El Consell Comarcal de la Ribera ha aprovat per unanimitat la moció sobre el funcionament dels serveis bancaris als pobles petits que han tancat les oficines existents de Caixa Tarragona i, fins i tot, s’han quedat sense caixers automàtics.
És un problema de tot Catalunya i, fins i tot, de tota Espanya. Ho és perquè els bancs només miren per la seva rendibilitat i l’Estat que els va injectar milions d’euros, molts dels quals regalats per haver de tapar els forats dels seus gestors, no els va posar condicions per prosseguir servint la clientela. Van rebre quantitats astronòmiques de diners per aconseguir tapar els seus dèficits però van tancar milers d’oficines, començant per les menys rendibles. I algunes que també hi guanyaven diners, només mirant els seus interessos, van preferir anul·lar-les i reagrupar-les al poble més gran, sense tenir en compte els clients de tota la vida. L’objectiu el tenen clar: rendibilitat sense tenir en compte que s’engrandiren i continuen guanyant diners gràcies als seus clients i a les ajudes rebudes de diners públics i per tant aportats per tota la ciutadania.
És lògic que les entitats bancàries siguin rendibles. Qualsevol empresa que no ho sigui ha de tancar portes. Però ha d’existir la necessitat de servei al client com a base fonamental; no només al gran del qual hipotèticament és el més rendible. També al petit que amb la suma dels seus actius poden atendre les necessitats creditícies dels empresaris. Un banc, i més haver estat salvat pels diners públics, té la responsabilitat d’adequar el servei a tots els seus clients, siguin petits, grans o visquin a Capafonts o al Passeig de Gràcia.
I aquest problema dels pobles que perden habitants de forma continuada, que els joves han hagut de marxar a treballar fora, que la població està envellida, l’economia cada cop més esmicolada, els menestrals jubilats no tenen renovació dels seus negocis i la societat es desintegra per manca de joventut, ho és a la majoria dels municipis en despoblament.
No és solament el problema bancari. Aquests pobles s’han de ressuscitar en tots els camps: l’econòmic i el social que portarien al desenvolupament fugint del despoblament i el decaïment econòmic.
I aquí ve la reflexió: ni cap ajuntament, ni cap Consell Comarcal, ni tampoc les Diputacions poden solucionar el problema de forma global. Hi ha hagut ajuntaments que ho han solucionat parcialment amb corresponsals o altres sistemes. Algun Consell Comarcal, com és l’esmentat de la Ribera, que s’han demanat la instal·lació de caixers automàtics i la Diputació de Tarragona, que han convingut amb algunes entitats accions precises pel servei a algunes poblacions.
Aquestes accions només serveixen per tapar forats. Ho he comentat en diferents articles que el tema del despoblament rural per invertir-lo i aconseguir el desenvolupament, cal fer-ho des dels respectius parlaments autonòmics o millor encara des de les Corts. S’han d’aprovar lleis que obliguin a tots els bancs a donar un servei directe a cada municipi que no tingui oficina bancària oberta. El caixer, que és una solució fàcil pels bancs, no ho resulta pels clients. Alguns ja d’edat avançada no els saben fer funcionar; els seus fills viuen a quilòmetres del lloc on habiten els pares i no poden suplir-los en treure els diners de la pensió ni enviar transferències o altres serveis. El lògic resultaria que cada poble tingués un empleat bancari que s’hi desplacés per pagar les pensions personalment i atendre altres transaccions. Podria ser durant una hora cada dia, o una hora cada tres dies o una hora per setmana, en un despatx cedit pel municipi. I això per fer-ho possible només es pot aconseguir aprovant una llei a les Corts a nivell estatal perquè els bancs no puguin fugir d’estudi i per raons diverses s’abstinguin de donar el servei.
I això és també necessari per altres serveis que no poden deixar-se de donar als pobles petits. Com poden ser les botigues de queviures, els forns de pa o altres serveis essencials. Tots ells s’han d’estudiar dels parlaments si en disposen de la competència o de les Corts si no han estat transferides, aprovant les lleis oportunes per atendre tota la ciutadania de forma unànime.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari