L’Antònia Serres Buenaventura és filla del Pinell de Brai. Va treballar a Barcelona a l’ensenyament i des que es va jubilar ha tornat a residir al poble. El seu naixement com escriptora local va esdevenir l’any 1995, quan va començar a publicar-se la revista local Fatumer (acaba d’aparèixer el número 100) i des del primer dia, cada trimestre, aporta la seva participació. Acaba de publicar el llibre ‘Viure i treballar al Pinell de Brai’, que és una autèntica obra d’art dels oficis que durant els darrers cent anys s’han exercit a la població. Ha publicat sis llibres, el primer l’any 2008, sobre les conseqüències de la Guerra Civil a la població.
-Quan li va venir l’afició d’escriure?
-L’any 1995, quan un grup de joves van crear la revista Fatumer vaig veure l’oportunitat d’escriure sobre els oficis de la gent del Pinell o altres formes de guanyar-se la vida, com anar a buscar metralla per les serres o treballar a les mines de terra refractària. També he tractat temes d’història. Això em va donar peu a publicar diferents llibres. Molts dels articles publicats a la revista m’han servir de base per elaborar els llibres.
-Quins llibres ha publicat?
-He publicat ‘Desfeta i recuperació, guerra i postguerra’, ‘Els noms de lloc i de persona del Pinell’, ‘Un Segle d’Imatges’, ‘Notícies del Pinell’, ‘Xiquetes i xiquets de la guerra’, ‘El poble i la gent’… Dos d’aquestes publicacions, relacionades amb la Guerra Civil. El poble va quedar destruït pels bombardejos, van morir molts joves al front i altres a l’exili o als camps de concentració alemanys. Després de la guerra alguns joves recollien ferralla que havien de baixar des de les serres de Pàndols i Cavalls, caminant molts quilòmetres cada dia. Alguns es malferiren o moriren en explotar-los les bombes quan seccionaven el coure, el ferro o la pólvora. La guerra fou molt dura però els anys posteriors també es va sofrir molt. Les cases es van haver de reconstruir amb materials que els mateixos propietaris recollien o fabricaven ells mateixos. Hagué fam fins que la gent no va repoblar els corrals de gallines, conills i porcs i els horts començaren a produir. La caça era molt important per sobreviure les famílies. Les contalles de la gent gran que ho van viure i ho van patir resultaran, pel futur, documents de gran valor. I amb el sofriment de la gent també reprodueixo les Festes Majors, els balls, els actes lúdics, les bandes de música que van servir per recuperar-se i continuar endavant
-Veig que els seus llibres son tots del Pinell o també ha tractat altres temes?
-He col·laborat a diferents revistes de la comarca, com La Cabana de la Fatarella, El Pedrís de Bot i al Centre d’Estudis de la Terra Alta amb alguns escrits sobre el vi de la Terra Alta, ‘Quan érem refugiats’, ‘Els terraltins al camps nazis’, ‘Esglésies de la Terra Alta’, ‘Els cognoms de la Terra Alta’…
-Em pot explicar el darrer llibre, on apareixen els menestrals que tenien ofici durant les darreres dècades, que avui han desaparegut?
-Al Pinell, catorze propietaris tenien les millors finques del terme i la renda més elevada. La majoria de pagesos eren gent molt humil que vivien de la terra, gastaven molt poc, estalviaven tot els que podien i havien de complementar la seva feina amb oficis que exercien parcialment per millorar les entrades econòmiques de la família. Els bons propietaris tenien els mossos que els treballaven les terres i alguns també minyones per atendre la feina de casa. Després de la guerra, la rendibilitat de la terra els baixà molt, no podien pagar els mossos i la majoria es venien les terres i així quedaren repartides. Però la gent, molt treballadors, ja als anys vint del segle passat els joves anaven a recollir patates al Maresme durant uns mesos, o amb l’expansió del turisme es traslladaven a la Costa Brava a treballar als hotels. Les dones feien confecció, o treballaven la palma i feien cabassos, sàrries i bufadors. Fins a finals dels anys seixanta treballaven a les mines de terra refractaris, on els homes extreien la terra de les galeries i la pujaven a l’exterior. Allí les dones triaven amb una aixadella la terra vermella de la blanca.
-Veig que ha rebut informació de la gent, de tipus oral. És així?
-Les vivències de la gent han resultat essencial per la feina de la recerca. Cadascú m’explicava el perquè, el com i de la manera que els va portar a treballar d’un ofici en concret, com l’havien de conèixer, com l’havien après, com el desenvolupaven, com venien els productes i les necessitats que els impulsaven a treballar fora de la terra que era la seva principal ocupació. I alguns deixaren el sector primari per dedicar-se exclusivament a altres oficis, dels quals ja hi podien viure.
-Per aconseguir informació, suposo que també haurà hagut de revisar arxius i altres fonts documentals.
-Sí. Segons la temàtica he consultat materials de l’Archivo Histórico Nacional, de la Biblioteca Nacional de Madrid i de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i altres de Barcelona i Tortosa. Darrerament també es pot consultar a molts arxius digitals, les hemeroteques.
-En té previst publicar-ne d’altres?
-Estic preparant ‘Episodis de la Història del Pinell’, des de la prehistòria, les cartes de poblament, llibres de capbreus i notícies… Malauradament els arxius municipals i parroquials del Pinell, que serien una gran font per poder investigar la història del poble, es van cremar a l’inici de la Guerra Civil.
Pel bé de la història del Pinell i de la comarca, espero que pugui seguir publicant per eixamplar els coneixements.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari