A Espanya, els poders fàctics pretenen perpetuar la Corona al preu que sigui. Franco la va rehabilitar des de la dictadura, i l’esperit del Caudillo es manté viu entre “la movida madrilenya”, i l’exonera de les continues corrupcions demostrades que el rei emèrit Joan Carles ha comés durant anys. Franco el va imposar i el seu esperit el manté. Tot va quedar “atado y bien atado” i la monarquia creada pel dictador i colpista no la deixen caure perquè és la institució que lliga l’Estat. Si queia la Corona, els poders amagats que han gaudit durant anys de la permissibilitat del sistema, perdrien el poder. Uns es complementen amb els altres i si caigués el Cap d’Estat, cauria tota l’estructura.
Per això a l’Estat espanyol tot continua igual; Villarejo s’ha descarat i ha tret a la llum àudios que haurien fet trontollar qualsevol país democràtic del món, on ministres i la policia patriòtica, amb el coneixement del president de Govern, alteren, amb proves falsificades, resultats electorals, amaguen sobresous cobrats en diner negre, oculten trampes de grans empresaris, fan espionatge de polítics independentistes, i canvien jutges per presidir judicis concrets i controlen les togues, com així ho va afirmar Cosidó, el portaveu de PP al Senat. Per l’altre costat tenim la corona dels Borbons, amb tanta corrupció i sortides de to, que s’aguanta per satisfer els interessos d’una minoria. El PSOE desplaça al rei atrapat per la corrupció a Abu Dhabi, amb la complaença del seu fill, monarca en exercici i cap d’estat, a un hotel dels més luxosos del món, guardat per policies pagats per l’erari públic. I això es permet governant el PSOE amb coalició de Podemos ,“el govern més d’esquerres de la democràcia espanyola”.
José Castro, el jutge instructor del Cas Nóos, creu que Joan Carles I “morirà sense retre comptes amb la justícia perquè la inviolabilitat el fa impune”. Aquest jutge autor del llibre Barrotes retorcidos. Memorias de un juez, creu que la Constitució la van fer a mida i mentre no es canviï, tot seguirà igual. Els reis Borbons, els seus avantpassats, la majoria hagueren de marxar de nit per les malifetes que havien comès. No són ni un ni dos monarques fugits d’Espanya per no acabar com el seu parent rei de França, Lluís XVI; són la majoria els que durant els tres darrers segles han fet el que han volgut, fins i tot, venent Espanya a Napoleó. La “camarilla” que l’envolta el necessiten per perpetuar, emparats sota la seva capa i el seu poder. Els polítics a la vista de tothom, i els amagats que fan el que volen des dels seus caus revestits de luxe, defensen la Corona al preu que sigui.
El gran valor que li atorguen al rei emèrit és que, segons diuen, va salvar la democràcia al cop d’estat del 23 de febrer del 1981, del coronel Tejero, i altres colpistes, alguns dels quals encara no han sortit a la llum. Però el PSOE, amb el cinisme que l’emmarca habitualment, no ens permet revisar els secrets d’Estat tancats a pany i forrellat fins que hauran passat 50 o 60 anys, i amb ells, aquest cop d’Estat. Per tant no sabrem la veritat del que va succeir i quina implicació va tenir aquest suposat “salvador de la pàtria”. I així perviu l’esperit del general Franco i segueix mantenint el poder amagat de jutges i poders fàctics. Com es pot entendre que passen els anys i el Consell General del Poder Judicial es mantingui, sense poder-lo canviar, i el TC no accepta els dos membres proposats pel govern? Per què serveix la Constitució? El TC i els jutges que manen se la poden passar de llarg, com el rei emèrit se l’ha passada tantes vegades infringint la llei? La Constitució serveix pels constitucionalistes i amagar-se, quan els convé, per pitjar els drets de la resta d’espanyols i sobretot quan es tracta de l’independentisme català.
Alguns reaccionen davant de tanta incoherència, com és el cas del director de l’emissora mallorquina, Ona Mediterrània, Tomeu Martí Florit, convidat per casa reial al palau de Marivent , que li rebutja la invitació i li respon acusant-lo de corrupte i masclista, entre altres acusaments.
Aquest Estat espanyol està podrit, fa pudor, el càncer se li estén per tot el cos però els poders fàctics aguanten i el règim del 78 continua impartint la seva llei, sense canviar-la, en benefici d’uns quants. El poble es pregunta: fins quan tanta fetor es pot mantenir sense que la societat espanyola reaccioni?
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari