Quan a Tortosa hi havia soldats: el Quarter de Sant Francesc (II)

A principis del segle vint l’enorme Quarter de Sant Francesc regna sobre la  ciutat des de les Esplanetes, el lloc on ara hi ha l’Hospital Universitari de Tortosa Verge de la  Cinta, altrament dita la Residència. La influència de l’Exèrcit sobre la ciutat, considerada plaça forta, és palesa.

Cada any la guarnició del Quarter es va alternant amb un Batalló del Regiment Luchana o del Regiment Almansa, destacat des de Tarragona talment com si fos una sucursal. Recordeu que un Batalló són fins a 1200 homes amb un Tinent Coronel i un o dos Batallons poden estar  integrats en un Regiment que pot tindre fins 3000 homes amb un Coronel.

Bé, la setmana passada ens havíem quedat amb el Comandant d’Enginyers de l’Exèrcit Francesc Macià dirigint els treballs de manteniment i també d’enderroc d’algun tram de les muralles de la ciutat.  

Amb la reforma del servei militar per la nova Ley de Reclutamiento y Reemplazo del Ejército¹ de 1912, l’Exèrcit continua sent injust. Les classes benestants podran gaudir igualment d’una nova figura: el soldat de quota². Amb el pagament de diverses quantitats i acreditant una formació militar prèvia (pagant també) es poden suavitzar les condicions del compliment del servei militar: el lloc de destí, l’horari, la durada…  Per a les classes desafavorides fer el servei militar continua sent tot un problema per a la subsistència familiar. Us imagineu com van néixer els Balls de Quintos? Per a recaptar diners per als futurs soldats, ni més ni menys.

Arribem als anys vint del segle passat i el Batalló d’Almansa i el de Luchana també participen a la guerra d’Àfrica: al Desastre d’Annual³(1921) i al Desembarcament d’Alhucemas⁴ (1925). A Annual participen uns 300 soldats de “Tortosa y Comarca”. Patiran nombroses baixes. I, malgrat l’èxit de l’operació franco-espanyola a Alhucemas, l’exèrcit espanyol continua sent un desastre talment com a l’època de la pèrdua de Cuba i les colònies (1898): hi ha una corrupció generalitzada i un considerable retard tecnològic i organitzatiu.

El 1929 el Quarter de Sant Francesc està en hores baixes, es parla de tancament. L’alcalde Joaquin Bau⁵ demana contínuament a l’Exèrcit una guarnició estable per a Tortosa. Sabeu per què no vol renunciar a l’Exèrcit a la ciutat? Perquè està pensant en clau interna municipal, son anys de conflictivitat social i desitja les tropes. Li tocarà competir amb Tarragona que també demana a l’Exèrcit disposar d’una guarnició estable, perquè també té en hores baixes el seu quarter vora el Portal del Carro. Es troba en estat de ruïna, amb el Regiment instal·lat en barracons a la Rambla.

Curiosament, malgrat les hores baixes del quarter tortosí, es projecten 25 habitatges per les famílies dels oficials al Quarter de Sant Domènec (ara Escola Oficial d’Idiomes). I curiosament al Quarter de Sant Francesc s’inicien les obres de dos pavellons nous i altres reformes.

Un any després l’alcalde ja no és Bau i les obres a Sant Francesc -cofinançades per l’Ajuntament- es suspenen perquè el contractista vol garanties de cobrament. L’alcalde Joan Benet Piñana⁶ s’entrevista amb el General Batet⁷ a Tarragona per la cessió a la ciutat dels quarters, les muralles i l’edifici de la Comandància d’Enginyers, però la Capitania General no vol cedir res fins que no es paguen les obres fetes. Finalment cedeix el Parc d’Enginyers i la Llotja (antic polvorí) i autoritza instal·lar una escola al Quarter de Sant Domènec.

L’exèrcit espanyol necessita una profunda reforma i una modernització des de fa anys. És la II República qui emprèn aquest tema defugit per tots els governs i ministres anteriors. Manuel Azaña⁸, President del Govern i Ministre de Guerra, emprèn la tasca el 1931. Suprimeix el Cos Eclesiàstic de l’Exèrcit, dissol el Sometent (grup de voluntaris paramilitars) i també les Ordres Militars, redueix el temps de servei obligatori a 12 mesos, reorganitza l’exèrcit i, sobretot, redueix l’elevat nombre d’oficials i de generals.

Amb aquesta reorganització militar el Quarter de Sant Francesc l’any 1931 esta desallotjat, custodiat només per 9 homes i un sergent. Fins que s’acabin les obres allí el bisbe Félix Bilbao⁹ està predisposat a cedir provisionalment com a quarter el Col·legi Màxim dels Jesuïtes, que han estat expulsats (és l’actual seu de l’EMD de Jesús).

Com està desocupat, el Quarter de Sant Francesc queda fora de la mobilització dels 26.000 homes participants a unes maniobres que es fan el 1933 entre el Riu Segre i l’Ebre amb foc real d’artilleria i d’aviació: els quarters generals estaran a Lleida i a Móra d’Ebre. Tot plegat avui ja sembla un mal presagi d’allò que vindrà pocs anys després.

El 1934 un Comitè de Entidades Económicas de la Cambra de Comerç de Tortosa -promogut per Bau que és diputat- sol·licita al Ministre de Guerra, al Consell de Ministres i al General de Divisió una guarnició militar a Tortosa. Es valora el trasllat a Tortosa del Batallón de Cazadores número 6 de Barbastro, la qual cosa provoca moltes queixes d’aquella ciutat. Per cert, en aquesta ciutat faré jo la mili cinquanta anys després, mentre el Ministre de Defensa Narcís Serra reorganitza l’Exèrcit després del cop del 23F (1981), però això es una altra història. Un any després de la petició tortosina l’Exèrcit valora cedir el Quarter de Sant Francesc al Cos de recent creació per la República, la Guardia de Asalto¹⁰, però finalment cedeix el de Sant Domènec.

Amb el cop feixista del juliol de 1936, el Regiment Almansa a Tortosa i a Tarragona es mostra lleial a la República. Segons diu Subirats Piñana¹¹ això és gràcies a l’acció d’un capità destacat a Sant Francesc, Santiago Rius Arrufat¹², que s’ha mogut prèviament a les dos ciutats. Aviat surt cap a Calaseit, Alcanyís i Albalate la Columna Tarragona amb 800 homes del Regiment Almansa, una secció de metralladores, dos companyies de la Guàrdia Civil, una de Carrabiners i 1000 milicians. Des de Tortosa sortiran més columnes cap al front, suposo que s’organitzen des del Quarter de Sant Francesc. Al febrer de 1938 hi ha un gran homenatge a l’Exèrcit de la República al Cinema Coliseum (a l’actual Plaça Alfons XII) amb himnes, recitals i desfilada fins la Comandància. Poc temps després la ciutat queda deserta, amb els carrers buits, sense ponts al riu i amb les tropes italianes al marge dret del riu bombardejant la ciutat i el gran edifici del quarter.

Acaba la guerra i Tortosa és un munt de runes i desolació. Durant anys la reconstrucció de la destrossa es fa molt lentament mentre el Quarter de Sant Francesc, ferit de mort, presideix la ciutat mostrant la seva ruïna durant gairebé vint-i-cinc anys. Ja no retornarà a la ciutat cap Batalló ni Regiment. A Tarragona es construeix (1941-1946) el nou quarter General Contreras, avui desaparegut, just on ara hi ha el Campus de la URV a l’Avinguda Catalunya.

Mentre ha sigut plaça forta la relació de Tortosa amb l’Exèrcit ha sigut molt estreta. Durant anys els militars promouen i entrenen equips de futbol i els seus oficials organitzen partits a les Esplanetes; també les seves bandes de música formen a músics i a futurs directors de banda; hi ha matrimonis de soldats i oficials amb tortosines; per a la preparació dels soldats de quota hi ha diverses escoles militars; es fomenta el món paramilitar amb un Batallón Infantil o amb el Sometent… també es cedeixen locals a entitats com el Tiro Nacional o als scouts; el Governador Militar està present a tots els esdeveniments socials i a les celebracions oficials; les jures de bandera són públiques i es fan al Parc Teodor González. Cada tarda, els soldats baixen a la ciutat pel carrer Sant Francesc o per Santa Clara, festegen amb les tortosines, es banyen al riu, a la platja de La Xiquina… L’Exèrcit a Tortosa ha estat actiu durant els pronunciaments, revoltes i vagues a la ciutat i al territori ebrenc durant els segles dinou i principis del vint.

Tot aquest univers militar acaba el 1962 quan l’Exèrcit cedeix de forma definitiva els seus terrenys a l’Ajuntament: El Castell de Sant Joan (La Suda, actual Parador de Turisme), el Fort del Bonet i el d’Orleans, el Quarter de Sant Domènec i el de Sant Francesc. Curiosament, no es cedeix el Castell de Tenasses (o Tenalles), que em sembla que passarà a mans privades.

Així que l’alcalde Joaquim Fabra¹³ disposarà de 13 hectàrees de nous terrenys públics. El Quarter de Sant Francesc està en ruïnes, abandonat des de fa dècades, vandalitzat i ocupat per famílies filles d’una pobresa que el règim franquista amaga.  L’Ajuntament ha fet un cens sobre barraquisme a la ciutat (1957 i 1962) per al Ministerio de la Vivienda: al quarter hi viuen unes 61 famílies, no és poca cosa. Unes altres 18 ho fan a les barraques, coves i subterranis a l’entorn de les muralles.

L’any 1963 comença l’enderroc del Quarter de Sant Francesc i tres anys després ja hi ha plans d’urbanització dels terrenys que mai es faran perquè el 1971 ja està en projecte fer un nou hospital allà mateix: la Residencia de la Seguridad Social Virgen de la Cinta, que s’inaugura cinc anys després.  És l’actual Hospital Universitari de Tortosa Verge de la Cinta, un hospital ofegat entre muralles. Ara és ell qui presideix la ciutat.

Els militars continuaran tenint breus relacions amb la ciutat: amb la construcció del monument franquista al bell mig de l’Ebre; amb festivals de música militar; durant els actes,  desfilades i homenatges a l’Exèrcit els anys setanta i vuitanta del segle passat… També es fan maniobres i exhibicions amb paracaigudistes o s’instal·la un campament darrera l’antic Escorxador (l’actual Museu de Tortosa) durant la Setmana de les Forces Armades. Fins i tot es plantejarà la instal·lació d’un radar militar a Mont Caro.

Amb l’inici de la dècada dels vuitanta, planeja el projecte de fer a la ciutat una Acadèmia General Militar Femenina per a fins un miler de dones. El mecenes Celma Prieto¹⁴, veritable promotor de les relacions de Tortosa amb l’Exèrcit, ofereix una donació de cent milions de pessetes, aquells anys era “una pasta”. L’Acadèmia rep una forta oposició i mai es farà realitat.

Acabo aquest escrit i el planeta continua ple de conflictes bèl·lics. Els veig als noticiaris mentre estic dinant o sopant. Els escolto per la ràdio del cotxe. Els llegeixo a les xarxes. I només ens faltava la banda del Tio Trump i el seu Nou Desordre Mundial.

“Si vols la pau, prepara la guerra”, va dir un romà molt cuco del segle IV. Aquest lema sempre és reivindicat pel món militar, però em sembla que no acaba de funcionar del tot. Serem realment valents algun dia i prepararem la pau?

Fernando Jaime Soler

Agraïments: 

Joan Ramírez, Roc Salvadó, Gustau Moreno, Magí Aloguín.

Notes: 

1. 1. La “Ley de Reclutamiento y Reemplazo del Ejército” va ser aprovada per Reial Decret de 19 de gener de 1912, promoguda pel govern de José Canalejas pretén reformar el servei militar. Deroga la redempció en metàl·lic i la substitució però implanta la nova figura del soldat de quota.
2. 2. El soldat de quota segons la reforma de 1912 redueix el temps del servei militar obligatori a 10 mesos pagant 1000 pessetes o a 5 mesos amb 2000 pessetes. També s’ha de pagar l’equip militar i acreditar formació militar prèvia. Podrà viure fora del quarter, triar destí, etc. Aquesta figura desapareix el 1940, poc després de la guerra civil.
3. 3. El Desastre d’Annual (1921) va ser una greu derrota militar espanyola a 60 km de Melilla, a la zona marroquí del Rif amb el lideratge rebel d’ Abd-el-Krim. Van morir uns 11.000 soldats i va provocar una greu crisi política implicant a la Corona.
4. 4. El Desembarcament d’Alhucemas (1925). Després del Desastre d’Annual aquesta va ser la resposta hispanofrancesa contra el rebel del Rif Abd-el-Krim, amb 13.000 soldats. El llavors coronel Franco va ser ascendit a General.
5. 5. Joaquin Bau Nolla (1897-1973), empresari i polític tortosí. Alcalde de Tortosa (1925-1929). Membre de la Junta Técnica a Burgos el 1936. Procurador a les Cortes (1958-1971). President del Consejo de Estado i vicepresident del Consejo del Reino (1965-1973).
6. 6. Joan Benet Piñana (1887-1964), comerciant i polític tortosí. Alcalde de Tortosa (1931-1933). Exiliat, va tornar a Barcelona el 1947. Casat amb Pilar Domingo, germana de Marcel·lí Domingo.
7. 7. Domingo Batet Mestres. (1872-1936). Governador Militar de Tortosa 1916-1918). General de Brigada a Tarragona (1925). Capità General de Catalunya (1931-1935). No va recolzar el cop d’Estat de 1936 i a ser afusellat a Burgos.
8. 8. Manuel Azaña Díaz-Gallo (1880-1940). Periodista, escriptor i polític. Cap del govern, Ministre de Guerra i President de la II República.
9. 9. Félix Bilbao Ugarriza (1873-1943). Bisbe Auxiliar de Tortosa (1924-1925) i Bisbe de Tortosa (1925-1943).
10. 10. El Cuerpo de Seguridad y Asalto (popularment Guardia de Asalto) va ser un cos policial espanyol creat el 1932 com a força d’ordre públic amb provada fidelitat a la República. Amb diverses reorganitzacions durant la Guerra Civil, finalment seria dissolta el 1939.
11. 11. Josep Subirats Piñana (1920-2017). Periodista, economista, polític i escritor. Redactor i director del diari tortosí El Pueblo (1934-1939).
12. 12. Santiago Rius Arrufat (1895-1977). Militar. Tinent del Regiment Almansa (1915) , Capità (1925-1934) al Quarter de Santo Domingo de Tortosa i Governador Militar de Tortosa (1934). Germà de Manel Rius, Arxipreste de la Catedral.
13. 13. Joaquim Fabra Grifoll (1914-2001). Empresari i polític. Regidor (1957) i Alcalde de Tortosa (1960-1967). Diputat Provincial i Procurador a les Cortes (164-1967). Presdient de la Cambra de Comerç (1968-1974).
14. 14. José Daniel Celma Prieto (1924-2020), empresari i mecenes.

Bibliografia: 

García Rodríguez, Alfonso. L’evolució urbana de Tortosa (1935-1975). Planejament i actuacions urbanístiques. Tesis Doctoral. URV, 1999. 

Muro Morales, José Ignacio. Los planos de la plaza y la ciudad de Tortosa, 1845-1886 a “Treballs de la Societat Catalana de Geografia”, núm.77. Barcelona, Ed. Institut d’Estudis Catalans. 2014. 

Rovira Marqués, Maria del Mar. La projecció i construcció dels quarters militars de Tortosa al segle XVIII. RECERCA 16. Tortosa, 2015. 

Vergés Pauli, Ramon. Espurnes de la Llar, vol. II . Cooperativa Gràfica Dertosense. Tortosa, 1993.

Subirats Piñana, Josep. Evocacions 36-38. Tortosa, 1989.

Hemeroteca: 

Correo de Tortosa, Diario de Tortosa, El Pueblo, El Radical, El Restaurador, El Tiempo, Heraldo de Tortosa, Informes, La Verdad, La Voz del Bajo Ebro, La Voz del Progreso, Los Debates, Lluita, Unión Patriótica, El Cruzado Aragonés.