Unió de Pagesos (UP) ha presentat al·legacions a 65 projectes eòlics i solars, la meitat dels 138 tramitats pels governs català i espanyol a Catalunya durant el 2023. Des del sindicat justifiquen que ho fan per defensar la llei d’espais agraris. Segons han denunciat, la direcció general d’Energia i el Departament d’Acció Climàtica “no analitzen degudament la llei”. UP defensa que la normativa preveu “que es compensi la pèrdua de producció agrària que suposa l’ocupació dels terrenys”. De fet, ja han presentat 36 recursos d’alçada i han avisat que continuaran anant “als tribunals” per fer-ho complir. “Arribarem fins al final amb totes les conseqüències”, ha avisat Carles Vicente, responsable d’Organització d’Unió de Pagesos.
“Catalunya no es pot permetre el luxe de perdre més sòl agrari”, ha denunciat Vicente, qui ha recordat que el “repte del Govern és assolir una quantitat d’energia amb fotovoltaiques que afectaran 30.000 hectàrees el 2030 i que podrien arribar a les 70.000 el 2050”. De fet, i segons ha afirmat, la directora general d’Energia, Assumpta Farran, els ha donat la raó, assegurant que “ells també veuen que aquestes dades són exagerades”. “A Catalunya anem escassos de terres”, ha lamentat Vicente, qui considera que “és un luxe que hem de preservar”.
En aquesta línia, el responsable d’Organització d’Unió de Pagesos ha recordat la necessitat que el Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER) es redacti des del territori i amb un consens entre tots els agents implicats. “El PLATER s’aprovarà al Parlament, però és millor que ho haguem treballat tots, prèviament, i no que només ho hagin treballat uns quants o ningú”, ha manifestat Vicente.
En aquesta línia, des del sindicat han detallat que ja han insistit a la Generalitat perquè s’incentivi la posada en marxa de les oficines comarcals de transició energètica, per tal d’articular “els mecanismes de participació necessaris per canalitzar les aportacions del territori en la redacció del PLATER”. Un document que, des d’Unió de Pagesos, esperen que “contribueixi a l’equilibri territorial i estableixi mesures de compensació per a les zones rurals que acabin generant energia per a les zones de més consum”.
A més, i per a Vicente, algunes de les solucions també passen per ampliar l’autoconsum, créixer cap a col·lectius d’energies renovables que reverteixin al territori i aprofitar els terrenys poc productius, degradats o amb baix valor ecològic.
Els territoris més afectats
“Els alcaldes de Barcelona o Tarragona es mostren a favor dels projectes d’energia renovable, sempre que no passin pel seu territori”, ha denunciat Pere Guinovart, coordinador territorial d’Unió de Pagesos al Camp de Tarragona. Per a Guinovart, “el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre ja han suportat suficients sacrificis” en els últims anys.
De fet, les comarques de Lleida, del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre són les més afectades per l’arribada de l’energia renovable. Del total de 121 projectes fotovoltaics tramitats aquest 2023 a Catalunya, 16 han estat a l’Alt Camp, 14 a la Ribera d’Ebre, 9 al Segrià i 7 a les Garrigues. Paral·lelament, les comarques més afectades per nombre d’hectàrees han estat la Ribera d’Ebre amb 471 ha, la Conca de Barberà amb 431 ha i el Segrià amb 372 ha.
Fes el teu comentari