Al final, el 12 d’octubre es va celebrar la famosa consulta sobre el canvi del nom de la Ràpita. Tot indicava que la victòria del canvi de nom seria aclaparadora, utilitzant l’argot futbolístic per panera. És a dir, l’opció guanyadora era la de canviar el nom i posar solament el de la Ràpita, i l’opció perdedora era mantenir el nom actual de Sant Carles de la Ràpita.
Però, la vida guarda sorpreses inesperades i les coses que haurien de ser fàcils es compliquen inesperadament. Probablement, algú podria preguntar si anteriorment varen fer dues consultes i no van complir el resultat guanyador, per quin motiu havien de participar els rapitencs i rapitenques en aquesta consulta? El fet és que la participació no va ser l’esperada, tot i ser més alta que les seves antecessores.
La veritat, no sé per qui motiu inesperat o potser els sants aquell dia van conspirar contra aquella ignomínia que el govern municipal volia cometre, però en tot cas i maleïda la gràcia, per un grapat de vots l’opció del canvi de nom no arribà a la quantitat dels vots estipulats necessaris per ser la consulta vinculant.
El curiós del cas d’aquest tema, de vital importància per a quasi un 70% de la població rapitenca, la polèmica prengué vida a les xarxes socials i al plenari. Ha estat tanta, la polèmica, que l’hermenèutica partidista començà a funcionar a tota màquina i la reinterpretació de les bases de la consulta arribà a límits insospitats. Cosa que tampoc feia falta, tenint en compte que és el ple l’òrgan competent per canviar el nom del municipi. Per tant, no calia complicar la troca i embolicar els rapitencs i rapitenques.
Bé, al final es va celebrar el ple, que va ser històric però no pel canvi de nom, que això ja va passar a la República, i al principi de l’actual període democràtic, sinó per haver utilitzat enregistraments fets per regidors i que ara s’utilitzaven com a arma política. Sembla que el joc democràtic està agafant un caire una mica perillós. Les línies roges de les actuacions democràtiques i el respecte es van descolorint.
El fet és que allí on no hi havia cap polèmica, de cop i volta, hi ha alguna. Allí on la mar estava calmada ara està revolta. Per sort, el debat no ha anat més enllà de les xarxes socials i del plenari.
Certament, la polèmica del resultat de la consulta del nom del nostre poble ha estat tema de conversa dels quatre amics de tota la vida. Per una banda, el tio “Guatxes” està content amb el canvi de nom de la Ràpita, segons ell “tot sigui que els Borbons desapareixen de la toponímia de la Ràpita”. Per altra, banda “lo Valent” recorda que gràcies a les polítiques del rei Carles III la il·lustració arribà entre nosaltres, i que gràcies al reial decret, el port de la Ràpita va ser el primer port català que podia comerciar amb les Amèriques. A part, afegeix, “des dels anys 60 que hem venut la marca turística del nom de Sant Carles de la Ràpita i ara tot els esforços a la escombraries”. Mentrestant, Camal, amb la seva canya a les mans, encara es troba dolgut perquè no va poder votar per la Ràpita dels Alfacs. “Aquest nom sí que era una oportunitat històrica per recuperar el republicanisme i no només la Ràpita”, comentava.
Per acabar, “lo Corretge” més existencialista que mai, i tot s’ha de dir, aliat incondicional del 70 % de la població, es fot un fart de riure de la prepotència d’uns, del fanatismes dels altres, i de la forma de complicar-se la vida que tenen uns quants. Al final fa un trago de vi de Gandesa, un garnatxa del moment i sentencia: “Segur que ara vindran més turistes, més empreses, els joves no hauran de migrar; segur que ara amb el nom de la Ràpita serem més rics, intel·ligents i més cultes, segur que ara a la Ràpita l’IBI, l’aigua i la llum seran més barates”.
*BATISTE FORCADELL (JuntsXCat) és exregidor de la Ràpita.
Fes el teu comentari