Fa un any Esquerra va repetir majoria absoluta a l’Ajuntament d’Amposta. Una majoria que es va reduir, sembla, que pel retorn de l’exalcalde Manel Ferré a la política ampostina, encara que és evident que també hauria de considerar-se el descontentament de part de l’electorat en l’acció de govern dels últims anys. El retorn de Ferré va animar la política ampostina ja des de la precampanya, tant pels retrets d’Adam Tomàs relacionats amb els anteriors governs convergents, com la reivindicació de Manel Ferré de la seua obra de govern. La política ampostina, igual que està passant a la tortosina, va començar a mirar pel retrovisor.
L’oposició de Manel Ferré ha estat dura, ha significat un marcatge continu al govern d’Esquerra, juntament amb el paper de Som Amposta. I, encertada o no, per a qui s’hagi interessat, ha servit per posar sobre la taula altres punts de vista i per plantejar-se dubtes sobre la política ampostina. Malauradament, molts cops, quan el govern, amb majoria absoluta, ha tingut polèmiques sobre la taula, ha mirat pel retrovisor per dir allò que es feia malament abans. I abans vol dir abans del 2015.
La pujada d’impostos que havia de ser, però que s’ha quedat curta, segons el govern per una cosa, segons l’oposició per una altra, l’any vinent serà més important. Perquè un ajuntament que presumeix de comptes excel·lents, si no els puja, no arriba. Si l’oposició es queixa de l’endeutament, mirant cap al 2015 es diu que abans n’hi havia més.
Si es denuncia l’augment de la inseguretat, es nega. Si el conseller d’Interior ve per reunir la Junta de Seguretat Local, després de saber que a la ciutat ha augmentat un 36% la delinqüència, i s’anuncien noves mesures per millorar la situació, es continua negant el problema.
Si una discoteca causa malestar entre els veïns, s’aprofita una polèmica d’una nit, després de mesos tancada, per tancar-la. Es reconeix que aquella nit la situació no va ser tan greu, però le tele, les xarxes, i altres situacions externes, són suficients per actuar així. Si al desembre s’obre una discoteca en una carpa i els veïns es queixen del soroll, cal relativitzar el problema, perquè, com diuen els valencians en falles, són festes. En este tema, per això, el retrovisor no s’ha posat massa, perquè si bé Esquerra al 2019 parlava d’una zona d’oci al riu, ara la vol a Tosses, i Junts al riu. No hi ha tantes diferències.
Tampoc no hi ha tantes diferències amb la zona blava. Tots en volen. Esquerra no ha mirat al 2015 per criticar-la. Sí que hem viscut una situació curiosa, anunciant el tancament de la zona blava, per acabar reobrint-la poc després, sense haver fet els canvis que es volien. Tothom sap que si hi ha zona blava sempre hi ha aparcament al poble, no com els dies que no n’hi ha hagut, “anvaparar”.
Fer pagar una taxa pel cementiri, perquè qui no l’utilitza no té cap obligació de pagar-la, com si en este món tothom pagués exclusivament per allò que utilitza. Clar, que quan són obligacions per a la ciutadania és fàcil dir que fem igual que poblacions veïnes.
Igual que per dir que la font de la plaça del Mercat, que reivindica Ferré, es vol treure, perquè en altres poblacions es tendeix a no tenir fonts. No sé. Caldria veure quines són estes poblacions. Potser les mateixes que veuen bé tenir herbes creixent sense control pels carrers -excepte als cèntrics, clar-.
Si es parla de neteja, CiU reivindica el passat d’una Amposta neta, que feia goig, i l’Ajuntament mos diu que “Amposta fa goig”, per demanar-mos de forma paternalista que cal ser cívics. Ser cívics no treuria poder trobar el poble net, sobretot en zones que volem que siguen atracció turística. Per sort, invertirem 80.000 euros en un cens d’ADN caní, tot i que només permetrà detectar els gossos ampostins, i que és un sistema que ha generat dubtes en altres indrets. I mentrestant, vorem llaunes, papers i burilles pels carrers. Feu un exercici i un dia compteu quantes burilles trobeu. Us sorprendreu.
S’han fet pluvials en uns quants carrers del Grau, acusant d’alguna manera anteriors governs de deixadesa. Això permet justificar el malestar que es causa al veïnat. Perquè els altres no van fer el manteniment que tocava. Posats a mirar pel retrovisor, quan passaven estes coses en temps de CiU, es posava el crit al cel.
S’ha comprat un barco elèctric. Se li va donar la gran benvinguda a l’octubre. Allí el tenim aturat, perquè s’ha de licitar el servei de turisme fluvial, que sembla que no es podria licitar abans que arribés. Mentrestant l’oposició pregunta per les bateries i per l’estat, generant un dubte raonable sobre l’estat de l’embarcació, comprada de segona mà per un preu al voltant del milió d’euros. I, potser no m’informo prou, però encara no he aclarit si el barco està en condicions o no, després de seguir els plens i debats municipals.
Per acabar. En una tertúlia a Amposta Ràdio es va fer una reflexió interessant. El tertulià que la va fer va concloure que Esquerra i Junts, en el fons, sembla que no tinguen un projecte realment, sinó que van plantejant coses, algunes més grans, altres menys. També que es fan projectes, però el manteniment posterior, com ara el que faria falta a la fusta de la cel·lòquia del Castell, és millorable. I potser sí.
Podríem parlar de moltes coses que he citat breument abans, o d’altres, com per exemple de com s’ajuda les bandes de la ciutat, de les que es presumeix, però que no es fa prou per trobar una via de finançament adequat, i ho dic amb coneixement de causa; de la necessària reforma de l’avinguda Catalunya; de la manca d’ombres al poble, pensant en les èpoques de calor i en la gent gran, etc. Podríem parlar de tarannàs, de com la marxa del regidor Ramon Bel ha fet que es perdi “xispa” i que ara sembli que tenim un govern “presidencialista” i que té molt assumida la majoria absoluta. Igual que fan Esquerra i Junts, per responsabilitat, hauríem de mirar tots pel retrovisor i analitzar si la ciutat està seguint una línia ascendent o descendent des del 2015, i no només en termes quantitatius, sinó qualitatius.
*MANEL ZAERA és informàtic i músic.
Fes el teu comentari