Els aldarulls, els assalts a les botigues, la crema de vehicles al carrer i la violència signifiquen un mal preludi per la societat. La història ens demostra que quan es produeixen aquests fets no anem pel bon camí. La gent, els pobles, les comunitats, necessitem concòrdia. Tots tenim dret a queixar-nos dins d’un societat molt diversa on les diferències socials estan a flor de pell, on hi ha sectors que viuen malament, com pescadors, pagesos i pastors. O altres com ensenyants, bombers o sanitaris que no tenen sous i feina homologats a les pujades del nivell de vida. I és lògic que davant de les dificultats es puguin queixar i puguin manifestar-se reclamant allò que ells creuen que s’hauria de millorar.
Però quan de la manifestació es passa a la violència, el valor de la queixa i la demanda de millores queda truncada des de la base. La queixa amb violència destrueix l’ordre i la democràcia que només ha d’estar sustentada pel diàleg i la voluntat de les parts de donar solucions als problemes. L’adagi de “de parlant la gent s’entén” és la base de tot. Sense diàleg i sense concòrdia no es poden arreglar els problemes dels col·lectius que viuen amb desigualtat. I s’han d’arreglar parlant i amb l’afany de concòrdia entre les parts.
La meva avançada edat m’ha ensenyat coses de la vida que de jove no hi donava importància. La gent menjava cada dia però tot s’aprofitava, cap cosa no es llençava i subsistíem sense adornar-nos-en com si fos una vida normal. Avui, l’actual joventut, no coneix la sobrietat, ni aquelles virtuts gràcies a les quals ells s’han trobat amb els mínims per tirar endavant, gràcies, molts cops, a l’estalvi i l’esforç dels antecessors. Ara porten el mòbil a la butxaca i amb el funcionament del “tiktok”, amb quinze segons se’ls envia el missatge que els intrusos els volen fer sentir i disposen la força de mobilitzar-los violentament.
Aquestes estructures socials han creat una societat diferent reivindicativa a la vegada que es dilueixen les classes mitjanes. Només se’n salven, i sense disposar de la mateixa fermesa de pocs anys enrere, aquells que han estalviat i han sabut graduar que “no es pot allargar més el braç que la màniga”. El poder adquisitiu d’una nòmina d’un jubilat de l’any 2005 no te res a veure amb l’actual. El poder real ha baixat més d’un 50% perquè la inflació s’ha desorbitat i amb els darrers 10 anys el que es compra al supermercat val més del doble del que costava.
Els poders polítics, no han solucionat l’acció reivindicativa de molts sectors socials. I ha estat aprofitada per l’acció violenta d’uns pocs joves que havent viscut amb tantes comoditats estan somoguts per l’extrema dreta i arriben a malmetre les virtuts dels antecessors. I l’extrema dreta se n’aprofita per induir-los a les malifetes que cometen.
Les violències començaren a París. Ara arriben a casa nostra amb les subversives actuacions d’indolents delinqüents moguts per fenòmens exteriors de sers que dominen la intolerància i la maldat amb voluntat de remoure el món cap a la intolerància. La policia i la mateixa societat els ha de tallar des de la base. Mai es pot admetre la violència per solucionar les desigualtats actuals existents. Els malignes, siguin adolescents o homes fets i drets han de pagar per les seves malifetes, amb càstigs ben significats, com també aquells que des de les xarxes son els que els mouen pel darrere. Segurament les circumstàncies actuals ens portaran vers una nova era que des de la política i la mateixa societat s’ha de regular, si no volem arribar a l’hecatombe social que ens amenaça.
Cal una societat més igualitària, si és que entrem en aquesta nova era, però mai usant la violència i el vandalisme deixar-nos arrastrar pel poder ocult d’uns pocs extremistes que pel profit propi mouen els fils dels quatre insurrectes destruint la llibertat, només amb l’ànim de malmetre i crear confusió. La policia ha d’estar més vigilant i els dirigents començant per la consellera Parlon no han de “dormir a la palla”, com sembla que ha succeït. Tampoc no s’ha de fer pagar exclusivament als fills dels emigrants perquè no foren els únics violents i a les escoles catalanes més d’un 40% son fills d’arribats de fora. Des dels poders polítics se’ls ha de controlar amb més eficàcia vigilant les subvencions a les famílies i alguns privilegis poc clars que disposen. Una regulació eficient és necessària malgrat que manquen a tots nivells treballadors de feines bàsiques que abans ocupaven els autòctons i ara els ocupen ells. Per tant, l’extrema dreta culpa l’emigració de tots els mals quan la realitat és que els necessitem, però cal una regularització eficient.
Els extremistes seran els autors amagats de la violència usant els mitjans comunicatius per remoure el vandalisme i el pillatge. Però la gent de seny, pau i concòrdia hem de salvar la democràcia, dialogant i cercant com trobar-la pels camins del pacifisme i regulant els sectors socials per repartir millor els recursos públics aconseguint més igualtat.
Fes el teu comentari