener de 1891, a trenc d’alba, el dia va aparèixer tan cru com los dos anteriors; però a l’entrar la tarda s’inicià un sensible ascens del termòmetre, arribant a marcar 3 graus sobre cero a les set de la nit amb una diferència de 4 graus comparant-ho amb la mateixa hora de la nit anterior.
Lo riu Ebre va seguir gelat tot lo dia, en la part superior al Pont de Barques, contemplant-se en tota la seua amplada cobertes les aigües per grans llenques de glaç, d’una espessor regular, pos resistien les pedres d’un pes de tres o quatre cabassos que es llançaven des de dalt del pont. També vam vore un mosso d’uns 16 anys córrer sobre el gel d’una barca a l’altra.
Considerant-se en perill lo Pont de Barques, des de les primeres hores del dia es va procedir per l’ajudant d’obres públiques de la província, amb una brigada respectable, als treballs necessaris per a evitar una catàstrofe; descongelant a l’efecte les llenques de glaç i desaiguant per mig d’una bomba la barca número 2 que fa aigües a efecte potser de l’enfonsament d’una taula a causa del gel.
Referent als efectes del gel en general, en tota la comarca no ha quedat dipòsit d’aigua sense congelar-se, arribant a experimentar igual fenomen los dipòsits interiors de les cases.
El fred ha estat intensíssim, baixant la temperatura durant la matinada a 10 graus baix cero; malgrat tot i l’extraordinari estat de l’atmosfera, tan impròpia de la nostra regió, no consta cap accident desagradable personal”.
Francesc Mestre i Noè
Tortosa (18-22 de gener de 1891)
Quan anem passejant tots arrupits de fred i miréssem amb enveja lo Port tot nevat en estos primers dies de 2021, pensem amb esta última glaçada del riu Ebre de fa 130 anys, i recordem com los nostres avantpassats també van saber, tot i el fred, xalar de la situació i contemplar extasiats com la natura mos pot sorprendre en tot moment.
*NÚRIA MENASANCH I MARTÍ és escriptora i biògrafa de Francesc Mestre i Noè.
Fes el teu comentari