La mentida és una cosa molt arrelada entre tots nosaltres. Qui no ha mentit mai? Alguns fins i tot les anomenem mentides “pietoses”. Mentir és també una manera de comunicar-nos, però una manera de comunicar-nos “falsa”. Òbviament, no és el mateix mentir, que amagar una realitat, tret que la veritat acabi revelant-se. En aquesta situació, haurem d’elegir entre negar o afirmar la realitat i assumir les conseqüències que se’n derivin de la nostra elecció.
Mai anomenem mentider aquella persona que ens amaga alguna cosa, anomenem mentider aquella persona que un cop es revela la realitat o acaba descobrint-se, allò que s’amagava voluntàriament ho segueix negant. Si no tinguéssim motius per mentir no ho faríem. Sempre hi ha una raó per la qual mentim, encara que això no significa precisament que sigui una cosa bona, una cosa positiva. De vegades podem pensar que quan mentim, estem fent un bé! Mai t’has vist atrapat després de dir una mentida? Com t’has sentit? Aquesta és una situació molt incòmoda de la que és molt difícil que ens escapem; com diu la dita, “s’agafa abans un mentider que un coix”. Si fem referència al món de la parella, tots som conscients que la sinceritat és un dels pilars fonamentals perquè la parella funcioni. Així i tot, les mentides en les parelles, són més freqüents del que ens imaginem (m’equivoco?). El que és desitjable en una relació, sigui del tipus que sigui, és que hi hagi una transparència i confiança de forma plena, evitant les mentides, encara que siguin petites.
Es podria pensar en la incoherència que hi ha quan mentim a la persona a qui teòricament podem explicar-li qualsevol cosa i amb qui ens hem de recolzar. Si una parella construeix la seva relació amb enganys, no tindrà uns pilars sòlids en què sustentar-se i qualsevol bretxa, per petita que sigui, podria esfondrar-la. Una cosa cal tenir ben clara: les mentides solen sortir a la llum (de vegades abans i d’altres després) i això provocarà un problema en la parella. Depenent de la gravetat de la mentida, el problema serà més gran o més petit, és a dir, tindrà unes conseqüències o unes altres. La pregunta és, estem disposats a assumir-les? Érem conscients d’aquestes conseqüències quan vam prendre la decisió de mentir? Quan mentim, es produeix una presa de decisió en què valorem les conseqüències de fer-ho i de no fer-ho, sigui a nivell conscient o inconscient. Això dependrà de la pràctica que tinguem en fer-ho, o si mentim amb més o menys freqüència.
Les persones solem fer servir les mentides en qualsevol context (no només en el de la parella) amb dos objectius: per evitar un perjudici o aconseguir un benefici. Les mentides es converteixen en un problema a la parella, quan aquestes apareixen de forma habitual. Això és indicatiu que la parella grinyola, alguna cosa està fallant i hem de veure com solucionar-ho, tant si volem continuar a la parella o no. Per què mentim? Per què ens menteixen?
Manca de seguretat en un mateix/a. En aquest cas, les mentides s’utilitzen com un escut per protegir-nos. A ningú no li agrada que altres vegin o sàpiguen que hem comès un error, per això ens amaguem sota una mentida que protegeix el nostre ego. Això diu molt de nosaltres. Reflecteix una manca de seguretat personal, que no ens permet assumir els nostres errors i acceptar-nos. De manera inconscient, podem pensar que necessitem una falsa imatge perquè ens vulguin i ens acceptin els altres. Aquí tenim un problema de prioritats. Primer ens hem de voler i acceptar a nosaltres mateixos i després que ho facin els altres, i no al revés.
Creença d’una manca de comprensió. En ser descoberts en dir una mentida, s’al·ludeix a l’enuig de l’altra part com a excusa i justificar-ne la mentida. Potser has pres una decisió i no vols que la teva parella se n’assabenti. Quan vas prendre aquesta decisió ja sabies l’oposició d’aquesta persona. Amb cada decisió, cal assumir les conseqüències positives o negatives. Fugir o amagar-ho l’únic que farà és empitjorar-ho perquè hauràs, tard o d’hora, d’assumir el doble de conseqüències. Ets lliure de prendre la decisió que creguis convenient, sempre que assumeixis totes les conseqüències i no només les més convenients. Recorda, però, que l’altra persona també és lliure d’enfadar-se o viure la seva emoció com consideri oportú. Simplement, permet-li decidir què fer amb la veritat.
Manca de confiança. Les mentides funcionen com un mecanisme de defensa de la pròpia intimitat. Aquesta manca de confiança en la parella porta a ocultar informació, principalment sobre un mateix o sobre el passat, per por que l’altra persona no l’accepti o no l’aprovi. També pot passar que la confiança s’hagi perdut per l’acumulació o la freqüència de mentides. En qualsevol cas, si volem tenir una bona relació, hem de solucionar aquesta manca de confiança, en definitiva, recuperar-la.
Mentir no significa sols amagar o tergiversar la realitat: també és burlar-se’n, en certa manera, d’aquesta persona, encara que no sigui la nostra intenció. En mentir, estem considerant que aquesta persona és prou ingènua per creure el que li diem. En aquest moment exercim una falsa superioritat que ens fa creure que tenim el dret d’enganyar algú que confia en nosaltres, tot fent servir la manipulació. Les mentides a la parella poden arribar a convertir-se en un mal hàbit, sorgint de forma automàtica i sense cap finalitat o benefici. Amb això, correm el risc d’entrar al bucle de la cadena de mentides, i un cop hi entres, és complicat sortir-ne.
Quan et fas sentir millor? Quan menteixes o quan ets sincer? En la majoria de les ocasions mentim per evitar un mal més gran, però realment estem fent això? La mentida tard o d’hora sortirà a la llum, encara que ho evitem. No podem mantenir una mentida durant molt de temps i, quan surt a la llum, perdem tota credibilitat i minvarà la nostra la confiança. Estàs equivocat si creus que mentir és molt millor que ser sincer. Si la realitat d’una situació pot fer mal, com una mentida pot fer d’analgèsic i eliminar el dolor? Les mentides són lladres del nostre temps. Suposen un esforç mental i un desgast emocional per a tots dos membres de la parella. Al final les mentides es detecten i arriben a convertir-se en una incomoditat realitat dins les parelles. A més a més, les mentides maten l’amor i la confiança llaços vitals dins d’una parella. En canvi, la veritat ens fa lliures. No hi ha res més gratificant i satisfactori que estar tranquils amb nosaltres mateixos i amb la nostra parella, sabent que hi ha una plena complicitat i transparència entre tots dos. La parella resisteix moltes coses, però la confiança és fràgil. Els secrets i les mentides poden esberlar les nostres relacions, i fins i tot, esmicolar-les de manera irreparable.
Fes el teu comentari