A partir del resultats el proper diumenge, la ciutat es juga continuar ancorda en la decadència o començar a caminar per sortir-se’n. Dit així, un pot pensar que aquesta situació no és la mateixa en funció de si ho mirem des de la seva dinàmica pròpia o amb el paper que juga com a capital del Montsià i influir en el progrés de les Terres de l’Ebre.
Amposta porta 15 anys perdent oportunitats, sotmesa a majories absolutes amb alcaldes que l’únic que han fet ha estat gestionar des de la mediocritat, el populisme i sense ambició, centrats en els retrets entre partits i amb el què diran, que fer una acció de govern valenta amb projecció de futur i amb una oposició que ha estat pràcticament desapareguda, excepte en els moments de fotre brega per guanyar vots.
Polítiques, en definitiva, centrades en l’egocentrisme de vol gallinaci majoritàriament, i que qui n’ha patit les conseqüències han estat els ampostins i ampostines pagant de la butxaca tota la maquinària via impostos, així com tot el sobrecost que, en moltes coses, no s’han explicat, s’han amagat o no han interessat treure a la llum. Per arrodonir-ho, renunciant a liderar el Montsià i pasant-mos la mà per la cara altres ciutats del territori.
L’exemple més recent, la gestió de la crisi Covid-19. Una gestió nefasta on, per molt que diguin que van donar ajudes, que també, pero no suficients, la gent i el teixit econòmic es va haver buscar la vida com sempre. Ara, tots els polítics del consistori no van renunciar a res, fins i tot van arreglar algun jornal a algú de l’equip de govern, i des de l’oposició van callar i van tapar-ho.
Podem donar gràcies, que tenim una xarxa educativa de qualitat, de serveis socials, referents en l’àmbit esportiu i una força cultural, que treballen tots per Amposta, gràcies també a les persones i la xarxa d’entitats que no s’han rendit mai, que, en moltes ocasions, no han disposat de l’ajut directe del consistori i, encara així, han tirat endavant.
Els problemes endèmics de neteja, d’ordenació urbana, dinamització económica, un hospital comarcal en decadència, així com una administració modernitzada adaptada als temps actuals, són els grans reptes, que qui surti elegit com a alcalde d’Amposta s’haurà d’enfrontar perquè és el que espera la gent i especialment el jovent, per no haver de marxar fora a treballar i aquestes són fruit de les males polítiques que mai ha tingut conseqüències per qui governa.
Col·locant gent de tots els colors, gestionar des de l’improvisació i fomentar la festa, com feien els romans, no són les polítiques més apropiades per projectar i posar al lloc que toca a la ciutat d’Amposta. Ara bé, amb la resta de candidatures, tampoc hi ha esperances de canvis, sinó mes aviat de continuïtat i amb qui va abandonar per perdre les eleccions, ara fa vuit anys, que es presenta en ganes de revenja i que l’únic que busca és cobrar un jornal fora per conveniència, es difícil decidir a qui votar.
Amposta necesita polítics valents, bons gestors i ambiciosos per posar al lloc que toca a la ciutat, recuperant el sentiment de pertinença sense embuts.
No ens podem permetre ser Mordor, hem de sortir de la foscor.
*JOSEP ANTONI OBALAT és exregidor d’Amposta.
Fes el teu comentari