Pepe Rodríguez: ‘La democràcia tindria més qualitat si als polítics els controlés la premsa’

Silencis mediàtics, filtracions de fake-news, coartar la llibertat de premsa, la d’expressió i la d’opinió són només alguns dels exemples dels atacs que reben els mitjans de comunicació i els periodistes en un món on tots els països membres de la Unió Europea es vanaglorien de ser democràtics i d’haver prohibit la censura. Però els índexs de democràcia que anualment publica el The Economist ens mostren que, cada cop, hi ha més “democràcies defectuoses”.

És lamentable que quan els professionals de la informació publiquen articles que són crítics amb la línia política que governa a un país, a un govern autonòmic o a un ajuntament; hi hagi presidents, diputats i alcaldes que no entenen que el temps del franquisme ja va finalitzar fa unes dècades i que es creuen impunes per poder aplicar censures, cancel·lacions de subvencions… als mitjans i als seus treballadors.

Potser ara els casos més mediàtics que ens vénen a la ment són els dels governs de Trump o Bolsonaro, que han titllat de mentiders als mitjans que els eren crítics o que han arribat a aplicar censures i vetos als accessos de les seves rodes de premsa.

Però, sovint, no ens cal anar tant lluny per a trobar-nos de lloros amb polítics que no dubten ni un segon en agafar un telèfon per intentar corregir un article d’un mitjà d’àmbit nacional o amb mitjans del món local que s’han acabat convertint amb la veu dels seus amos (polítics) perquè no tenen altra alternativa si no volen veure com els toca abaixar la persiana per manca d’ajudes econòmiques.

I sí, puc certificar que com a professional de la informació també he estat víctima d’aquests aparells repressors que, dissortadament, encara ens impedeixen poder desenvolupar la nostra feina amb total llibertat i normalitat.

Un altre dels col·lectius més perjudicats des de l’esclat de les manifestacions de l’1-O va ser el dels fotoperiodistes, que també s’han trobat impediments, fins i tot per part dels cossos de seguretat, per exercir la professió. Per no parlar dels teatres, estadis esportius o certàmens musicals que continuen exercint males praxis cap al sector dels reporters gràfics.

El passat divendres 20 de gener es va celebrar la Nit de la Comunicació que organitza la demarcació del Col·legi de Periodistes de les Terres de l’Ebre a l’Hotel Corona. En el marc d’aquella vetllada es van donar una sèrie de reconeixements a diversos periodistes, alguns d’ells ja jubilats, que van destacar pel seu compromís amb la premsa a les Terres de l’Ebre: Ramon Miravall i la seva germana Emèlia Miravall, Lluïsa Bertomeu, Josep Garriga, Karmele Marchante, Josep Parrot, Manel Ramon, Pepe Rodríguez i Vera Talarn.

Però, un dels parlaments més destacats va ser el de l’exprofessor de la UAB, Pepe Rodríguez, que va explicar que durant deu anys va haver de dur escorta policial per poder exercir la seva professió. Especialitzat amb el gènere del periodisme d’investigació, Rodríguez destacà que als seus últims alumnes del màster de periodisme d’investigació els va encomanar un treball de recerca sobre els principals càrrecs polítics de l’Ajuntament de Barcelona, el Govern de la Generalitat i la Diputació de Barcelona i afirmà que “la democràcia tindria més qualitat si als polítics els controlés la premsa” i va reconèixer que, tal i com estan les coses avui per avui, “no podria publicar ni el 10% de les coses que vaig arribar a fer”.

Als professionals ebrencs els recordà que “és més fàcil criticar l’alcaldessa de Barcelona perquè tothom ho fa i no te la trobes al bar. Fer-ho amb la de Tortosa o amb el d’Amposta és més difícil perquè te’ls trobes al bar, però cal fer-ho”. Mentre que als joves nous col·legiats els digué que “el periodisme és allò que està investigat i contrastat, ja que la resta és només informació”.

El Col·legi de Periodistes de Catalunya va néixer per a poder regularitzar una professió que durant molts anys no ho havia estat, però també per donar cobertura i protecció a tots i totes les professionals de la informació per poder exercir aquesta noble tasca d’orígens hel·lènics que és la capacitat d’explicar allò que passa al teu voltant des de la imparcialitat i la veracitat.

I ara, després de tants anys, encara continua essent essencial la seva tasca per garantir el futur del periodisme, però sobretot per contribuir a l’enfortiment de la democràcia.