La pandèmia ens va fer plantejar la nostra manera de viure, els nostres hàbits i les nostres prioritats. I aquest fet se’ns va presentar com una oportunitat, no només personal sinó també conjunta com a societat i fins i tot per al planeta. Encara som a temps de reaccionar en molts aspectes. Un dels grans canvis, per posar un exemple, ha estat el teletreball, una gran oportunitat per a revertir el despoblament i la fuita de talent a les nostres terres, assegurar el futur als joves, i aconseguir l’equilibri territorial, que no és més que gaudir dels mateixos serveis i oportunitats de desenvolupament que a la resta de Catalunya.
Hi ha molts factors que han de contribuir a aquest reequilibri territorial, però un dels principals passa per unes bones connexions entre les Terres de l’Ebre i la resta del país, no podem continuar aïllats. Per aquesta, raó hem decidit fer arribar al Debat de Política General del Parlament de Catalunya aquesta reivindicació de millora dels serveis ferroviaris a les Terres de l’Ebre, esperant que realment es posi fil a l’agulla en aquest sentit i no perdem més temps i oportunitats.
En primer lloc, demanem la recuperació dels trens ràpids Avant que connectaven Tortosa i Barcelona en hora i mitja, parant només a les principals estacions i la parada de l’AVE del Camp de Tarragona, afavorint de retruc la comunicació amb Saragossa, Madrid i França. Aquest servei es va posar en marxa al febrer del 2020 i ja va ser presentat com a “insuficient” per part de la mateixa Generalitat en el seu moment, però també com un primer pas de millora. Però a la pràctica, amb només un mes de funcionament, ja es va eliminar els caps de setmana, per acabar amb la supressió total amb l’excusa de la pandèmia. Ara que s’ha tornat a certa normalitat no entenem com aquest servei tan necessari no s’ha recuperat. La justificació oficial són els pocs usuaris, cosa absolutament normal ja que només va estar en funcionament uns dies i la majoria de la població ni el coneixia, a banda de la manca d’incentius, que també reclamarem.
Per això, i fins que no es recuperin aquests trens ràpids, demanarem també abonaments per als trens de llarg recorregut que s’aturen a l’Aldea i van cap a Barcelona, com ja estan fent a Tarragona, Lleida i Girona amb els Avant, que sí s’aturen a les seues estacions. D’aquesta manera aquests trens serien accessibles a tota la població, ja que si realment no s’utilitza aquest servei no és per que no hi hagi la necessitat, sinó perquè no és assequible per a tota la ciutadania i això ho hem de revertir.
Aquestes, però, són mesures que han de portar solucions a curt termini, però hem de mirar més enllà i planificar una mobilitat eficient i sostenible dissenyant i aplicant un Pla Director de Mobilitat de les Terres de l’Ebre, consensuat i acordat amb el agents del territori. I en aquest punt no volem que es tornin a repetir errors del passat, quan vam comptar amb un Pla de Mobilitat que es va redactar però que mai es va aplicar. Necessitem un pla actualitzat i amb total transparència de la Taula de Mobilitat, ens cabdal en el disseny d’aquest instrument de futur del territori. Des de l’inici de la pandèmia no sabem ni tan sols si s’ha reunit, ni se n’ha publicat cap acta al web de transparència de la Generalitat.
En definitiva, el govern de la Generalitat té molta feina i grans reptes que superar per aprofitar les oportunitats que se’ns presenten, però tot és qüestió de compatir realment objectius com a territori i voluntat de treballar conjuntament per aconseguir-ho. A més a més, aquestes demandes són compartides i reclamades per la ciutadania i diversos col·lectius de les nostres terres, com la Plataforma Trens Dignes, que porta anys lluitant en aquesta direcció, o la recent creada Diàspora Ebrenca que recull aquesta necessitat de connexió amb el territori entre les seues reivindicacions. És per això que ens sentim amb el deure i l’obligació d’utilitzar totes les eines de les que disposem per visibilitat els problemes del territori i no mirar cap a una altra banda per deixar passar una vegada més les oportunitats de desenvolupament que se’ns presenten. D’aquí uns anys volem poder mirar enrere i veure que vam construir futur.
Fes el teu comentari