1/ Si invertir en habitatge genera un 16% anual de benefici, i per exemple el deute públic un 3,5%, què creieu que fa el capital? La qüestió està en el fet que la rendibilitat de dos dígits no es genera en l’habitatge social, sinó en els lloguers desaforats, l’especulació i la creació d’una nova bombolla.
2/ L’actual govern britànic es planteja reingressar a la Unió Europea. Podria haver-hi alguna fórmula de cooperació econòmica i duanera, sense descartar tornar-hi plenament. El Brexit, decidit en referèndum, no els ha acabat de sortir bé i sembla que volen fer el paper del fill pròdig.
3/ Però què farà la UE? Cal tenir en compte l’atac monumental de banyes que va tenir quan els britànics van marxar i, per això, hi ha dos escenaris possibles. Un, una negativa i aire. L’altre, fer-se de pregar i que Londres pixi sang. Atès el component psicològic implicat, encara no paït, potser serà el segon.
4/ El 56,2% dels espanyols creu que Internet ha posat en risc la seguretat de les seves dades personals, bé mitjançant fraus, bé mitjançant virus i ciberatacs. Només el 22,1% considera que la seva informació està completament segura. Ho diu un estudi de la tecnològica Pandora FMS.
5/ No obstant, la majoria té assumits els riscs i l’ús d’internet continua creixent sense aturador.
6/ El número d’aquestes matemàtiques, el 155, està associat a una època funesta per a Catalunya. Però com tantes altres coses del que va anomenar-se “procés” sembla gairebé oblidada: se’n recorden quatre gats.
7/ Com a curiositat… l’article en qüestió de la Constitució espanyola és un calc de la Constitució alemanya, que parlava de coerció federal. En els dos casos, es diu que si un territori incompleix obligacions constitucionals o atempta greument contra l’interès general, el govern està facultat per actuar. Després d’establir un procediment, afegeix també que en cas de desatendre els requeriments podrà “donar instruccions” a les autoritats dels territoris implicats.
8/ Enlloc es diu expressament que es puguin destituir governs ni convocar eleccions en nom seu. Ni tan sols intervenir administracions: no es va fer ni quan hi havia desobediències greus en una situació tan dramàtica com una pandèmia amb desenes de milers de morts. Però la redacció de l’article és prou genèrica, fins i tot ambigua, per emparar qualsevol cosa. En el cas que ens ocupa, ja és aigua més que passada.
9/ Un fet curiós en relació als efectes del canvi climàtic en les indústries agroalimentàries. Fa anys que el sector vinícola francés està comprant terres al Regne Unit per a quan les temperatures li facin inviable el conreu de raïm. S’entén que buscant una mica més de fresca. Si més no, la que hi havia fa uns anys a les vinyes franceses.
10/ Després de l’estiu que ha fet a terres angleses, ja no saben què pensar i si no hauran de mirar més cap al nord. De moment, l’interès “puja” de latitud. Ja hi ha moviments a Escandinàvia… Una altra opció és l’altura de les muntanyes, que estaria guanyant terreny a Alemanya.
11/ Per situar, la superfície de vinya al Regne Unit és encara petita, no arriba a les 5.000 hectàrees, però s’ha multiplicat per 5 en el que portem de segle. El 90% de la seva producció són blancs; un 9%, negres, i un 1%, rosats. El sector dels escumosos hi destaca especialment.
12/ La “sort” que tenim aquí és que les vinyes estan més “acostumades” a la calor. Però comencen a aparèixer noves plantacions al Pirineu, a prop de 1.500 metres d’altura. És una aposta de futur, i no únicament per a arrelar gent al territori. I no oblidem, a més, que al Penedès la sequera més recent matava el 10% de les vinyes cada any que va durar. Una sequera que era fruit del mateix canvi climàtic, no pas de l’Esperit Sant.
Fes el teu comentari