El Memorial de les Camposines de la Fatarella ha incorporat aquest diumenge 62 noms de combatents de la Batalla de l’Ebre. Es tracta de persones que han estat inscrites al Cens de desapareguts a la Guerra Civil espanyola. L’emoció i el record han impregnat l’homenatge d’aquestes víctimes, on han assistit familiars de milicians i brigadistes d’Irlanda, els Estats Units o Holanda. Un d’ells era William Newton Miller, de Portland. La seva besneboda, l’Amber Lea Schwartzkopf, ha celebrat conèixer més detalls sobre un parent del qual només sabia que va morir a la guerra. La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha alertat del perill de l’auge de l’extrema dreta a Europa i ha defensat les polítiques de memòria històrica per no repetir el passat.
Amb clavells rojos en mà, els familiars dels brigadistes internacionals i combatents de la Batalla de l’Ebre s’han reunit un any més al Memorial de les Camposines de la Fatarella (Terra Alta) per retre homenatge a les víctimes de la guerra civil espanyola. L’emoció ha estat a flor de pell al llarg de tot l’acte de record, però en especial en el minut de silenci posterior a la lectura dels 62 noms que s’han incorporat al memorial. Amb aquests ja són 1.752 les persones que es recorden en aquest espai, de les quals se sap o es pot suposar que van morir o desaparèixer en el transcurs d’aquest combat.
Entre els assistents, enguany s’han reunit en aquest punt diverses famílies de brigadistes internacionals que van participar en la Batalla de l’Ebre. És el cas de Liam Mc Gregor, nebot d’un combatent provinent de Dublin, Irlanda. Tenia 22 anys quan va arribar al front l’abril del 1938 i estava implicat políticament en la lluita contra el feixisme. Cinc mesos després, al setembre, va morir prop de Corbera d’Ebre.
La seva història no va quedar en l’oblit gràcies al centenar de cartes que enviava dia rere dia a Irlanda. Va ser a partir d’aquí que Mc Gregor va començar a estirar el fil. “Quan era molt jove, a la família es parlava d’ell, però no gaire. Anys més tard, vaig trobar totes les cartes que escrivia sobre el seu dia a dia i la gent que va conèixer aquí”, ha apuntat. Mc Gregor ja participa en el programa d’ADN per identificar les restes del seu oncle, però en cas de trobar-lo, ha manifestat que la voluntat de la família és que no es traslladin a Irlanda, sinó que descansin aquí.
Qui també ha pogut completar una part de la seva història familiar és l’Amber Lea Schwartzkopf, besneboda del brigadista nord-americà William Newton Miller. D’ell només sabien que havia marxat a participar en la guerra civil espanyola i que havia mort durant la Batalla de l’Ebre. La decisió de marxar la va prendre tan bon punt va tenir coneixement de la situació que es vivia al país, tot i que la família el va intentar convèncer per quedar-se a casa. Retrobar-se amb l’espai on Newton va viure els seus darrers dies ha estat “molt emotiu” per a Schwartzkopf. “Aquesta setmana hem col·locat una pedra d’un riu del seu poble natal a la zona on creiem que va ser capturat i posteriorment va morir. Hi vam escriure el seu nom per recordar-lo i vam portar-la en un lloc que transmetia molta serenitat però que va ser escenari de fets molt tumultuosos”, ha explicat, visiblement emocionada.
Més enllà del vessant personal, les famílies insisteixen en la importància de rememorar aquest període històric a escala col·lectiva. Així ho defensa Karla de Lathouder, néta de dos brigadistes holandesos, en Willem de Lathouder i l’Evert Ruijvenkamp. “Vinc a tancar un cicle, cosa que el meu pare no va poder fer per culpa de la llei del silenci que es va allargar durant molts anys. Però com a societat, com a humanitat, no podem oblidar”, ha recalcat.
És el mateix argument que defensa Eduard Boada, natural de Mont-roig de Camp (Baix Camp). En el seu cas, aquest diumenge ha vist com el nom del germà de la seva àvia -Miquel Pascual Castellnou- figurava entre el miler de persones que es recorden al Memorial de les Camposines. “És una manera de tancar el dol i sobretot per pensar en la família, que van viure durant el franquisme i no van poder expressar què havia passat. No sabem com va anar, però com a mínim el seu nom no es perdrà”, ha expressat Boada. En aquesta línia, ha instat a la Generalitat a seguir invertint en polítiques de memòria democràtica i en el programa d’identificació dels desapareguts durant la guerra civil espanyola.
El mapa de fosses comunes, més a prop
En el seu discurs, la consellera de Justícia Gemma Ubasart ha anunciat que pròximament es presentarà el nou mapa de fosses comunes, si bé no ha concretat la data. Es tracta d’una eina que Ubasart assegura que serveix “per garantir el dret de la ciutadania a conèixer els fets de la guerra civil i el franquisme”. A la vegada, la consellera ha alertat del creixement de les forces d’extrema dreta arreu del continent europeu, motiu pel qual ha reiterat la defensa envers les polítiques de memòria democràtica.
D’altra banda, Ubasart ha agraït el compromís dels brigadistes que van lluitar en favor de la democràcia i dels valors republicans. “Més de 80 anys després, el seu record segueix ben viu i ens inspira”, ha assegurat.
L’acte d’aquest diumenge a la Fatarella s’ha complementat amb una actuació musical a càrrec de la cantautora Montse Castellà, qui ha interpretat diverses caçons en honor a les víctimes, entre elles, ‘Ay Manuela’. Es tracta d’un tema de Pete Seeger dedicat a la quinzena brigada, de la qual van formar part alguns dels combatents que s’han rememorat en aquest homenatge.
Fes el teu comentari