Aquests dies de precampanya i campanya electoral, i després de veure infinitats d’entrevistes de candidats i candidates als respectius ajuntaments; veient i escoltant les diferents propostes i les obres realitzades, em van vindre ganes d’analitzar les dades de la renda per càpita de diferents municipis ebrencs. Dades que són publicades per l’Agència Estatal Tributària. Les darreres dades publicades són de l’any 2020. Dades d’aquest any molt esbiaixades i distorsionades per la pandèmia provocada per la covid, i per tant fora de context i poc fiables per demostrar l’evolució econòmica de cada municipi.
D’aquesta manera, analitzant les dades de la renda per càpita publicades durant el període 2015-2019, que correspondrien a un mandat municipal complet, obtenim tres conclusions força curioses. Dos són evidents, repetitives i podríem dir habituals. En primer lloc, la renda per càpita dels municipis al voltant de la nuclear d’Ascó. Amb Móra d’Ebre, Flix i Ascó al capdavant dels municipis amb més riquesa de les Terres de l’Ebre, de la província de Tarragona, i els pocs que estan al voltant de la mitjana catalana.
En segon lloc, allò que es detecta amb les dades publicades per la Hisenda Pública és que a la cua de la riquesa del nostre país, i de la província, està farcit de municipis ebrencs que omplen les posicions finals. El panorama és desolador: entre els 20 pobles o ciutats més pobres de la província de Tarragona difícilment podem trobar algun que sigui de fora de les Terres de l’Ebre. Fet que en grau més baix es pot traslladar quan parlem de pobles o ciutats de Catalunya, però indicatiu de la situació econòmica que es trobem els nostres pobles, viles i ciutats més a lluny del radi de 10 quilòmetres de les centrals nuclears.
Tanmateix, i com recorda el refrany, “de vegades les branques no deixen veure el bosc”. Enmig d’aquestes dos grans conclusions evidents de la riquesa generada a les nostres comarques ebrenques, hi ha un poble que es troba fora d’aquests dos grups, com si anés per lliure. Tot i no tenir la renda per càpita semblant als pobles nuclears, està a anys llum d’aquells que any rere any ocupen les darreres posicions. Podríem dir que viu en un oasi dins del desert, o que realment que existeix un miracle econòmic.
Us preguntareu quin poble és aquest que brilla per damunt de tots, quin és aquest oasi, on estpa aquest miracle econòmic? Aquest poble és l’Ampolla. El primer poble ebrenc en renda bruta per càpita fora de la influència de les nuclears i fora del grup lamentable dels 20 més empobrits de Catalunya. Una renda bruta que l’any 2019 se situava en 27.276 euros. Per damunt de municipis més potents com són Tortosa, Amposta o la Ràpita. Realment, tot un miracle. Un miracle econòmic.
El fet és que entre el 2014 i el 2019 els ingressos dels ampolleros i ampolleres no han parat de créixer. Només cal dir que durant aquest lustre la renda d’aquest poble del Baix Ebre s’ha incrementat quasi un 20 %. Una xifra realment espectacular que ha fet possible desmarcar-se de la resta de municipis del seu voltant.
Aquest creixement de la riquesa ha estat provocat per un conjunt de factors. Evidentment, el seu enfocament cap al turisme ha fet molt. Un turisme de qualitat, acompanyat per un conjunt d’inversions al seu port mariner i esportiu, una restauració cada cop més reconeguda i una campanya constant de promoció per part del seu Ajuntament. Factors ben combinats i ben gestionats han donat el seu fruit, transformant aquell nucli mariner, emancipat fa 30 anys, a ser l’enveja del litoral ebrenc i un model d’estudi per la seva evolució econòmica.
*BATISTE FORCADELL és exregidor de la Ràpita.
Fes el teu comentari