• Qui som?
  • Anuncia’t
  • Contacte
Marfanta
  • ACTUALITAT
  • DIÀLEG
  • TERRITORI
  • PANTALLA COMPLETA
  • CREACIÓ
No Result
Veure tots els resultats
  • ACTUALITAT
  • DIÀLEG
  • TERRITORI
  • PANTALLA COMPLETA
  • CREACIÓ
No Result
Veure tots els resultats
Marfanta
No Result
Veure tots els resultats
Home Diàleg

El feixisme, com la felicitat, està en les petites coses de la vida

per Josep Francesc Moragrega Font
9 de gener de 2022
3 minuts aprox.
0 0
0
‘De conspiracions i remeis casolans’, per Josep Obiol

Un partidari del president Donald Trump porta la bandera confederada en l'assalt al Capitoli dels Estats Units, a Washington, Estats Units, el 6 de gener de 2021. /Via ACN.

Estem acostumats a sentir a parlar del feixisme, a grans trets, com un extens moviment totalitari que va portar el món al límit de l’autodestrucció durant la primera meitat del segle XX i que, sense haver desaparegut mai del tot, des de fa uns anys ens amenaça amb retornar. Aquesta involució es va manifestar amb força a Europa com a resultat de les diferents crisis econòmiques que es van anar succeint des de 2008 i ara s’ha revelat amb una gran intensitat mitjançant els embats persistents del trumpisme contra el suposat gran temple mundial de la democràcia que són els Estats Units. A hores d’ara no sabem si estem a punt de veure com el totalitarisme es torna a imposar a la part del món que consideràvem lliure o si serem capaços d’evitar caure en una nova etapa de foscor d’una durada i conseqüències imprevisibles.

En la meva opinió, la concepció general que tenim del feixisme parteix de dos conceptes poc acurats. En primer lloc, que el seu origen es trobi al segle XX. El feixisme del segle XX és una manifestació de l’antiliberalisme que ha existit i existirà sempre com a component estructural de qualsevol societat. Estic convençut que la història trobarà un nom diferencial per l’auge dels extremismes que vivim ara mateix. A nosaltres ens falta encara la perspectiva suficient. 

Anunci

A nivell estatal, la batalla entre liberalisme i antiliberalisme o iliberalisme, al segle XIX es va manifestar a través dels enfrontaments entre carlins i liberals. Aquesta etapa ja va ser una evolució de l’enfrontament entre liberals i reialistes durant el regnat de Ferran VII. La revolució francesa i les seves extensions continentals es podrien considerar el precedent del mateix conflicte. Una revolució francesa influïda per una revolució americana. I així podríem anar desfent el cabdell fins els principis del temps.

En segon lloc, una visió que el caracteritza com un conjunt de moviments de masses informes sense prestar atenció a la seva component individual més enllà d’alguns personatges capdavanters. Perquè al final, l’antiliberalisme és una manifestació que sempre és present i que apareix en les conductes personals i quotidianes. I ningú n’estem exempts de caure-hi ni, per descomptat, de ser-ne víctimes. Quan qualsevol de nosaltres pensem que els que són diferents tenen menys drets pel fet de ser-ho, estem manifestant un comportament antiliberal que, ben gestionat i explotat per líders megalòmans, ens pot acabar conduint a situacions socials de totalitarisme. 

Si pensem que les dones tenen menys drets que els homes. Si pensem que determinades orientacions sexuals mereixen menys respecte que altres. Si estem convençuts que qui ha vingut de fora és menys ciutadà que el que ha nascut aquí. Si pregonem que el que parla una llengua és més bon català o millor espanyol que el que en parla una altra. Si sospitem de tots aquells que tenen un color de pell diferent del nostre. Si aquell que pensa diferent es converteix de forma automàtica en el nostre enemic. Si només ens agrada relacionar-nos amb aquells que ens donen la raó… Totes aquestes conductes i d’altres, per més humanes i explicables que resultin, esdevenen els petits detalls que contenen la llavor de l’antiliberalisme. 

I quan el totalitarisme triomfa, convertim en víctimes a totes aquelles persones amb les que no hem estat capaços d’empatitzar i, més tràgic encara, ens acabem convertint en víctimes a nosaltres mateixos. Perquè, a diferència de la democràcia amb totes les seves misèries, el totalitarisme no té contrapesos i l’opressió només evoluciona en un sentit: cada cop és més gran i més generalitzada. Fins que tot esclata i el pèndol inverteix el seu recorregut. Però el mal ja està fet.

L’actual expansió dels moviments totalitaris a gairebé tots els racons del món, casa nostra inclosa, només s’explica si existeixen les actituds individuals que constitueixen el medi de cultiu que els permet prosperar. I aquest medi està a les nostres ments. És decisió nostra pensar com volem que sigui el nostre futur. Ara mateix, pinta de color formiga.

Tags: CarlismeCatalunyaDiumengeMRFDonald TrumpEspanyaEstats UnitsFeixismeHistòriaJosep Moragrega FontLiberalismeOpinióPolítica

Anunci

Entrada anterior

Romania i Polònia són els estats defensors del jutge Llarena

Següent entrada

Un home bo, un amic

Related Posts

‘El despoblament rural’, el nou llibre d’Anton Monner amb les claus per revertir la situació
Diàleg

Els canvis socials dels últims 50 anys

fa 1 setmana
‘Sisqueta i Moixó: Kinder sorpresa’
Diàleg

‘Sisqueta i Moixó: Kinder sorpresa’

fa 2 setmanes
Així serà la renovació de la plaça Alfons XII de Tortosa, a un sol nivell i amb pèrgola solar
Diàleg

Municipals verdes

fa 2 setmanes
[#Eufòria #02×3] El nivell no és tant alt com sembla
Diàleg

[#Eufòria #02×3] El nivell no és tant alt com sembla

fa 2 setmanes
‘El despoblament rural’, el nou llibre d’Anton Monner amb les claus per revertir la situació
Diàleg

Espanya vers Catalunya: diàleg mai, repressió sempre

fa 2 setmanes
Tortosa aprova el pressupost del 2021 per als hospitals municipals
Diàleg

L’agraïment d’una família: ‘L’Hospital de Jesús. Una escola d’humanitat’

fa 3 setmanes
EL PSC veu complicat fer ara una moció de censura contra Esquerra a Roquetes
Diàleg

‘Més polítiques a la política’, per Georgina Ebrí

fa 3 setmanes
El millor del Mobile World Congress
Diàleg

El millor del Mobile World Congress

fa 3 setmanes
La Sucrera de Tortosa: S.A. Morató, la dolçor vora l’Ebre
Diàleg

La Sucrera de Tortosa: S.A. Morató, la dolçor vora l’Ebre

fa 3 setmanes
Veure més
Següent entrada
Un home bo, un amic

Un home bo, un amic

El jove mort a Roquetes va rebre dues ganivetades a l’esquena

La jutgessa envia a la presó els set detinguts per la mort violenta d'un jove a Roquetes

Roig (PSC) aprofita els dos anys del pacte amb Roigé per carregar contra l’oposició

Roig (PSC) aprofita els dos anys del pacte amb Roigé per carregar contra l'oposició

Fes el teu comentari

Facebook Twitter Instagram Youtube

QUI SOM?

Marfanta

Marfanta.com és el diari digital de les Terres de l'Ebre, a la xarxa des del 2005. Altres mitjans del grup Doble Columna són Canal 21 Ebre i el periòdic mensual Cop d'Ull.

ÚLTIMS ARTICLES

  • Martín Santos celebra l’acord entre Movem Tortosa i el PSC: ‘És un acte de valentia’
  • Tortosa i les Terres de l’Ebre vibren amb la Volta a Catalunya
  • Carapuig (Junts) obre la porta als pactes amb Ventura o Activem Ulldecona

Categories

  • Actualitat
  • AGÈNCIES
  • CONTINGUT ESPECIAL
  • Creació
  • Diàleg
  • Especial 28;-D
  • Fotonotícia
  • General
  • Pantalla Completa
  • Xalera Còmics

© 2019 Marfanta.com - Avís legal - Política de cookies - Made with ❤ by Incubalia.

No Result
Veure tots els resultats
  • INICI
    • QUI SOM
  • ACTUALITAT
  • DIÀLEG
  • TERRITORI
  • PANTALLA COMPLETA
  • CREACIÓ

Benvingut un altre cop!

Login to your account below

Forgotten Password?

Crear un nou compte!

Fill the forms bellow to register

All fields are required. Log In

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In
Aquest lloc utilitza cookies. Continuant amb la navegació estaras donant el consentiment per poder utilizar aquestes cookies. Visita la nostra Política de cookies.