1/ Podria semblar un comentari gastronòmic, però va de l’aspecte equívoc
i enganyós que poden tenir les xifres a primera vista A Lleida, s’hi ha
fet de nou l’Aplec del Cargol. I havent-hi passat 200.000 persones, pot
sorprendre que “només” s’hagin consumit 15 tones de cargols. De fet, a
molts mitjans de comunicació s’han fet aquesta mateixa pregunta.
2/ Però, és clar, quants cargols són 15 tones? Doncs una barbaritat.
Estem parlant de 2,2 milions d’unitats.I comptant que surt una mitjana
d’11 cargols per assistent, pot continuar semblant poc. Però hi ha una
dada definitiva, fins i tot demolidora. Si aquests cargols es cuinessin
tots a la vegada, la superfície de les llaunes implicades equivaldria a
uns 700 camps de futbol.
3/ Aquí ja hem inventat un Índex Leopard per a comparatives bèsties. Ves
si un ïndex Cargol no funcionaria també…
4/ El cost de les assegurances s’ha disparat, i en el cas del ram de
l’automòbil és per a fregar-se els ulls, molt per sobre de la inflació,
però molt. Duplicant-les de mitjana, com a mínim, però arribant a
multiplicar-les per 10 en el tot risc. Les companyies argumenten que els
seus costs han crescut molt, arran de circumstàncies derivades de la
covid, com les escassedats de materials.
5/ Però escolteu, això potser valia per a finals de 2020 i principis de
2021. Recordeu la crisi dels microxips? També va quedar afectada
l’automoció. Però estem a juny de 2024. De debò no ens hem recuperat
d’aquelles circumstàncies excepcionals? O estem parlant d’excuses?
6/ En l’anterior secció insistíem en els excessos turístics que viu el
país. Un exemple de tot plegat. A la capital del país hi ha restaurants
que no fa ni quinze dies que han obert, i que, per dir-ho fi, no tenen
cap mena de personalitat. Però no hi ha forma de trobar-hi taula, i de
fet, a la porta s’hi formen cues ben llargues. Fossin llocs amb estrella
Michelin, encara. Però pareu l’orella si passeu per allí. És
Guirilàndia. I una economia “ramblificada”, sigui dit de passada.
7/ Curiosament, el major nombre d’establiments de restauració per
habitant està en pobles del Pirineu. També és la turistificació, perquè
si no ja ens direu de què viuen 90 locals en un municipi de menys de
2.000 habitants. No és casualitat, per tant, que hi hagi més bars i
restaurants en els llocs on hi ha més oferta hotelera.
8/ Una que no són números, però va de com es gestionen les situacions.
Especialment, si són difícils. Ara fa 4 anys, el llavors director de
l’hospital d’Igualada va ser entrevistat sobre com li havia anat a
aquest centre, en els dies que va ser la zona zero de la covid a
Catalunya. Joan Miquel Carbonell reconeixia errors, però també la
clavava al mig del cap de tants experts sobrevinguts: “Els que no s’han
equivocat en algun moment és perquè no han decidit gaire”.
9/ Un nou indicador, el Baròmetre del Consumidor Sènior, impulsat per la
Fundació Mapfre, evidencia una preocupació important per la situació
econòmica per la ciutadania de més edat. Entre els més grans de 55 anys,
un 50% es mostra intranquil i un 29% pateix pel seu futur. Això a
Espanya. A Catalunya, hi ha una mica més d’optimisme, però vaja, 4 punts
i prou.
10/ Els bons de l’Estat tornen a batre récords. És tal la demanda, que
fins i tot l’interès baixa: és a dir, el Tresor públic acaba col·locant
a menor cost les emissions de deute públic. El miracle és molt senzill.
I no és tant la garantia de l’Estat com que la retribució està a anys
llum per sobre d’altres inversions, dipòsits i productes d’estalvi.
11/ El deute públic emés pel conjunt d’estats de la Unió Europea no va
pitjor, sinó millor i tot. Hom preveïa que 2024 seria un any històric.
Però els resultats superen les expecatives. Cal remuntar.se a 2014 per
trobar emissions amb una acollida semblant.
12/ En definitiva, la mateixa existència del deute públic confirma que
on no arriba el mercat, no deixa d’arribar-hi, en cap cas, l’Estat. Això
indigna els partidaris del lliure mercat i tal i tal… Però només cal
veure com, quan van maldades, el mercat es fa fins i tot leninista per a
reclamar l’auxili dels contribuents. S’ha vist en cada crisi.
Fes el teu comentari