Increïble: el 28 d’abril patim una apagada elèctrica a tota la Península Ibèrica, les xarxes de distribució s’han protegit desconnectant-se una darrera l’altra i el món tal com el coneixem ha parat: és el zero elèctric. L’electricitat: un gran descobriment amb aplicacions tan quotidianes i normalitzades que hem oblidat la seva importància, la seva necessitat. Quan patim un zero elèctric diem que no hi ha llum, perquè aquesta va ser la primera aplicació de l’electricitat, la més visible i la que tenim més integrada al nostre pensament.
Temps era temps la distribució de l’electricitat es feia a una distància més curta que ara i el consum elèctric estava a prop del lloc on es generava l’energia. I ara penso en la meva ciutat, Tortosa. Com ho fèiem? On es generava la llum? He fet una petita recerca i ara us ho explico.
Segons diu la premsa local, el 1888 visiten la ciutat dos enginyers de Xipa y Compañía per a fer l’estudi d’una central elèctrica promoguda pel Banco de Tortosa1. Em torno boig buscant qui és el tal Xipa i al final crec que el periodista o l’impressor s’equivoquen: realment es tracta de Narcís Xifra2, enginyer industrial gironí que és pioner al món de l’electrotècnia. La seva companyia Dalmau i Xifra construeix el 1880 la primera central elèctrica de tot l’Estat: està al bell mig de Barcelona, a Les Rambles.
El 1892 s’inaugura la primera central elèctrica a Tortosa. Fa llum a partir de les 16:30 fins les 7:00 del matí. És una central tèrmica, alimentada amb carbó, i em diuen que està al costat d’on ara hi ha l’antic Mercat del Peix, darrera del mateix Banco de Tortosa (anys després és el Banco Central).
Aviat la central tortosina es queda curta i el 1913 s’inaugura una nova central més potent. Ara no es consumeix només llum, ara cal força perquè s’electrifiquen sènies, molins d’oli, tallers, etc. Ara el subministrament es fa durant tot el dia. Aquesta segona central la promou una gran empresa: a vegades llegim que és La Canadenca (segur que us sona) i altres vegades ens parlen de la seva filial: Riegos y Fuerza del Ebro (RFE). La nova central també és de carbó i està als afores de la ciutat, on ara està la Plaça de les Corts Catalanes i el carrer Rosselló. Les oficines de la companyia estan a la Plaça de la Cinta, davant de la Catedral.
A principis del segle vint la generació elèctrica no para. Els alternadors elèctrics giren moguts pel vapor o per la força de l’aigua. Per tot el territori s’instal·len centrals a antics molins fariners o paperers. La llum s’escampa: Benicarló (1902), Morella (1903), Alcanar (1906), Amposta (1909), Jesús (1911), La Sènia (1912), Santa Bàrbara (1913), Xerta, Cardó, Gandesa i Móra la Nova (1916), etc. En aquells temps a la llum també se l’anomena fluído eléctrico talment com si fos un líquid.
La Canadenca ha estat creada a setembre de 1911 a Toronto (Canadà) i és la denominació popular de Barcelona Traction, Light and Power Company Ltd. El nom oficial diu llum i força, però també tracció perquè l’empresa també vol construir i alimentar línies de ferrocarril elèctric3. La idea és produir electricitat i també invertir en empreses consumidores i aviat esdevé la setena productora d’electricitat al món i la primera d’Europa.
Tres mesos després es crea la filial Ebro Irrigation and Power Company Ltd, aquí coneguda com a Riegos y Fuerza del Ebro (RFE). La denominació diu Riegos, perquè també es tracta de fer bombaments per a nous regadius.
Al capdavant de tot aquest tinglado hi ha l’enginyer nord-americà Frederic Stark Pearson4 que poc després de crear les empreses arriba a Barcelona disposat a electrificar Catalunya. Ho fa de la mà de l’enginyer amb arrels familiars al Matarranya Carles Emili Montañés5, que l’ha convençut i que és un home clau a La Canadenca.
Tots els càrrecs tècnics que visiten periòdicament Tortosa o el territori són estrangers (W.W. Footer, Ciril Ster Layers, Charles Halley, Nills Ruppestat…). En canvi, el director de la nova central de Tortosa és un enginyer industrial aragonès: Gaudencio Zoppetti6.
Poc després de ser nomenat, Zoppetti presenta públicament un projecte de tren elèctric de 1500 volts fins a La Cava (1916). Amb l’igualadí Ramon Cendra Muntadas crea la companyia Zoppetti y Cendra S.R.C. que serà l’embrió del futur Carrilet de la Cava (1926-1967). Per cert, aquest carrilet tindrà l’estació d’origen al costat de la central però mai serà elèctric: tindrà la tracció amb gasolina, gasoil i carbó.
La demanda elèctrica augmenta, la central fa una segona ampliació i dobla la seva potència. Els electromotors s’escampen, encara més, pels molins d’oli i els tallers de la ciutat. També per les fàbriques. Els carrers tortosins s’il·luminen amb arcs voltaics i les llars amb làmpades d’incandescència. La fàbrica de gas que fins ara subministra l’enllumenat públic se sent amenaçada i estudia fer-se una central elèctrica pròpia. No ho farà mai.
Riegos y Fuerza del Ebro segueix el model de grans centrals a l’estil de les fetes als Estats Units, França o Suïssa. Amb milers d’obrers construeix embassaments i centrals al riu Noguera Pallaresa, com a Talarn, a la vora de Tremp. Per cert, remenant informació tinc una sorpresa: el metge del campament dels obrers a Talarn és tortosí i aviat esdevé un expert en epidèmies: és el Dr. Alberto Anguera7.
Riegos y Fuerza del Ebro creix i creix: des de Tremp (Embassament de Sant Antoni) ja pot transportar l’energia elèctrica a gran distància, amb alta tensió. A nivell local compra petites centrals (per exemple la de Mangrané y Compañía a la Vallcervera de Jesús) o projecta fer grans centrals al tram final de l’Ebre. També continua instal·lant línies de distribució a El Perelló, l’Ametlla, Ulldecona, Amposta, Benifallet, Tivenys, Alcanar, La Ràpita…
L’any 1917 serà difícil per la central tortosina: la Primera Guerra Mundial fa que sigui complicat adquirir carbó i les aturades tècniques són freqüents, amb restriccions horàries del subministrament. Hi ha moltes queixes dels abonats. També hi ha rumors de tancament perquè es diu que la llum vindrà exclusivament des de Tremp amb una nova línia d’alta tensió que arriba des de Reus connectant a Bellmunt del Priorat.
El 1919 el director Zoppetti és destinat a Barcelona com a segon directiu de l’empresa. El consum a Tortosa augmenta y Riegos y Fuerza del Ebro ja es planteja la construcció d’una nova central. Tardarà onze anys en arribar. Per què? Perquè son temps convulsos i els treballadors de tot el grup de La Canadenca faran història. La setmana que ve us ho explico. Apagueu el llum al sortir.
*FERNANDO JAIME SOLER
Agraïments:
Joan Ramírez, Jordi Fontanet, Pere Galdeano, Angel Guimerà.
Bibliografia:
Diaris de l’època: El Restaurador, Diario de Tarragona, Correo de Tortosa, La Verdad, El Pueblo, El Tiempo, Los Debates.
Revista de Obras Públicas, número 13. 1896. La estación central de Chamberí. Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports.
Urteaga, Luis. «Las empresas eléctricas y la oferta de energía en Barcelona: el ciclo de la termoelectricidad, 1881-1913». Barcelona quaderns d’història, 2013.
Capel,H. I Urteaga, L. El triunfo de la hidroelectricidad y la expansión de “La Canadiense”. En Horacio Capel (director). Las Tres Chimeneas. Implantación industrial, cambio tecnológico y transformación de un espacio urbano barcelonés. Barcelona, FECSA, 1994.
Notes:
- El Banco de Tortosa va ser creat el 1881 sent el seu president Manel Porcar i Tió. Durant el segle vint compta amb sucursals per les Terres de l’Ebre. Després de la guerra civil Joaquin Bau Nolla és el major propietari del banc i el seu president. El 1951 ven les seves accions del banc i aquest passa a ser propietat del Banco Central.
- Narcís Xifra i Masmitjà (1848-1934), enginyer gironí pioner a l’electrotècnia. Va ser amic personal d’Edison. El 1880 va instal·lar la primera central elèctrica de l’Estat, a Les Rambles de Barcelona.
- La Canadenca tindrà participació, promourà o projectarà línies de ferrocarril elèctric com el de Barcelona a Sarrià, els Ferrocarrils de Catalunya, Tramvies de Barcelona, Metropolità de Vallvidrera, el de Salou, Reus y Tarragona, etc.
- Frederic Stark Pearson (1861-1915). Enginyer elèctric nord-americà. Arriba a Catalunya convidat per l’enginyer Carles Emili Montañés. Disposat a electrificar Catalunya, funda el 1911 la Barcelona Traction, Light and Power Company Ltd i les seves filials, coneguda com La Canadenca. Juntament amb la seva esposa mor el 1915 a bord del transatlàntic Lusitània torpedinat pels submarins alemanys.
- Carles Emili Montañés Criquillón (1877-1974), enginyer industrial barceloní promotor de línies de ferrocarril, va aconseguir la implicació de Pearson qui va fundar el 1911 la Barcelona Traction, Light and Power Company Ltd, La Canadenca. Va ser governador civil de Barcelona i Diputat al Congrés.
- Gaudencio Zoppetti Judez (1886-1972), enginyer nascut a Saragossa d’origen italià. . Director de la central tèrmica de Tortosade Riegos y Fuerza del Ebro. Promotor de la companyia Zoppetti y Cendra (1916) per a la construcció d’un tren elèctric de Tortosa a La Cava. Participa en nombrosos projectes hidroelèctrics amb altres empreses i publica llibres sobre electrotècnia.
- Alberto Anguera Anglés (1885-1975). Metge tortosí que va treballar per a Riegos y Fuerza del Ebro els anys 1913-1914 al campament de Talarn durant la construcció de l’embassament. El 1918 està a Irún com a Delegat de Sanitat durant l’epidèmia de grip. Regidor a Irún. El 1931 marxa a la Xina comissionat pel govern a instruir a sanitaris locals sobre malalties infeccioses. Ha produït moltes publicacions i compta amb una plaça amb el seu nom a Irún.
Fes el teu comentari