Si dos o tres persones es trobaven i xerraven a una cantonada de forma animada dèiem: “És que són de la MAI”. Us sona aquest nom? Segur que sí. Quin misteri tenia aquesta empresa de cablejats, per a que la seva plantilla tingués aquest sentiment de satisfacció i de cohesió?.
MAI, S.A. és originària de Valls i ha marcat la vida laboral de molts ebrencs i ebrenques, també amb les denominacions posteriors: UT-Automotive o Lear (LEEDS), a una zona sempre necessitada d’indústria com és la nostra.
El novembre del 1973, l’Ajuntament de Tortosa informa favorablement un expedient d’activitats1 “para industria de montajes eléctricos en calle Castellón s/n a instancia de Mecanismos Auxiliares Industriales, S.A.”. Realment, ha iniciat la seva activitat un mes abans a una petita nau de 450 metres quadrats a Ferreries, amb una plantilla de 42 persones. La primera instal·lació elèctrica de cotxe que farà és la del Renault 4.
L’empresa té la seu central a Valls, on és creada el 1950 amb 10 treballadors per Ramon Barbat, Ramon Plana i Joan Sanahuja per a fabricar terminals elèctrics i aïllants. Aquests emprenedors van ampliant el negoci i arriben a tindre importants clients del món de l’automoció2. L’any 1966 hi ha una plantilla de 600 treballadors. Quan es decideix obrir la planta de Tortosa ja compta amb 901 treballadors i diversos centres de producció. Sembla que la raó principal d’escollir la ciutat és la proximitat a València, on la Ford ha anunciat la construcció de la fàbrica d’Almussafes a l’abril del 1973. Fabricarà el model Fiesta a partir del 1976. Potser també hi ha una recerca de certa pau social en els moments convulsos de mobilització política i sindical que es viuen els anys setanta, però això és purament una opinió personal.
Ha calgut buscar personal: Tècnics i Mestres Industrials en Mecànica, Oficials de Ajuste y Fresa, Oficials Administratius, Projectista Mecànic, Encarregat de Taller… i durant tot l’any 1972 i 1973 s’han publicat anuncis a la premsa local3. Després d’obrir el primer taller es continua buscant personal4 i s’obren nous locals al Carrer Castelló i a l’Avinguda Colom de Ferreries. El 1979 la plantilla a Tortosa ja és de 280 persones. El 1982, amb l’apertura de les naus al Polígon Industrial Baix Ebre, ja són 358 persones en total. El 1989 es treballa a les antigues instal·lacions d’Agrofruit a Jesús i a la nova planta de Roquetes, ubicada on abans hi havia la Papelera Dertusa. L’any 1998 únicament està activa la planta de Roquetes, amb una plantilla aproximada d’un miler de persones.
Els anys seixanta i setanta, MAI, S.A. va creixent i el 1978 l’accionista majoritària és la corporació americana United Tecnologies Corporation5 , que respecta la seva denominació original i la seva direcció. El 1990 serà integrada plenament a la United Tecnologies Automotive (UTA) atorgant la responsabilitat en el cablejat elèctric a UTA-Espanya (Valls). La recerca i desenvolupament de les tecnologies a aplicar a Europa s’ubiquen el 1998 al Centre Tecnològic Europeu a Valls. És tot plegat un reconeixement a la vàlua de l’empresa.
Els extreballadors i extreballadores amb qui he parlat m’expliquen que a la MAI hi havia molt bon ambient laboral: una plena identificació de les persones amb l’empresa i unes bones condicions econòmiques. Política d’empresa que avui ja és història. Per exemple, hi ha un Club Social amb activitats com futbol sala i bàsquet (equip masculí i femení), pesca recreativa, visites dels Reis Mags a la fàbrica amb les famílies, participació a les Festes de la Cinta (Cosso-Iris i Ofrena), edició d’un butlletí intern (L’Altaveu), lots nadalencs, col·lectes solidàries, es facilitaven bestretes, sopars d’empresa… Els treballadors també participen en l’activitat de l’empresa i en el procés de producció amb els Grups Actius de Millora (GAM). Tot plegat reforça la vinculació mútua i la productivitat.
El 1999 la United Tecnologies Automotive (UTA) és venuda a l’empresa LEAR Automotive Spain . Es perd la denominació de MAI i també la d’UTA…. LEAR neix el 1917 als EUA i té 300 centres de producció a 33 països amb 120.000 treballadors. A Europa te 22 centres de treball amb una plantilla de 16.000 persones. A Catalunya té una plantilla de 3.400. És un gran gegant de la indústria de l’automòbil6.
Amb el canvi de segle, LEAR va reduint personal i el número de plantes. Tanquen Cervera, Àvila, Vigo… El 2009 anuncia el tancament de Roquetes, amb l’acomiadament de 519 treballadors: “…Las medidas que se han ido aplicando para mejorar la eficiencia de la planta de Roquetes hasta la fecha no han permitido dar continuidad a una fábrica que lleva cinco años acumulando pérdidas7”. De res serveix la mobilització popular, la sindical, la política o la institucional perquè la decisió ja esta presa fa temps marcada pel canvi de paradigmes a la indústria automobilística i per la tendència global de la deslocalització per abaratir costos8: hi ha noves ubicacions a Polònia amb una plantilla de 1.300 persones, Hongria amb 3.700, Portugal amb 3.800, Tunísia amb 700…
La desaparició de LEAR, UTA o MAI és un trauma pel teixit industrial de l’Ebre i de Catalunya. A l’apartat de notes us poso una relació de les marques comercials amb el cablejat elèctric fet a Tortosa i Roquetes9. Quants cotxes han circulat pel món amb el cablejat ebrenc! Avui ens queda només el record i un gran buit industrial i laboral.
FERNANDO JAIME SOLER.
Agraïments:
Michel Otero, Anabel i Antonio Benito, Pili Puerto, Antonio Romero, Neus Tiñena, Montse Viña.
Notes:
- La Voz del Bajo Ebro, 7/12/1973 número 849.
- Pegaso, Seat, Imosa, Renault, Biscúter, Isetta, Ossa, Rieju…
- La Voz del Bajo Ebro. Tortosa, 1972, 1973. Números 763, 798,799,812, 813.
- La Voz del Bajo Ebro. Tortosa, 1974. Números 878, 879,880,881.
- United Tecnologies Corporation treballa diversos sectors com els motors d’aviació (Pratt and Whitney), helicòpters (Sikorsky), aire condicionat (Carrier), ascensors (Otis), etc i te una divisió per l’automòbil, la UT-Automotive.
- Alguns clients de LEAR: Audi, Peugeot, Citroën, Porsche, Renault, Saab, Seat, Volkswagen, Volvo, Opel, General Motors, Mercedes, Rolls Royce, Rover, BMW, Daimler-Chrysler, Fiat, Ford, Jaguar, Nissan, Ferrari, Mazda, Honda, Hyundai, Isuzu, Mitsubishi, Subaru, Suzuki, Daewoo, Toyota.
- La Vanguardia. 29/10/2009.
- SOLÀ, J., MIRAVITLLES, P.,RODRIGUEZ, G. (2001). Estratègies de les multinacionals estrangeres a Catalunya. Papers d’Economia Industrial, núm. 15. Departament d’Indústria, Comerç i Turisme. Generalitat de Catalunya.
- Marques amb cablejats elèctric fets per MAI, UTA o LEAR a Tortosa o Roquetes: Domar, S.M.W., Balay, Agni, Crolls, Philips, Mepamsa, Renault, Simca, John Deere, Land Rover, Citroën, Mercedes, Ford, Seat, Nissan, Volvo, Saab.
Bibliografia de referència:
ESTELLÉ, A.JOAN; FALCÓ, G.; FATSINI, F.; SOL, I.; TOMÁS, M.J.; VILA,A. 25 anys al Baix Ebre, 1973-1998. UT-MAI. Tortosa, 1998.
PARÍS, J. De MAI a LEAR. 1951-2001. 50 anys en la indústria de l’automòbil. LEAR CORPORATION, 2001.





Aquest va ser el darrer emplaçament de LEAR. Foto: Arxiu FJS.

Fes el teu comentari