La Ràpita ha presentat este divendres el Projecte Estratègic per l’Impuls de l’Economia Blava Sostenible al Delta de l’Ebre, un full de ruta amb una vintena d’actuacions estratègiques per transformar el territori des de la innovació, la conservació ambiental i el desenvolupament econòmic.
La iniciativa també vol convertir la badia dels Alfacs en la primera OMEC de la Mediterrània, una figura d’Altres Mesures Efectives de Conservació Basades en Àrees que permet compatibilitzar la protecció dels ecosistemes amb l’activitat econòmica sostenible. El reconeixement es vol demanar a la cimera de Nacions Unides prevista a finals del 2027.
El projecte té un pla d’execució fins al 2035 i preveu una inversió que podria superar els 1.000 milions d’euros.
Un projecte alineat amb les estratègies europees i internacionals
El Projecte Estratègic d’Economia Blava Sostenible del Delta de l’Ebre, el PEDE, s’alinea amb les principals estratègies europees i internacionals en matèria de sostenibilitat, innovació, turisme i economia blava.
Entre estes referències hi ha l’Estratègia Europa 2020, el Pacte Verd Europeu, l’Estratègia d’Innovació en l’Economia Blava de la UE, l’estratègia RIS3 d’especialització intel·ligent i l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.
Es tracta d’una iniciativa de col·laboració pública i privada, amb la participació d’administracions, empreses, centres de recerca i societat civil. Els impulsors del projecte, liderat per la Ràpita i el Consell Comarcal del Montsià, han defensat que este model fa “compatible” la conservació de la biodiversitat amb l’activitat econòmica i social, i pot convertir el delta de l’Ebre en un referent internacional, especialment mediterrani, en transició energètica, adaptació climàtica i desenvolupament sostenible.
Una “coexistència harmònica” entre activitat humana i natura
El director del projecte, Bartomeu Rosselló, d’Alcúdia Tech Mar, ha destacat que el PEDE és “un pla mai concebut” al territori, amb “una estratègia, uns instruments i un model de governança” pensats per consolidar el Delta com un espai de referència internacional en la “coexistència harmònica” entre activitat humana i natura.
Rosselló ha defensat que el projecte “li donarà continuïtat”, mentre que la responsable de les relacions territorials, Diana Valimanya, ha remarcat que “no és una prohibició, és una unió”.
Una inversió d’entre 750 i 1.040 milions d’euros
Rosselló també ha qualificat de “factible i transformadora” la inversió prevista, que se situa entre 750 i 1.040 milions d’euros fins al 2035. El pla també preveu la creació d’entre 120 i 160 llocs de treball permanents.
Entre les principals palanques del projecte hi ha l’obtenció de la distinció de Nacions Unides com a OMEC, el Centre d’Economia Blava per captar fons europeus i donar suport a projectes d’innovació, el hub Rapita Tech Mar al port de la Ràpita i la Fundació Mediterrània Activa com a òrgan de govern.
El projecte també preveu la instal·lació de plaques solars a les muscleres per generar 279 GWh anuals, amb 128,5 MW de potència, una producció equivalent al 238% del consum elèctric de la Ràpita. Segons el projecte, esta actuació també ajudaria a reduir 5 graus la temperatura de l’aigua.
Projectes vinculats al litoral i a la biodiversitat
El PEDE inclou altres actuacions que caldrà veure si encaixen amb els instruments de protecció que té actualment el delta de l’Ebre. Entre estes hi ha la mateixa instal·lació fotovoltaica, una “planta hotelera sostenible”, polígons tecnològics, la restauració de l’istme del Trabucador i del pantalà de les Salines de la Trinitat.
El pla també incorpora la creació d’un Centre d’Interpretació i Educació Ambiental, un Observatori Litoral i accions per a la recuperació de la nacra.
Els Alfacs aspiren al reconeixement internacional el 2027
El responsable de les relacions internacionals de la candidatura de la badia dels Alfacs com a OMEC, Jesús Maestro, ha explicat que la proposta s’emmarca en els compromisos internacionals perquè l’any 2030 almenys el 30% de la Mediterrània dispose d’alguna figura efectiva de conservació.
Actualment, no hi ha cap OMEC reconeguda a la Mediterrània, i la candidatura dels Alfacs aspira a ser la primera. Maestro ha detallat que l’equip treballa des de fa més d’un any amb diferents organismes de les Nacions Unides i amb el Conveni de Barcelona, amb l’objectiu que el reconeixement puga arribar durant la Conferència de les Parts prevista el desembre del 2027 a Croàcia.
Fes el teu comentari