‘A punt per a la sega’, per Batiste Forcadell

L’agost arriba al seu fi, però no l’estiu. Encara queden alguns dies d’aquest estiu de temperatures extremes, que a més d’un ha fet pensar que aquest món que coneixem li queden quatre dies. El canvi climàtic ha vingut per a quedar-se, i si els humans no comencem a entendre-ho anem cap a l’extinció com a espècie que habita el planeta Terra. El problema és que també ens endurem amb nosaltres la majoria de les espècies de l’ecosistema que compartim aquest meravellós planeta.

Estem a punt de la sega, de pols, d’olors peculiars de palla, de terra humida. Antigament, nits de concerts interminables de granotes, difícils d’escoltar en l’actualitat. Aquest any esperem que no caigui una tempesta que faci mal la collita, la probabilitat és molt elevada, les altes temperatures d’aquest estiu han escalfat l’aigua del mar, les condicions ambientals han estat perfectes per tenir un bon temporal de llevant. Esperem que no passi i la collita de l’arròs sigui immillorable.

La conversa dels quatre amics aquests dies d’estiu ronda sobre el canvi climàtic i, des de festes majors, sobre els bous. Respecte del canvi climàtic i este increment exagerat de temperatures estan els quatre d’acord. El “tio Guatxes” ho té clar i afirma: “Ens hem carregat el planeta i d’aquí no sortirà res bo, la nostra ribera li queden quatre telenotícies”. Per altra banda, ” lo Valent” remarca: “Guatxes, esta vegada comparteixo lo que dius i mira que sempre vaig a la teua contra”.

Camal, el més intel·lectual i activista dels quatre amics, els hi recorda: “Ja fa temps que dia que tal com actuaven els líders mundials a l’hora d’atacar el problema de l’escalfament del planeta la cosa no pintava molt bé. Un dia d’estos lo nostre trabucador serà la nostra Atlàntida”.

Per acabar “lo Corretger”, mentre acaba de fumar el darrer celta curt del paquet de tabac, i amb el seu escepticisme recurrent diu: “Quanta raó teniu, amics, però el que demostra és que els humans no mereixem viure en aquest tros de terra”.

Respecte al tema dels bous i després dels vídeos que han sortit per les xarxes socials, hi ha disparitat d’opinions. Així, “lo Corretger” és un acèrrim defensor dels bous i de la tradició. També és cert que aquí l’interès del negoci preval per damunt de tot. Sempre cau alguna comanda d’una esquella, alguna corretja, alguna ferramenta o decoració que ha de fer o d’apanyar.

Camal diu: “La Cultura Ebrenca no s’entén sense els bous i els bous no s’entenen sense la cultura ebrenca, s’han de defensar tant sí com no. Per altra banda, “lo tio Guatxes”, que mai es perd la prova pels carrers tradicionals de la Ràpita (Sant Sebastià-La Cinta-Migdial) comenta que el tema del bou embolat i capllaçat no ho veu tant clar. I recorda que el bou embolat és més una tradició valenciana importada de la segona part de la dècada del setanta del segle passat. Per acabar, “lo Valent ” ho té molt clar, ell que és coix des de fa temps i no pot córrer, simplement, els prohibiria.

El cert és que, en la problemàtica de la festa dels bous, defensors i detractors estan obligats a entendre’s, tant sí com no. Bé i com deia Pere Franch a Monxe, al llibre d”Entre la Terra i el Mar’, de Sebastià Juan Arbó, a principis del segle XX, quan anaven a veure les millors festes del territori, les festes en honor a la Verge de la Cinta, pujant pel riu amb “el vaporet de la Cava” fins a Tortosa, que en aquella època encara feien festes amb bous, “esta festa és molt arrelada a l’Ebre, però també simbolitza el nivell  intel·lectual”. Així i tot, més de 100 anys després d’aquelles festes a la ciutat de Tortosa, molt de pobles ebrencs tenen com a eix central de les seves patronals dies en què les vaques i bous són el centre de la festa. Això sí, ara amb la problemàtica entre animalistes i boveros.