La Mesa institucional del Circuit de les Terres de l’Ebre per a l’abordatge de la violència masclista ha actualitzat el protocol marc d’actuació per garantir “la intervenció amb diligència deguda”. Es tracta de convertir la prevenció en “estratègia de país”, reforçar el treball amb l’entorn de les víctimes i garantir “el dret de no repetició”, així com incorporar les noves formes i nous àmbits de la violència masclista: la vicària o obstètrica, o l’àmbit digital o institucional, entre d’altres. La trobada de la Mesa ha servit per recollir les necessitats dels serveis tècnics a l’Ebre. “Si el circuit funciona, no venim a modificar res, sinó a donar-li suport i millorar allò que faci falta”, ha apuntat la directora general Laia Rosich.
Com ha explicat la directora general per a l’Erradicació de les Violències Masclistes, Laia Rosich Solé, l’Ebre va ser “dels primers” a tenir un protocol territorial l’any 2009. Rosich ha destacat que les comissions de treball a la demarcació han estat sempre “molt actives” i ha fet un reconeixement “del treball excel·lent” de les tècniques de la xarxa d’abordatge de violències masclistes al territori. La sessió d’aquest dilluns a la delegació del Govern a Tortosa ha servit per detallar els canvis del protocol marc i també per recollir com es treballa al territori i quines necessitats sorgeixen.
Rosich ha destacat el treball en xarxa dels diferents serveis governamental per abordar les violències masclistes a l’Ebre, un organigrama crear “per tradició, estabilitat o dispersió” – i “també per voluntat política”- que és important. “La idea és que puguem treballar eines que siguin útils per la gent que està en el dia a dia, no per crear cossos teòrics que es quedin en calaixos i no serveixin per a res”, ha defensat.
Entre els canvis del nou protocol marc, la secretària general ha detallat que la prevenció és una de les “qüestions clau” perquè “ha de deixar de ser estratègica” per ser tan rellevant com “l’atenció directa” quan arriba una persona que ha patit violència masclista. Segons Rosich, és “un gir estructural” on tothom s’ha de fer “responsable” de canviar “estereotips i creences” que fan que es pugui produir violència masclista.
El nou protocol també preveu canvis per ajudar i treballar amb l’entorn d’un cas concret. Per exemple, en el cas d’una noia jove que hagi patit una agressió sexual, el circuit ha d’ajudar el seu centre escolar a gestionar “què ha passat, com s’ha de rebre la noia quan reprengui els estudis i per prevenir altres situacions de violència masclista”. “Poder fer una bona recollida i estratègia per combatre violències institucionals és la clau, és una de les eines i dels vessants pràctica del nou protocol”, ha remarcat la directora general.
El nou protocol actualitza el creat amb la llei del 2008 perquè “ha quedat estret” amb les modificacions legals en el context de les violències masclistes que s’ha produït al país, i en l’àmbit internacional. Contempla les noves formes de violència com la vicària, l’obstètrica i sexual, econòmica o la de segon ordre –la que pateixen les persones que donen suport a víctimes de violència masclista-, i també els nous àmbits on s’exerceixen: el digital, institucional, educatiu, social i comunitari o la vida política. El protocol vetlla per garantir tots els drets humans i internacionals i també “garantir l’efectivitat i les agilitats en la resposta institucional”.
Fes el teu comentari