Janette Higgins, la més gran dels cinc fills –quatre noies i un noi- filla de Jim Higgins i Reta Higgins (Palliser), recopilà els documents que el seu pare recordava de la seva estada a la Guerra Civil Espanyola, com a brigadista internacional al Batalló Mackenzie-Papineau i que va escriure en retornar al Canadà. La seva filla Janette, anys més tard, va ordenar aquells paper solts i alguns relats que havia deixat gravats i va publicar el llibre, “Fighting For Democracy: the True Story Of Jim Higgins”. Aquell volum ha estat traduït al castellà, amb el títol, “Jim Higgins, luchando por la democràcia”. Va ser molt llegit i popular als Estats Units i el Canadà; és la història d’un activista radical canadenc, perseguit i vigilat per RCMP (Reial Policia Muntada), per les seves idees esquerranes i d’ajuda al món obrer. En el seu pas com a militar –brigadista internacional- per Corbera d’Ebre, els primers dies de la Batalla de l’Ebre, va salvar un noi, Manuel Álvarez, d’un bombardeig nazi. Un nen amb el que es van retrobar anys més tard. Ni un ni l’altre coneixien els respectius noms i el nen d’onze anys el va catalogar com “El soldat Alt” que li havia salvat la vida
-Senyora Higgins, vostè es escriptora professional?
–Vaig escriure sis edicions d’una guia de viatges entre els anys 1988 i el 2000, i col·laboro en diferents revistes culturals.
-Com se li va acudir escriure aquest llibre i no ho va fer fins el 2017, quan el seu pare feia anys que ja havia mort?
–Vaig estar anys sense conèixer que el meu pare havia escrit notes sobre la seva estada a Espanya. No en parlava mai en família de les seves activitats i jo i els meus germans desconeixíem la veritat. Es va casar amb la mare l’any 1942, o sigui més tard d’arribar d’Espanya. Fins i tot va ser un campió de natació de jove i em va sorprendre un dia quan es va tirar a un llac i va tardar molt en sortir; ni aquesta activitat coneixíem. Posteriorment vam saber que a Espanya havia salvat de morir ofegats alguns soldats companys seus. Aquests documents els va escriure a Saskatoon en tornar al Canadà, per l’any 1939, per un llibre sobre el Batalló que va servir el Mackenzie-Papineau que mai va sortir a la llum.
-Com va poder recopilar els escrits del seu pare en el pas per Espanya, com a brigadista internacional?
-Quan vaig disposar dels escrits de les seves memòries l’any 1977, sabia que em portaria molta feina. Eren inconnexes i difícils de lligar, sense portar a cap una investigació de les seves activitats a Espanya i els llocs per on va lluitar. Però el tema em va entusiasmar; ho vaig deixar tot i m’hi vaig dedicar plenament. Hi vaig estar tres anys a temps complert per investigar, documentar-me i per editar-lo. Jo només vaig copiar el que ell havia escrit, lligant cada moment, gràcies a les investigacions que havia estudiat.
-El seu pare era considerat al Canadà com un extremat i perillós esquerrà?
–El meu pare va ser un activista esquerrà. Tenia amics comunistes com ho era un dels seus comandants, Edward Cecil-Smith. Amb ells compartia l’antifeixisme i eren gent entregada a la causa contra les idees de Hitler i Mussolini. L’any 1939, en tornar a casa va ser rebut com un heroi, però en acabar la Segona Guerra Mundial i establir-se la guerra freda entre Estats Units i Rússia, el meu pare va ser vigilat per les seves activitats quan seguia lluitant pels drets humans i el món dels treballadors. Mai va estar afiliat al partit comunista, encara que molts amics seus en formaven part.
-En el seu pas per Corbera, explica que va salvar la vida d’un noi d’aquesta població, que es deia Manel Álvarez, el juliol del 1938, que anys més tard es van retrobar. Ho pot explicar?
–En una de les seves narracions explicava que en un dels bombardejos de la Luftwaffe alemanya, havia salvat un noi d’uns 11 anys, quan caigué una bomba sobre el dipòsit d’abastament del poble de Corbera d’Ebre, i l’aigua desbocada se l’emportà carrer avall. Anys més tard va saber que es deia Manel Álvarez. El noi quedà restà ferit i va ser portat a un hospital de campanya situat a la Bisbal de Falset. Allí ferit i enllitat li va fer una fotografia Alec Wainman que serviria, anys més tard per conèixer-se mútuament. El noi corberà només recordava que l’havia salvat un “Soldat Alt”. L’any 1978 es van tornar a trobar al Canadà, el noi i el soldat, i allí es van explicar fets particulars de cadascú de l’acte de la salvació que l’altre no coneixia.
-Va ser ferit a la Batalla de l’Ebre? On es va guarir de les ferides? Per això no va marxar quan la resta de brigadistes, en plena Batalla de l’Ebre, com a conseqüència del Pacte de No Agressió van retornar als països d’origen?
–Va ser ferit 10 dies abans de retirar-se les tropes internacionals d’Espanya. Pel setembre va quedar ferit per una bomba de mà a l’esquena però portava un abric gruixut i no va declarar que estava ferit. La ferida se li va infectar i al cap d’un dies el van traslladar a un hospital a prop de Barcelona. El van guarir i el van portar a un convent on li van fer la rehabilitació. I ell, malgrat que els companys internacionals, ja estaven als països d’origen, ell va restar combatent amb les forces republicanes, als serveis d’intel·ligència.
-Senyora Janette, vostè sap que el cognom Palliser de la seva mare és d’origen català?
-No. Quina sorpresa! Sempre m’han dit que tinc la pell morena, com la majoria dels mediterranis, però mai m’hauria cregut que Palliser era un cognom d’origen català.
-Moltes gràcies, senyora Janette per haver-me explicat de pròpia veu tantes coses i tant interessants sobre la vida de militar republicà del seu pare.
Fes el teu comentari