L’acord que el PSC i Movem Tortosa hem decidit mantenir de cara a les pròximes municipals s’ha explicat aquests dies, com és lògic, en clau de continuïtat: dues forces que porten anys governant juntes i que volen seguir fent-ho. A mi, però, el que m’interessa d’aquest acord no és tant d’on ve com per a què serveix, perquè estic convençut que la seua importància real no s’entén mirant enrere sinó mirant els pròxims deu anys. Tortosa arriba a aquesta cita en un moment en què el que es decideixi a l’Ajuntament tindrà molt més recorregut del que solen tenir les decisions municipals, i això obliga a ser especialment responsables a l’hora de triar amb quines mans es governa la capital de les Terres de l’Ebre.
Ho dic perquè el país està vivint una transformació econòmica de gran abast, i els territoris no hi arriben tots igual de preparats: aprofitar un canvi així depèn de tenir les condicions adequades i, sobretot, de saber-les posar en valor en el moment just. Les Terres de l’Ebre, durant dècades, no les hem tingut o no hem estat a temps de fer-les valer. Per primera vegada des que en tinc memòria, en canvi, es donen alhora un conjunt de condicions —la nostra posició geogràfica, els recursos naturals que tenim, la millora de la connectivitat, l’interès real d’inversions que abans ni ens miraven— que ens permetrien viatjar a la locomotora d’aquest canvi i no, com sempre, al vagó de cua. Els anuncis de nous projectes que anem coneixent aquests mesos no són fets aïllats, sinó els primers senyals que aquesta porta s’ha obert.
Una porta oberta, però, no és cap garantia. El que passi ara dependrà en bona mesura de com es gestioni, i és aquí on un acord municipal deixa de ser una qüestió de partits i es converteix en una qüestió de futur col·lectiu. Una transformació així es pot administrar perquè el benefici acabi concentrat, com tantes altres vegades, en els de sempre, o es pot conduir amb criteris de justícia social, que és el que ens uneix a Movem Tortosa i al PSC: que la inversió que arribi es tradueixi en ocupació estable per a la gent d’aquí, en formació, en habitatge que puguin pagar els que hi treballen i en serveis públics més sòlids. Perquè passi això cal un govern progressista, amb un projecte escrit i amb prou força per negociar sabent en nom de qui ho fa.
Cal també un govern que tingui clar que cap progrés val la pena si es fa d’esquena al territori. Vivim en un lloc on el riu, el delta, l’agricultura i el paisatge no són un decorat, sinó economia, feina i identitat, i on la crisi climàtica ja condiciona la vida quotidiana. Qualsevol creixement que es faci a costa d’això acabarà sortint car, per molt brillants que siguin les xifres del primer dia. I cal, finalment, un govern capaç d’entendre’s amb les administracions superiors, perquè els projectes d’aquesta dimensió no es guanyen en un ple municipal, sinó treballant amb constància amb el Govern i amb el Gobierno. Que un assumpte tan decisiu com el del nou hospital hagi fet un pas endavant demostra que aquest mètode funciona quan s’aplica amb seriositat i sense soroll.
Aquesta és, al meu entendre, la importància del que hem acordat. No estem prolongant una fórmula per comoditat, sinó assegurant que la ciutat tingui, en el moment decisiu, un govern amb projecte, amb capacitat de gestió i amb criteri social. L’alternativa la coneixem prou bé: governs sense rumb que converteixen la queixa permanent i el desacord en tota la seua acció política. Ja hem viscut aquesta etapa i sabem què va deixar. Repetir-la ara, justament ara, no ens costaria un mandat: ens costaria una oportunitat que potser no tornarà.
*JAUME ROCA EJARQUE, president de la Comissió Política del PSC de Tortosa
Fes el teu comentari