Els 10 ponts de Tortosa

Tortosa, 1978. Un cas real: La ciutat només té un pont pel trànsit de vehicles -el Puente del Estado– i un Citroën 2CV perd una roda al bell mig del pont. Hora punta, dilluns de fira, no hi ha mòbils. Un desastre. La premsa comarcal se’n fa ressò: cues de cotxes arribant fins la zona de la “Central Lechera” col·lapsant l’entrada i la sortida de la ciutat. El redactor es pregunta: “¿Para cuándo el nuevo puente?”(1) . El Pont del Mil·lenari tardarà en fer-se deu anys més. Cada dia entrar a Tortosa costa entre trenta i quaranta minuts.

Des de segles enrere va existir un pont de barques i era l’únic pas estable des de Saragossa fins el mar. Un conjunt de barques i a sobre una passarel·la. Havia de deixar passar la navegació i exigia un manteniment constant: per les pujades i baixades del riu, per les gelades, pel vent, per tot. Va morir devorat per un incendi el 1892, amb sospites de ser provocat.

Anunci

Després de la destrucció del pont de barques, les forces vives i el capital de la ciutat s’organitzen ràpidament i el 1895 inauguren al mateix lloc un pont privat de peatge –El Pont de la Cinta– del qual avui ens queda l’únic record de la seva pilastra que fa de base al monument franquista actual. El pont és volat a l’abril de 1938 en plena Batalla de l’Ebre. D’aquest pont neixen les expressions com “fer-se lo tonto per no pagar lo pont” o “el Pont dels Muts”, pels silencis que regnaven durant el seu projecte.

Vuit anys després de l’incendi del pont de barques, ja està instal·lat un altre pont nou, el Pont de l’Estat. No és el que actualment coneixem. L’entrada a la ciutat per l’actual Rambla Catalunya de Ferreries l’ocupa el pont privat i el pont públic s’ha de desplaçar aigües avall. Cal tombar cases, desfigurar una plaça (actual plaça Constitució) i enderrocar una església al marge esquerre. Al dret es construeix la nova església del Roser. El pont de l’Estat està fet, però… –misteris tortosins- no té rampes d’accés fins el 1911 (!). Dinou anys esperant un pont públic i mentrestant “els muts” –els patricis tortosins- gaudeixen del seu negoci “d’interès públic”. D’aquí neix l’expressió “això tardarà més que les rampes del pont” . Aquest pont és volat durant la Batalla de l’Ebre, el 1938.

Amb l’ocupació franquista el 13 de enero de 1939 s’instal·la una passarel·la provisional ubicada entre els dos ponts fins la inauguració, el 1941, del nou Puente del Estado que actualment coneixem. S’aprofiten les cimentacions de les pilastres, els estreps i les rampes de l’anterior pont, i es presumeix de tenir el primer de l’Estat fet amb soldadura. L’acudit de l’època diu que “durará poco porque es un puente soldado”, referint-se al temps del servei militar. Recentment s’ha ampliat el voladís de vianants, s’han modificat els accessos i té la silueta enllumenada de colors.

El pont del ferrocarril de Tortosa realment han estat tres ponts. Les lluites pel traçat definitiu de la línia Almansa-València-Tarragona per l’interès de la ciutat (el bucle de 14 quilòmetres), els problemes de cimentació, els impediments de la Marina per la navegació fluvial, etc., fan que el pont del ferrocarril s’inauguri el 1868, quan ja fa algun temps que l’estació funciona. Aquest és el primer pont del tren. El segon arriba el 1912 i substitueix l’anterior completament, a causa de problemes d’assentament i l’increment dels pesos dels combois ferroviaris. Es fa al mateix lloc i ara s’aprofita per a construir pilastres per a una futura doble via que mai arribarà. Aquest pont també és volat el 1938, així que el 1939 es fa un “remendo” i es construeix el tercer pont del tren, tot empalmant part del vell amb un pedaç d’un altre de Bilbao, de forma “provisional”. Alguns l’hem conegut de color gris i convertit automàticament en “definitiu”, per això ara veieu que el seu perfil te dues alçades. Actualment el pont sobreviu sense trens, amb el seu tram sobre l’avinguda de Lleida penosament amputat. Llueix un preciós color (El Pont Roig) i és testimoni del passat ferroviari de la ciutat i alegria de la ciutadania i usuaris de la Via Verda.

El 1988 s’inaugura el Pont del Mil·lenari per descongestionar la ciutat. En principi hi ha el projecte d’una passarel·la elevada per vianants al seu centre, que no es farà mai. Problemes amb la cimentació. Dins el gremi professional és admirat. Pels ciutadans és una obra desitjada i ben rebuda. Tal com deia al començament, ha tardat 10 anys en arribar des del col·lapse del qual es va fer ressò la premsa local.

Així que em surten un total de nou ponts a la ciutat , inclòs el pas de barques provisional en acabar la guerra. Si arriba a fer-se algun dia el pont de Remolins-Jesús (aquell que es parla des d’abans del 2005) no serà el “Tercer Pont”, sinó el desè.

Espavilem i a veure quan tarda en arribar el Tercer Pont, i a veure quan tarda la passarel·la sobre la pilastra del Pont dels Muts, això també.

Una confessió personal: el nom correcte del Citroën 2CV del qual us parlava al principi és Azam 6, era del meu pare i el xiquet de la fotografia és un servidor de tots vostès.