El Parlament ha aprovat este dijous augmentar del 20% al 50% el Fons de Transició Nuclear i ampliar el radi de municipis beneficiats a 30 quilòmetres respecte a les centrals d’Ascó i Vandellòs. A proposta del PSC-Units i de Junts per Catalunya, i amb els vots de Ciutadans i algunes abstencions dels comuns, la cambra ha validat la modificació de la llei, tot ampliant l’abast del fons que ha de compensar els municipis més afectats pel tancament de les dues centrals, previst a partir del 2030. A més, per superar algunes reticències, es vetarà l’accés a les poblacions més allunyades de les centrals que superen els 12.000 habitants, i es concreta que només se’n podran beneficiar “els municipis de Catalunya”.
“Dia històric al Parlament de Catalunya i a les Terres de l’Ebre. Aprovada la modificació del PSC al fons nuclear, per rebre 600 milions d’euros al territori”, ha afirmat el primer secretari del PSC a les Terres de l’Ebre, Manel de la Vega, en un missatge a Twitter. Amb altres càrrecs socialistes com l’alcaldessa de Benifallet, Mercè Pedret, De la Vega ha acompanyat a la cambra catalana el diputat i alcalde de Batea, Joaquim Paladella, un dels principals impulsors de la reforma del Fons de Transició Nuclear.
La reforma del Fons Nuclear preveu que les línies d’actuació prioritàries siguen “projectes de reindustrialització, transició energètica, àmbit agroalimentari, turisme, noves tecnologies i sector públic”. Així, es crearà un òrgan de govern que estarà presidit per “un representant del Departament d’Empresa i Treball”, i que a la vicepresidència hi haurà els alcaldes d’Ascó i Vandellós i Hospitalet de l’Infant. D’esta manera, es reforça la presència de la Generalitat a l’òrgan de govern del Fons de Transició Nuclear.
Per tant, després de setmanes de polèmica, tira endavant la reforma del Fons de Transició Nuclear que volien el PSC i Junts. D’esta manera, els municipis afectats pel tancament de les nuclears no haurien de rebre 24 milions d’euros anuals, sinó un total de 60 milions d’euros cada any. Tot i això, la diputada d’Esquerra, Maria Jesús Viña, ha acusat tots dos partits “d’electoralisme descarnat” i de fer una reforma “en contra del territori”. “Veiem renéixer la sociovergència al territori”, ha reiterat la diputada tortosina.
Esquerra es va avenir a incrementar la partida destinada al Fons de Transició Nuclear provinent de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient. Ara bé, discrepava sobre la magnitud del cercle de beneficiaris, perquè amb 30 quilòmetres podien entrar alguns municipis de l’Aragó i grans poblacions poc afectades per la clausura de les nuclears, com Reus, Vila-seca o Tortosa. D’altra banda, també hi havia desavinences respecte el protagonisme dels alcaldes d’Ascó i Vandellòs en la governança del fons.
En les seues esmenes, ERC ha intentat limitar a 25 quilòmetres el radi de municipis beneficiats, però a les zones de planificació II del Pla d’Emergència Nuclear Exterior de les Centrals Nuclears d’Ascó i Vandellòs (PENTA II) només permetre l’accés als projectes que puguen contribuir directament a la “millora de la competitivitat i de la diversificació econòmica de les zones afectades”.
Per la seua banda, els comuns han afegit en esmena pròpia que també haurien de ser projectes per “contribuir a recuperació ambiental”. Finalment, la CUP està a favor de l’ampliació a 30 quilòmetres del radi, però volien que es dediqués fins el 90% del fons al territori. També que els projectes tinguen relació amb “revertir l’impacte amb el medi ambient”. // Via ACN.
Fes el teu comentari