El feixisme, com la felicitat, està en les petites coses de la vida

Estem acostumats a sentir a parlar del feixisme, a grans trets, com un extens moviment totalitari que va portar el món al límit de l’autodestrucció durant la primera meitat del segle XX i que, sense haver desaparegut mai del tot, des de fa uns anys ens amenaça amb retornar. Aquesta involució es va manifestar amb força a Europa com a resultat de les diferents crisis econòmiques que es van anar succeint des de 2008 i ara s’ha revelat amb una gran intensitat mitjançant els embats persistents del trumpisme contra el suposat gran temple mundial de la democràcia que són els Estats Units. A hores d’ara no sabem si estem a punt de veure com el totalitarisme es torna a imposar a la part del món que consideràvem lliure o si serem capaços d’evitar caure en una nova etapa de foscor d’una durada i conseqüències imprevisibles.

En la meva opinió, la concepció general que tenim del feixisme parteix de dos conceptes poc acurats. En primer lloc, que el seu origen es trobi al segle XX. El feixisme del segle XX és una manifestació de l’antiliberalisme que ha existit i existirà sempre com a component estructural de qualsevol societat. Estic convençut que la història trobarà un nom diferencial per l’auge dels extremismes que vivim ara mateix. A nosaltres ens falta encara la perspectiva suficient. 

A nivell estatal, la batalla entre liberalisme i antiliberalisme o iliberalisme, al segle XIX es va manifestar a través dels enfrontaments entre carlins i liberals. Aquesta etapa ja va ser una evolució de l’enfrontament entre liberals i reialistes durant el regnat de Ferran VII. La revolució francesa i les seves extensions continentals es podrien considerar el precedent del mateix conflicte. Una revolució francesa influïda per una revolució americana. I així podríem anar desfent el cabdell fins els principis del temps.

En segon lloc, una visió que el caracteritza com un conjunt de moviments de masses informes sense prestar atenció a la seva component individual més enllà d’alguns personatges capdavanters. Perquè al final, l’antiliberalisme és una manifestació que sempre és present i que apareix en les conductes personals i quotidianes. I ningú n’estem exempts de caure-hi ni, per descomptat, de ser-ne víctimes. Quan qualsevol de nosaltres pensem que els que són diferents tenen menys drets pel fet de ser-ho, estem manifestant un comportament antiliberal que, ben gestionat i explotat per líders megalòmans, ens pot acabar conduint a situacions socials de totalitarisme. 

Si pensem que les dones tenen menys drets que els homes. Si pensem que determinades orientacions sexuals mereixen menys respecte que altres. Si estem convençuts que qui ha vingut de fora és menys ciutadà que el que ha nascut aquí. Si pregonem que el que parla una llengua és més bon català o millor espanyol que el que en parla una altra. Si sospitem de tots aquells que tenen un color de pell diferent del nostre. Si aquell que pensa diferent es converteix de forma automàtica en el nostre enemic. Si només ens agrada relacionar-nos amb aquells que ens donen la raó… Totes aquestes conductes i d’altres, per més humanes i explicables que resultin, esdevenen els petits detalls que contenen la llavor de l’antiliberalisme. 

I quan el totalitarisme triomfa, convertim en víctimes a totes aquelles persones amb les que no hem estat capaços d’empatitzar i, més tràgic encara, ens acabem convertint en víctimes a nosaltres mateixos. Perquè, a diferència de la democràcia amb totes les seves misèries, el totalitarisme no té contrapesos i l’opressió només evoluciona en un sentit: cada cop és més gran i més generalitzada. Fins que tot esclata i el pèndol inverteix el seu recorregut. Però el mal ja està fet.

L’actual expansió dels moviments totalitaris a gairebé tots els racons del món, casa nostra inclosa, només s’explica si existeixen les actituds individuals que constitueixen el medi de cultiu que els permet prosperar. I aquest medi està a les nostres ments. És decisió nostra pensar com volem que sigui el nostre futur. Ara mateix, pinta de color formiga.