Mianes: l’estació ferroviària número 12 de Tortosa

Mon cunyat Juanjo ens porta de volta amb bicicleta per camins que van de Tortosa a Amposta i, passant per Vinallop, apareixem a l’estació abandonada de Mianes. L’edifici està sol: pel voltant no hi ha cap poble, ni cases dels ferroviaris, ni res. L’envolten camps de conreu de cítrics i d’horta. Parem a veure-la. 

–La coneixies?, em pregunta en veure’m la cara que faig mirant-la.

Si, la vaig conèixer quan encara funcionava l’antiga línia de tren a València. La cara que faig ara és de consternació total perquè m’he adonat que en un escrit que vaig fer sobre les 11 estacions ferroviàries que van funcionar alhora a Tortosa no la vaig nombrar, glups!

M’explico: l’any 1929 el terme municipal de Tortosa arriba fins el mar. Hi ha cinc estacions de via estreta del Carrilet de Tortosa a La Cava: Tortosa, Campredó, Amposta (que estava a l’Aldea), Jesús i Maria i la Cava. Dues estacions més del tramvia de Roquetes-Tortosa-Jesús:  Ferreries i Jesús. I quatre més de la línia de València a Barcelona: Tortosa, Campredó, l’Aldea i Camarles. I Mianes? Simplement, la vaig oblidar. Com està al bell mig del no res no vaig caure en que també és tortosina. 

Per a que em disculpeu l’oblit, ara us parlo sobre l’estació ferroviària número 12 de Tortosa. 

Mianes és una gran partida de Vinallop que s’escampa des de la riba dreta de l’Ebre -avui la carretera C12- fins l’antic camí de la Galera, situat més a l’Oest. Hi ha jaciments neolítics i també vestigis romans.  Al llarg de la seva història allà s’han conreat cereals, vinya, fruiters, remolatxa, olivera, garrofer, cànem, arròs i -des del principis del segle passat- tarongers. 

En els temps de la construcció de la línia del ferrocarril els propietaris son grans terratinents¹ amb finques molt extenses, alguna passa de 200 hectàrees. Són membres de la noblesa o personatges influents de la societat tortosina i la política estatal². 

El 1867 la Sociedad de los Ferrocarriles de Almansa a Valencia y Tarragona (AVT) està construint el darrer tram de la línia de València entre Les Ventalles i Tortosa. Son tres mil treballadors per als 22 kilòmetres de l’obra³ però l’estació de Mianes no està projectada fer-la, ni es farà llavors.  La previsió inicial de la companyia AVT és creuar l’Ebre per Vinallop⁴ deixant de banda la ciutat. Caldrà una gran lluita dels poders fàctics tortosins i dels personatges destacats a Madrid per apropar el traçat de la línia el màxim possible a la ciutat⁵. 

Si us fixeu, l’estació de Mianes no té l’arquitectura dels edificis originals de la companyia AVT com Santa Bàrbara, Aldea (al rètol l’anomena com Amposta) o l’Ampolla. Per què? Perquè les estacions de Mianes, Campredó i La Granadella-Camarles es construeixen més tard, a la dècada dels anys vint del segle passat, per la companyia Norte⁶ que el 1891 ha absorbit la companyia AVT. Per això constructivament son idèntiques. 

Pel que he pogut esbrinar, les estacions de Campredó⁷ i La Granadella-Camarles⁸ s’edifiquen el 1922. La de Mianes⁹ es fa una mica més tard, potser el 1929. És al mig de la solitud de les grans finques. La imagino en una atmosfera pròpia dels relats de Gabriel Garcia Màrquez. Realment no puc dir amb certesa per què la fan allí, però en tot cas és útil perquè els combois mercants paren i  deixen passar els trens de viatgers que tenen prioritat. Les seves vies serveixen d’apartadero. El 1972 s’electrifica la línia i es construeix una subestació elèctrica. El 1974 es parla d’una possible ampliació de vies i de la construcció de nous ramals perquè hi ha un projecte de polígon industrial, que mai es farà: el Polígono del Agua, amb 500 hectàrees de sòl industrial i 1500 habitatges a fer a la ciutat¹⁰.

Als anys noranta es vol fer una variant ferroviària deixant Tortosa fora de la línia principal. L’Ajuntament proposa fer el nou traçat per Campredó i Mianes amb l’estació central a Vinallop. Tot sortirà a l’inrevés: el 1994 la circumval·lació es fa més lluny, per l’Aldea i Freginals i, a més a més, el 1996 es desballesta a corre-cuita el tram de Tortosa a Freginals. Es treu la catenària, els suports i la via. Tinc entès que els carrils i les travesses s’aprofiten a la línia de Canfranc i a Salamanca¹¹… Des de llavors Tortosa és una via morta.

L’any 2013 l’Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF) subhasta les estacions de Santa Bàrbara, Mianes, Riera de Gaià i El Morell. Ignoro si Mianes va ser comprada, però el cert és que avui està abandonada, degradant-se cada dia més. L’estació número 12 de Tortosa està més sola i més màgica que mai, envaïda per la vegetació mentre al seu voltant hi ha les finques de tarongers i d’horta treballades per gent de tot el món. 

Mianes és pura tristor per als ferroferits com jo: una altra estació sense rellotge, sense campana i sense vies. 

Notes:

1. Alguns terratinents de Mianes són Jose Antonio Wenetz, el Marqués de Bellet, el Comte de la Torre, la Marquesa de la Roca, Pasqual de Ossó…
2. Com per exemple, els Marquesos de Bellet: Antonio de Padua Bellet y García-Conde (1824-1896) que va ser Director del Banco de Valencia o el seu fill Ignacio Bellet y Saavedra (1860-1934) que va ser President del Banco de Tortosa, Majordom de l’Arxiconfraria de la Cinta, President de la Junta promotora de la línia de Val de Zafán, etc.).
3. El Pensamiento Español. Madrid, 14/08/1867.
4. De fet, Vinallop de dalt és una nova urbanització feta pensant en el pas del tren sobre l’Ebre en aquella pedania.
5. Agramunt Bayerri, A. L’arribada del ferrocarril a Tortosa. Història d’una maniobra política (1852-1868). Benicarló: Onada Edicions, 2015.
6. Norte és la denominació col·loquial de la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España creada el 1858 i integrada a Renfe per nacionalització el 1941.
7. El Correo de Tortosa, 23/9/1922.
8. El Correo de Tortosa, 15/5/1922. Diego de León (1870-1939), gran terratinent de la zona i diputat monàrquic cedeix els terrenys. 
9. El Correo de Tortosa, 4/6/1929. L’Ajuntament cedeix els terrenys a Norte que prèviament havia comprat. 
10. Diario Español, 24/12/1974.
11. Butlletí Informatiu de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Reus. Octubre 1999. Abel Roig Muñoz.

*FERNANDO JAIME SOLER.

*Agraïments: Juanjo Accensi, Adrià Pàmies.