1. Si el criteri per ser espanyol és tenir pares nascuts a Espanya, hauria de ser expulsat el rei d’Espanya? Escolteu, que és fill de pare nascut a Itàlia i de mare, a Grècia. Digueu-nos demagogs…
2. Consti que alguns dels promotors d’aquesta idea no passen el test dels vuit cognoms espanyols. Arribat el cas, s’autoexpulsarien?
3. Nous casos de “titulitis” i de currículums falsejats a la política espanyola. No hi ha manera. La variant, si de cas, és que no queda clar si el títol és fals o si el rival menteix al respecte.
4. Quelcom a propòsit del punt anterior… El país no té una bona formació, té un rècord mundial d’oferta de titulacions. I no és el mateix. Efectivament, i explica tant la “titulitis”, dels polítics i de molts no polítics, com el fracàs educatiu generalitzat.
5. Diuen que dos caps pensen més que un. Però en segons quins àmbits o projectes, només serveixen per donar-se cops de cap. A sectors com l’automoció, passa freqüentment.
6. Les aliances entre marques tenen com a resultat, històricament, autèntics fracassos. Sovint, cotxes barats amb aparença i preu de cars. També engendres mecànics que causen problemes a dojo.
7. Reclamar en nom d’un fill menor implica tenir-ne la pàtria potestat. És de primer dia de Dret. Doncs hi ha qui no ho té clar i s’estira els cabells quan el jutjat arxiva la demanda.
8. Ara descobreixen que un dels grans problemes de Rodalies i Regionals és el coll d’ampolla dels túnels de Passeig de Gràcia i de plaça de Catalunya. I proposen que algunes estacions amb vies disponibles i connexió amb altres transports facin de terminals i evitin el pas de part dels trens pel centre de Barcelona.
9. No és una mala idea per reorganitzar el servei i fer-lo més fluid. Al capdavall, la R2 ja està dividida per pal·liar efectes acumulatius derivats de la seva longitud. Potser no es té en compte que els transbordaments també allarguen el temps del viatge i que els usuaris ja pateixen durades un 50% més llargues que fa 20 anys.
10. Ara, potser no n’hi ha d’altra a mig termini, perquè un tercer túnel barceloní trigarà una pila d’anys, si l’arribem a veure algun dia.
11. Veurem més fàcilment la continuïtat de la vida operativa de les centrals nuclears. I no per les periòdiques crisis energètiques, sinó perquè no hem fet els deures. Sense Ucraïnes ni Irans, tampoc hauríem arribat a temps.
12. Uns acusats que estan a presó, en surten. I els altres acusats, que estaven lliures, ingressen a la garjola. Què ha pogut passar? Té alguna relació amb el cant líric?
13. Se’n diu cantar la Traviata, sense cap relació temàtica amb l’òpera més representada de la història del gènere. I segurament la que més llàgrimes ha fet vessar, a partir de moments com l’ària “Amami, Alfredo”. Aquí una de les interpretacions més commovedores, la de Maria
Callas:
*Toni Gallardo
Fes el teu comentari