El jaciment ibèric de l’Assut de Tivenys continua sent una font de sorpreses per als arqueòlegs prop d’un quart de segle després que hi comencessin les excavacions. La vint-i-quatrena campanya, finalitzada la setmana passada, no només ha permès delimitar el perímetre del poblat. També ha servit per identificar un temple, un espai de culte construït fora muralles poc habitual en el món ibèric del nord-est peninsular. El poblat de l’Assut, segons el director dels treballs i professor de la URV, Jordi Diloli, no només va ser un centre de poder polític, social i econòmic per als ibers, sinó que també va jugar un paper rellevant en els conflictes militars interns de la Roma Republicana del primer segle abans de la nostra era.
Tot i que no és un cas únic a la península Ibèrica, Diloli ha precisat que a la zona nord-est i a Catalunya no existeixen exemples d’un espai de culte com el descobert a l’Assut: “d’entrada és una cosa estranya, perquè sí que trobem santuaris estan a dins, i a més, està al costat d’una porta”. Bromeja, fins i tot, que van pensar, en un principi, que “els arquitectes ibèrics s’havien tornat bojos” perquè no tenia “cap sentit” construir un temple fora de la muralla defensiva.
La troballa d’alguns elements “indicatius” que el convertien en un espai “singular” ha resultat decisiva. Entre ells, una banqueta que envoltava el perímetre interior, la distribució de l’espai o l’accés des de fora. Enguany s’ha pogut acabar d’identificar com un lloc de culte. “Si havien d’entrar al poblat, feien una purificació o santificació abans d’entrar-hi, resaven a la capella i entraven a l’interior”, ha aventurat.
La presència del temple exterior vindria a reforçar la rellevància, en termes arqueològics i històrics, d’aquest poblat ibèric que domina visualment un considerable tram de l’Ebre. Un equip d’entre deu i setze persones, entre investigadors i estudiants, ha treballat al jaciment des del passat 26 de juny i fins aquest 14 de juliol liderats pels arqueòlegs del Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA-URV). L’objectiu d’aquesta campanya, més enllà d’aquest descobriment, era delimitar el perímetre exterior del poblat, acabant de connectar les torres T5 i T4 amb la muralla. “Ens quedarà -per excavar- la part de dins, que poden ser 25 anys més”, bromeja Diloli.
Al llarg dels anys, la dimensió del jaciment ha sobrepassat totes les expectatives inicials de trobar un espai on estudiar l’evolució del poblament protohistòric al tram final de l’Ebre. “Sabíem que havia alguna cosa, però no la magnitud. Quan vam començar per la part de dalt pensàvem que seria un poblat esperonat i poca cosa més. Fins que vam veure que no: anava baixant i parlem gairebé de mitja hectàrea. Quan vam començar eren 1500 o 2000 metres quadrats de poblat com a molt. Però s’ha fet molt gran”, precisa el responsable dels treballs.
El poblament en aquest turó hauria començat cap al segle VII abans de la nostra era i hauria finalitzat al segle I, també abans de la nostra era. “Hi passen moltes coses”, precisa Diloli. A partir del segle III comença a créixer pel vessant, s’emmuralla i s’aixequen les torres de protecció. El poblat exerceix, fortificat, exerceix com a centre polític, social i econòmic de la zona.
Reestructuració romana
Cap al 130 abans de la nostra era s’abandona la part poblada pels ibers. Però això, com passa amb el cas del coll del Moro de Gandesa, no representaria el seu final. Els romans l’haurien reconstruït i reformat parcialment per dotar-lo de funcions militars. Concretament, en el context de les guerres civils entre Sertori i Gneu Pompeu, al segle primer abans de la nostra era.
D’aquella època en queden modificacions estructurals: una porta tapiada i la reocupació dels espais per defensar-los millor. El control de la desembocadura de l’Ebre i el seu paper com a corredor de comunicació cap a l’interior de la península li conferien una posició estratègica, tant per la comerç com per al control militar. Especialment en els moments de conflicte intern entre els romans, “continus” durant el segle primer abans de la nostra era. “Fins i tot comencem a parlar de -l’època- de Cèsar, però això no ho tenim ben lligat”, reconeix.
Processar i publicar
Finalitzada campanya enguany, Diloli i els arqueòlegs del GRESEPIA creuen que la del vint-i-cinquè aniversari seria un bon moment per aturar-se un any per processar les dades i els materials recollits i “fer una mica de ciència”. Són conscients que la dinàmica de treball no ho posa fàcil però considera que cal posar en context i relacionar els pesos de mesures púniques, les monedes i fragments de ceràmica de “tot el Mediterrani”.
“Tenim qüestions estructurals del propi jaciment, explicacions, publicar el tema del temple, molt singular a la part ibèrica. Si excavem no podrem fer-ho, perquè generarem més informació”, aclareix. No menys important, subratlla, seria un bon moment també per “consolidar” les estructures destapades durant els últims anys per evitar els seu deteriorament.
El jaciment és propietat de la mateixa URV, que el va comprar l’any 2010. La campanya d’excavació ha tingut un pressupost de 12.000 euros, aportats per la mateixa universitat, el Departament de Cultura a tavés del projecte quadriennal de recerca arqueològica i l’Ajuntament de Tivenys, que també cedeix espais per acollir els participants.
Fes el teu comentari