A Rússia li van mal dades a la guerra amb Ucraïna i ha decretat una mobilització bastant general. Però resulta que, en proporció, recluta més soldats a les regions més pobres i entre minories ètniques, que a les grans ciutats i entre el que podríem anomenar “russos ètnics”. És el que hi ha, però no constitueix cap novetat històrica.
Durant la Primera Guerra Mundial, a l’exèrcit francès la desproporció de morts entre unitats segons la seva procedència geogràfica va ser salvatge. No estem parlant només de les tropes reclutades a les colònies en relació a les de la metrópoli. Parlem també entre regiments formats a qualsevol racó de França i els de la regió de París.
A París i rodalia no hi vivia molta més gent que a qualsevol poblet de França? Doncs sí, però la desproporció s’explica perquè les unitats reclutades a la perifèria eren usades molt més, però que molt més, com a carn de canó.
Les estadístiques són terrorífiques. Estem parlant de fins a deu vegades més morts en relació a la població implicada. Quan veieu per França el típic monument als caiguts, amb una vintena de noms, penseu que el poblet en qüestió igual tenia llavors 200 o 300 habitants. París hi va perdre uns 30.000 homes, però penseu que en aquella època tenia tres milions d’habitats.
Les estadístiques també confirmen que la mortalitat va ser molt més alta a territoris que tenien una cultura o llengua diferent de la francesa, com la Catalunya Nord o la Bretanya. Potser va ser casualitat, però els números canten… Molt… Imagineu-vo, doncs, com va anar la cosa entre els soldats de pell fosca o practicants d’una religió no cristiana.
No us cregueu que a altres exèrcits no passessin coses semblant, si més no pel que fa a la classe social. Llavors o en qualsevol altre moment de la història. Potser dol més en el cas de França, perquè era el país de l’”egalité”, a més de ser el creador del concepte de nació en armes, justament per superar els privilegis de casta en això d’anar a la guerra.
No cal anar gaire lluny per trobar experiència històrica pròpia. Recorden la Setmana Tràgica, la revolta popular de l’estiu de 1909 a Barcelona? Va ser quan l’exèrcit espanyol va mobilitzar reservistes per enviar a Marroc, on es vivia una de tantes guerres i guerretes colonials. Com ara a Rússia, els reservistes ja eren persones casades i amb família a càrrec.
És oportú recordar dues injustícies fonamentals d’aquella mobilització. La primera, i molt evident, és que el servei a files podia evitar-se pagant una taxa només a l’abast dels rics: “escaquejar-se” costava 1.500 pessetes, quan un obrer guanyava cinc pessetes diàries. Però és més: tothom sabia que aquella campanya, en què morien soldats catalans a centenars, era per defensar interessos miners d’uns quants aristòcrates, una part d’ells tan catalans com els caiguts al front.
Va ser casualitat que la majoria d’aquella lleva fos catalana? Doncs segurament, no. Però no veieu fantasmes en aquesta afirmació, perquè l’explicació és plausible. No s’han de descartar raons logístiques, ja que era fàcil reclutar molts soldats a una ciutat gran com Barcelona, que anar-los a buscar de mitja dotzena en mitja dotzena pels pobles. A Barcelona, a més, era encara més senzill embarcar-los cap a Melilla per una ruta relativament curta.
Però tampoc ens mamem el dit. La classe obrera barcelonina era una de les més combatives del món i la guerra al nord d’Àfrica va estassar les seves files. Indubtablement, l’establishment polític i econòmic va matar dos ocells d’un tret. No és sobrer recordar que Barcelona era aquella ciutat que havia de ser bombardejada cada 50 anys, pel bé d’Espanya…
En definitiva, hi ha coses, com això que sempre pagui la poca roba, que són més velles que l’anar a peu. I com dèiem al principi, Putin i companyia no han inventat res en absolut.
*TONI GALLARDO és comunicador.
Fes el teu comentari