Aquesta gent del PSOE i els seus escolans de PSC, ens prenen el pèl pel davant i pel darrera i a sobre hem de tragar. A la meva comarca, ara el Ministeri d’Agricultura, li han canviat el nom, com també a la majoria de les comarques catalanes i valencianes que ha publicat el BOE. Algun il·luminat li ha vingut bé escriure Tierra Alta, Pajares de Yuso i Bajo Campo. Ja ho sabem que ens volen colonitzar; ens imposen la seva llengua des del govern, els tribunals, i els funcionaris que destinen a Catalunya. I com diu la presidenta de les Corts, la senyora Batet, la castellana és “la llengua de todos”, la que ens obliguen a parlar-la a les Corts i al Senat. Ja sabem que la pretenen anorrear a tots nivells per fer-la desaparèixer; aquesta és la seva voluntat col·lectiva.
La meva llengua és la que em vaig aprendre dels meus pares, a casa, amb total normalitat. Quan vaig arribar a l’escola, quan manava l’insurrecte general Franco, m’obligaren a aprendre i a parlar “la llengua de todos”. I a la vegada em van prohibir aprendre la meva, la de casa, la dels meus pares i la dels meus antecessors perquè era “un dialecto lemosín”, deien els llibres de text. O sigui que a aquesta Espanya uns ciutadans tenen més drets que els altres. Uns són de primera, els castellans, i els altres de segona que som aquells que els nostres pares quan vam néixer no ens parlaven com ells. I la realitat és que pel fet de ser bilingües podem coneixem millor el castellà i no escriure aberracions que ells usen habitualment.
Ja ho sabem que els agrada degradar-nos. Els jutges ens imposen una part d’ensenyament en castellà seguint les instruccions dels partits polítics del 155 perquè diuen que nosaltres imposem el català. I els periòdics de fora tracten el tema com si això fos la realitat quan aquí s’aprèn igual un idioma com l’altre i ningú imposa res a ningú. A més, els alumnes que estudien a les escoles catalanes l’escriuen millor que els que l’aprenen a les escoles castellanes.
Però no! La seva voluntat és que aquí desaparegui el català, la nostra llengua pròpia, tan antiga com la seva, perquè la fòbia contra Catalunya comença per la llengua i acaba pels costums i la idiosincràsia. Saben que la parla és la columna vertebral de la nostra Nació i per aquest fet la volen destruir, fragmentar i dir-los als mestres com han d’ensenyar a les escoles. Què en saben els jutges de llengua imposant quotes als professionals de l’ensenyament a les nostres escoles? No seria més raonable que recomanessin un millor ensenyament de castellà a la resta d’Espanya?
Fan riure quan, a les estacions de Renfe, ens diuen que hem arribat a l’estació tal o qual i ho repeteixen en castellà. Duen ser molt rucs per no entendre-ho! Potser una conversa no són capaços de portar-la però no entendre l’estació de tren, sigui Móra la Nova o Ulldecona igual en català com en castellà és inaudit. Aquest és un dels exemples més flagrants!
S’atreveixen a escriure Tierra Alta i es queden tan frescos. Ja ho sabem que ho fan per ofendre i per dir-nos que nosaltres som ciutadans espanyols de segona i ells poden escriure com volen perquè són de primera i poden imposar-nos el que vulguin. Però una cosa “es la llengua de todos” que diu la Batet, i l’altra una incorrecció ortogràfica. Només els calia copiar el nom de la comarca tal com la trobaren escrita. Els topònims són oficials o no, i canviar-los, com és aquest cas, no té sentit; Tierra Alta no és Terra Alta o Pajares de Yuso no és Pallars Jussà. Conseqüentment o hi ha molta ignorància o hi ha molt mala fe; per suposat que la ignorància hi és i n’hi ha, però la mala fe la supera. Altrament seria incomprensible.
Aquest és un cas semblant al del comunicat que en el seu dia es va enviar des del TSJC a la Generalitat, sobre la proporció de castellà que s’havia d’impartir a les escoles, carregat de faltes d’ortografia en català, tractant un tema tan important com la llengua pel País amb menyspreu, quan precisament obligaven a vehicular la llengua castellana a les nostres escoles.
Ara se’ns diu que el Ministeri d’Agricultura ja ha rectificat, com també ho va fer el TSJC. Però la befa ja l’han feta. Quina responsabilitat té el Ministeri i el funcionari corresponent que se’n foté de la llengua catalana i de Catalunya canviant-nos de forma tan barroera els nostres topònims? El ministre és valencià i no sé si habitualment parla “la llengua de todos” o el català de València, encara que pel BOE no és el mateix idioma que el mallorquí o el català. Resulta que volen que el valencià sigui diferent del català i els impresos de la declaració de renda pels que els desitgen en llengua vernacla, els el donen en valencià. L’andalús o l’extremeny no és castellà? Són tan imperialistes que no hi poden fer més. Imposen, obliguen, multen, inhabiliten, empresonen i a sobre ens prenen el pèl i hem de tragar. Quan necessiten els nostres vots per aprovar les lleis a les “Cortes” inclús saben “hablar el catalán en la intimidad”. Quan no ens necessiten ens maltracten com a sers inferiors. Fins quant permetrem que ens tractin com a ciutadans de segona?
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari