En l’esdevenir polític de les Terres de l’Ebre, hi ha reivindicacions que s’alcen com a fites en la memòria col·lectiva, projectant esperança i anhels de progrés. Dos d’aquestes fites, el nou hospital de Tortosa i el tercer pont sobre el riu Ebre, han estat l’epicentre de promeses incomplertes i desencant cívic.
El cas del nou hospital de Tortosa és paradigmàtic. Des del 2006, quan es va anunciar la seva construcció al Pla Parcial de la Farinera, entre Tortosa i Roquetes, diverses administracions i partits han promès la seva materialització. Tanmateix, després d’anys de vicissituds polítiques i gestions truncades, l’hospital continua sent un somni llunyà.
Un dels punts d’inflexió en aquest procés va ser la presentació del pla funcional del nou hospital el 2009 per part de l’aleshores consellera de Salut del PSC, Marina Geli. En un acte públic a Tortosa, Geli va anunciar que el nou centre mèdic, que es construiria a la zona de Ferreries i reemplaçaria l’antic Verge de la Cinta, tindria un cost total de 156 milions d’euros i s’esperava que estigués operatiu per al 2014. Aquest anunci va generar expectatives entre la població, que veia en el nou hospital una oportunitat de millora en l’atenció sanitària de la regió.
Tanmateix, amb el pas del temps, aquestes expectatives es van veure frustrades. Malgrat els anuncis i compromisos polítics, la construcció del nou hospital es va estancar i el projecte va quedar en l’oblit. Altres partits com ERC o Junts, que en el seu moment van abraçar la causa del nou hospital com a bandera electoral, tampoc van aconseguir convertir aquestes promeses en accions concretes quan estaven en el poder.
En lloc d’avançar, el projecte del nou hospital va experimentar girs argumentals, convertint-se en un símbol de la inconstància política i la manca de compromís amb les necessitats reals de la població. Mentre es construïen equipaments sanitaris en altres regions de Catalunya amb inversions milionàries, el Govern de la Generalitat va demostrar una notable inacció i desinterès en materialitzar aquest projecte crucial per a les Terres de l’Ebre. La retòrica buida i les promeses electorals no van ser suficients per fer realitat un projecte que hauria suposat un gran benefici per a la salut i el benestar dels habitants d’aquestes terres.
Aquest fenomen no es limita únicament a l’àmbit sanitari. El tercer pont sobre l’Ebre, essencial per a la connectivitat i el desenvolupament econòmic de les Terres de l’Ebre, també ha estat objecte de promeses incomplertes i desencant cívic. Al llarg dels anys, diverses formacions polítiques han aprofitat la necessitat d’aquesta infraestructura per guanyar vots, argumentant que serviria per a la vertebració del territori, però la seva construcció segueix sent una quimera.
Aquests casos evidencien una realitat: no n’hi ha prou amb ser o estar en el territori, és imprescindible lluitar per materialitzar les reivindicacions històriques quan es tenen càrrecs de responsabilitat. Els ciutadans de les Terres de l’Ebre han de reflexionar sobre qui són els veritables representants dels seus interessos i exigir compromís real i resultats tangibles en les properes eleccions. No es pot continuar votant els mateixos partits que han demostrat la seva incapacitat per convertir les aspiracions de la comunitat en realitat. És hora d’un canvi veritable i una política compromesa amb el desenvolupament d’aquestes terres.
En aquesta cruïlla, és el moment que els ciutadans de les Terres de l’Ebre prenguin les regnes del seu futur. Que no es conformin amb la política dels somnis incomplerts i les paraules buides. Que exigeixin una política que respongui als seus problemes reals, una política que actuï amb valentia i determinació. El futur d’aquesta terra està a les teves mans. És hora de fer sentir la teva veu. Amb el teu vot, posarem al territori i a les persones al centre de l’agenda política per construir junts un futur ple d’oportunitats.
*PERE LLUÍS HUGUET és advocat i candidat del PP de Tarragona.
Fes el teu comentari