La fibra òptica pública de la Generalitat encara ha d’arribar a un terç dels pobles de les Terres de l’Ebre

A les Terres de l’Ebre són 35 els municipis que ja tenen punt d’accés a la xarxa troncal pública de la Generalitat (67%). Les obres encara s’estan executant a la troncal entre Batea i Gandesa, en la canalització que fa la Diputació de Tarragona a Benifallet i en la troncal de Camarles, Alcanar i la Galera. Dels 12 municipis restants, la meitat tenen el projecte en redacció i la resta encara s’han de planificar i executar les obres. En aquest últim cas es troben Tivenys, Godall i Mas de Barberans, la Fatarella i Miravet i Benissanet

En fase de redacció està el projecte del traçat alternatiu de la fibra per a l’N-420 cap a Caseres, està pendent que se li assigni pressupost al projecte de l’Ampolla, s’ha de redactar el projecte per fer arribar la fibra a l’Aldea, i també estan pendents d’executar les obres de la Diputació per estendre la fibra a Paüls, el Pinell de Brai i la Palma d’Ebre.

La xarxa troncal de la fibra òptica pública no és una xarxa de distribució urbana i la normativa no permet “un servei finalista”. Amb el projecte es fa arribar la fibra òptica d’alta capacitat als equipaments de la Generalitat, com són escoles i instituts, edificis sanitaris o administratius. Els excedents d’aquesta xarxa es posen a disposició dels operadors perquè aquests puguin oferir els serveis a la ciutadania. Actualment, sobre la xarxa pública ja desplegada, operen una desena d’empreses de telecomunicacions a 28 municipis de les Terres de l’Ebre.

Desplegament del 75% a Catalunya

El secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, Albert Tort, ha destacat que ja s’ha construït més de 5.000 quilòmetres de xarxa de fibra pública i que estan en execució 2.000 quilòmetres més, així com 1.500 quilòmetres en projecte. La fibra òptica pública ja arriba al 75% de municipis i ara s’ha de desplegar “en les zones més complexes”, “la fase més quirúrgica del projecte”. Segons el secretari de Telecomunicacions, es treballa dins dels terminis previstos i “s’avança a bon ritme” des de l’any passat, quan s’ha disposat de fons europeus que “han permès agafar velocitat” al projecte.

Per als exercicis de 2025 i 2026 es preveu una inversió de 80 MEUR.