L’inici del curs escolar ha estat marcat per dues novetats: d’una banda, l’avançament del retorn a les aules i de l’altra l’aplicació de la gratuïtat de l’escolarització als infants de 2 anys a les escoles bressol públiques del nostre país. Aquesta mesura, que ha impulsat el Govern de la Generalitat de Catalunya, ens condueix cap a la universalització de l’educació infantil i permet la conciliació laboral i familiar, deduint els costos d’escolarització. També millora l’equitat entre tots els xiquets i xiquetes, ja que l’etapa d’educació infantil és clau per al desenvolupament de les seues capacitats i aptituds i representa un primer pas per arribar a la plena gratuïtat en aquesta etapa crucial.
Amb el finançament de P2, per tant, creix notablement la diferència entre dur als nostres infants a una escola bressol municipal o privada. Mentre que en una de municipal, com a pública que és, la gratuïtat és total, gràcies a una subvenció de 1.600 euros per xiquet i curs, a les privades, la subvenció només és de la meitat, és a dir, de 800 euros per xiquet i curs, i les famílies assumeixen part del cost de l’escolarització.
Això no és una nimietat, és una diferència molt important, perquè aquelles famílies amb pocs recursos, o aquelles en què la mare o el pare no treballen, optaran amb tota probabilitat per no dur la seua filla o fill a l’escola bressol, perquè els hi suposarà un cost. En canvi, si aquesta decisió no comporta cap cost, decantar-se per dur el seu infant a l’escola bressol serà més fàcil.
Davant d’aquest nou escenari ens preguntem si una ciutat com Tortosa, que disposa de serveis públics com l’escola de música, l’escola de teatre, o fins i tot les instal·lacions esportives públiques, no pot ser capaç de tenir una escola bressol pública. La necessitat de creació de places públiques en escoles bressol a la ciutat de Tortosa forma part del model de ciutat que volem, una ciutat amb igualtat d’oportunitats. I ens alegra que els pobles de Campredó, Jesús i Bítem, els tres pobles constituïts en EMD, fent ús de les seues competències, disposin d’escoles bressol municipals, i que almenys les famílies d’aquests pobles puguin gaudir del servei. Però, a hores d’ara, els veïns i les veïnes de la ciutat de Tortosa encara no disposen d’una escola bressol pública, tampoc aquest curs, moment en què s’ha fet un important avanç en aquest tema per part de la conselleria d’Educació, liderada per ERC.
Els arguments amb què l’alcaldessa justifica la situació de Tortosa en aquesta matèria ja no convencen a ningú. I posen sobre la taula quines són les prioritats reals del seu equip de govern: crear una ciutat aparador, destinant molts recursos econòmics, que paguem entre tots, a arranjar algun carrer cèntric que no és de primera necessitat, i despreocupar-se de les necessitats reals de la gent, les quals s’agreugen a mesura que la inflació impacta sobre productes i serveis de primera necessitat.
Però la cosa no acaba aquí. I ara analitzem la situació dels pobles dels Reguers i Vinallop. L’equip que encapçala l’alcaldessa ha tret pit amb l’obertura de dues escoles bressol rurals als dos pobles, destacant-hi la importància per assentar-hi la població, com si es tractés d’una acció unilateral per part del govern de la ciutat. Però voldria explicar-los el context en què ens trobem.
Al curs 2016-2017 es va implantar el primer cicle d’educació infantil en escoles rurals. És a dir, ja fa sis anys que s’hauria pogut començar a donar el servei a les escoles dels Reguers i Vinallop, tal com va fer l’EMD de Campredó, però l’equip de govern va preferir esperar. Ara, l’aportació municipal es reduirà dels 30.000 euros anuals per curs als 5.000. I això no passarà pas gràcies a l’Ajuntament, sinó a l’impuls de la gratuïtat anteriorment esmentada. Així que els infants dels Reguers i Vinallop podran romandre a les escoles bressol dels seus pobles a pesar de l’alcaldessa. Lamentablement, serà gràcies a l’alcaldessa de Tortosa que tindran escola bressol amb sis anys de retard.
Donant resposta a la pregunta inicial, les famílies del municipi de Tortosa que gaudeixen de la gratuïtat de P2 són les dels cinc pobles: Campredó, Jesús, Bítem, els Reguers i Vinallop, gràcies a l’esforç econòmic que s’ha realitzat des del Govern de la Generalitat. En canvi, les famílies de la ciutat de Tortosa no podran gaudir d’aquesta gratuïtat per culpa de la deixadesa per part del govern local encapçalat per la senyora Roigé, que no considera prioritari invertir en una llar d’infants pública.
*PILAR CABALLLÉ és regidora d’ERC a Tortosa i directora dels serveis territorials de Presidència a l’Ebre.
Fes el teu comentari