“LA GENERALITAT de Catalunya es compromet a desmantellar el monument franquista de Tortosa». Ha hagut d’arribar a una campanya electoral perquè el govern català generés este titular i espero que no siga una presa de pèl i un acte més de campanya d’un partit polític perquè la gent que porta dècades lluitant per la retirada de tota la simbologia franquista de Tortosa no es mereixeria tal vergonya. Per tant, si tot va bé, i no ens han enganyat, 55 anys després de la seua inauguració, serà desmantellat. No sé com ens ho farem per a l’estiu de 2021, però en veure desaparèixer l´última peça de monument, ho haurem de celebrar!
EN TOTA LUITA, hi ha persones, moviments i organitzacions polítiques que es queden invisibilitzades. No són invisibles sinó que se les invisibilitza. Persones que es deixen hores i hores de la seua vida per pensar, reflexionar, organitzar i proposar actes al carrer, xerrades informatives, debats, accions de denúncia, recollida de signatures… estes són les imprescindibles, les persones que han format i formen part de la Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa, malgrat els pese a certs polítics i mitjans de comunicació que ni s’han dignat a nombrar-la. Moltes gràcies a les lluitadores perquè, sense vosaltres, este dia no hagués arribat mai.
M’AGRADA recordar el 12 de febrer de 2009, a Tortosa, quan es va fer l’acte de presentació de la campanya ‘70 anys de resistència antifeixista’, organitzada pel Casal Popular Panxampla. Un centenar de persones van aguantar la nit gèlida d’aquell febrer, escoltant els parlaments de l’historiador Andy Durgan, de Manolo Tomàs, com a represaliat durant el franquisme, dos joves de Girona jutjats a l’Audiencia Nacional per cremar fotografies del Rei Juan Carlos, acabant amb el Cor Flumine i l’’Ay Carmela’ i ‘Si me quieres escribir’. I durant tot un any es van recollir 2.000 signatures i el recolzament d’un munt de gent coneguda de la cultura, el periodisme, la política, activistes… tant de les Terres de l’Ebre com d’arreu dels Països Catalans. Després vindria la campanya ‘Tortosa, quina capital?’ i la més recent ‘Vergonya Monumental’. Més d’11 anys lluitant… s’escriuen aviat però durant el camí, gent anònima, organitzada o aprenent a organitzar-se, s’ha hagut d’enfrontar al caciquisme tortosí visibilitzat per CiU, ara PDeCat, i la deixadesa de la majoria de partits polítics d’esquerres de la ciutat, des d’ICV/Comuns fins al PSC, passant per ERC. Només la presència de la CUP, des del 2015, ha posat llum a tanta foscor.
I SABEU QUÈ vol dir enfrontar-se a tot això? Vol dir que l’alcalde de Tortosa al 2010, Ferran Bel, fins fa poc de JuntsxCat i ara del PDeCAT, truqués personalment a persones que havien signat la moció a favor de la retirada del monument franquista passant-se pel forro l’anonimat de les signatures; que alguna persona de la comissió o propera patís represàlies laborals; que Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre es negués a donar suport a la retirada del monument per pressions i amenaces del propi Ferran Bel i l’entorn convergent; pressions perquè l’ANC de Tortosa no donés suport a la retirada del monument, i així un llarg etcètera de situacions indesitjables que no haurien de passar en qualsevol societat que es pretén democràtica.
POCS DIES després que el 8 de novembre de 2010 CiU votés amb el PP contra la retirada del monument franquista al ple de Tortosa, un mitjà de comunicació em va preguntar, com a membre de la Comissió: ‘I ara què?’. Els vaig respondre que havíem perdut aquella batalla però no la guerra, que no ens rendiríem i continuaríem. 10 anys després, estem molt a prop de guanyar una batalla però no la guerra perquè encara ens queden vestigis franquistes a Tortosa, com la creu de 3 metres de ferro de Santa Clara amb ‘Los caídos por Dios y por España’, que malgrat li pese al recent nombrat defensor de la ciutadania de Tortosa, també haurà de desmantellar-se. Perquè a Tortosa, la lluita antifranquista, continua!
EN TOTA LUITA, hi ha persones, moviments i organitzacions polítiques que es queden invisibilitzades. No són invisibles sinó que se les invisibilitza. Persones que es deixen hores i hores de la seua vida per pensar, reflexionar, organitzar i proposar actes al carrer, xerrades informatives, debats, accions de denúncia, recollida de signatures… estes són les imprescindibles, les persones que han format i formen part de la Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa, malgrat els pese a certs polítics i mitjans de comunicació que ni s’han dignat a nombrar-la. Moltes gràcies a les lluitadores perquè, sense vosaltres, este dia no hagués arribat mai.
M’AGRADA recordar el 12 de febrer de 2009, a Tortosa, quan es va fer l’acte de presentació de la campanya ‘70 anys de resistència antifeixista’, organitzada pel Casal Popular Panxampla. Un centenar de persones van aguantar la nit gèlida d’aquell febrer, escoltant els parlaments de l’historiador Andy Durgan, de Manolo Tomàs, com a represaliat durant el franquisme, dos joves de Girona jutjats a l’Audiencia Nacional per cremar fotografies del Rei Juan Carlos, acabant amb el Cor Flumine i l’’Ay Carmela’ i ‘Si me quieres escribir’. I durant tot un any es van recollir 2.000 signatures i el recolzament d’un munt de gent coneguda de la cultura, el periodisme, la política, activistes… tant de les Terres de l’Ebre com d’arreu dels Països Catalans. Després vindria la campanya ‘Tortosa, quina capital?’ i la més recent ‘Vergonya Monumental’. Més d’11 anys lluitant… s’escriuen aviat però durant el camí, gent anònima, organitzada o aprenent a organitzar-se, s’ha hagut d’enfrontar al caciquisme tortosí visibilitzat per CiU, ara PDeCat, i la deixadesa de la majoria de partits polítics d’esquerres de la ciutat, des d’ICV/Comuns fins al PSC, passant per ERC. Només la presència de la CUP, des del 2015, ha posat llum a tanta foscor.
I SABEU QUÈ vol dir enfrontar-se a tot això? Vol dir que l’alcalde de Tortosa al 2010, Ferran Bel, fins fa poc de JuntsxCat i ara del PDeCAT, truqués personalment a persones que havien signat la moció a favor de la retirada del monument franquista passant-se pel forro l’anonimat de les signatures; que alguna persona de la comissió o propera patís represàlies laborals; que Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre es negués a donar suport a la retirada del monument per pressions i amenaces del propi Ferran Bel i l’entorn convergent; pressions perquè l’ANC de Tortosa no donés suport a la retirada del monument, i així un llarg etcètera de situacions indesitjables que no haurien de passar en qualsevol societat que es pretén democràtica.
POCS DIES després que el 8 de novembre de 2010 CiU votés amb el PP contra la retirada del monument franquista al ple de Tortosa, un mitjà de comunicació em va preguntar, com a membre de la Comissió: ‘I ara què?’. Els vaig respondre que havíem perdut aquella batalla però no la guerra, que no ens rendiríem i continuaríem. 10 anys després, estem molt a prop de guanyar una batalla però no la guerra perquè encara ens queden vestigis franquistes a Tortosa, com la creu de 3 metres de ferro de Santa Clara amb ‘Los caídos por Dios y por España’, que malgrat li pese al recent nombrat defensor de la ciutadania de Tortosa, també haurà de desmantellar-se. Perquè a Tortosa, la lluita antifranquista, continua!
Guillem Argelich i Cañadó és militant de la CUP Tortosa i antic membre de la Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa.
Fes el teu comentari