“L’Auditori, la pedra angular del projecte cultural d’Alcanar”, es deia la nit de la inauguració del nou Auditori José Antonio Valls. Començava el 3 d’abril d’enguany el període electoral, i amb ell s’acabava el termini dels ajuntaments per fer inauguracions. L’Auditori va inaugurar-se un 29 de març en un acte institucional, i aquell dia, el senyor president de la Generalitat va passejar-se pel nostre poble i va repartir uns quants copets a l’esquena al bar Moreno. El mateix president que no reparteix el pa a parts iguals quan es tracta de rebre ajudes, aquell mateix dia va saber col·locar Alcanar al mapa del nostre país. L’Auditori s’havia d’inaugurar, petés qui petés, abans de les eleccions, i sobretot per poder fer els actes de campanya allà i demostrar lo resilients que són els canareus, no fos cas que la majoria absoluta s’escapés d’entre les mans i alguns es quedessen sense les seues tan estimades cadires. Pos bé, la van aconseguir de nou. Ben jugat. Però… què ha passat amb l’Auditori?
D’abril a juny, l’equipament va desplegar una programació inaugural, que va consistir en 22 actes, dels quals la gran majoria van estar actes organitzats o realitzats per entitats i l’escola de música municipal (i, per cert, la difusió d’aquesta programació ens va costar uns quants milers d’euros…) El dia 22 de juny, les escoles tancaven les portes i també les tancava l’Auditori, que avui 10 de setembre que escric aquestes línies, ni les portes s’han tornat a obrir, ni tenim planificada la programació (quan tots els auditoris del territori ja l’han presentat i pots accedir a comprar entrades des de fa molt). Ho faran aviat, a bombo i plateret de nou, però si fins a l’octubre no tindrem segurament programació a l’auditori, quina era la necessitat d’obrir-lo de pressa i corrents al març? La resposta, unes línies més amunt.
El passat 27 de juliol durant el ple ordinari a l’Ajuntament d’Alcanar, es van aprovar els preus públics de l’Auditori, i nosaltres vam ser l’únic partit que va votar-hi en contra. Majoritàriament per dues coses: els preus públics s’aproven abans que un reglament d’ús (com allò de començar una casa per la teulada), i segon, perquè aquells preus públics també aplicaven a les entitats municipals. És a dir, si una entitat volia fer ús de l’auditori i no fer pagar entrada, podien utilitzar-lo gratuïtament, però si volien fer-ne ús i cobrar entrada, haurien de pagar un lloguer. El mateix lloguer que pagaria una empresa privada per portar un espectacle. I la pregunta que ens vam fer és: per què? Si les entitats poden usar-lo igualment, quina diferència hi ha en cobrar entrada o no: les entrades seran per finançar l’activitat, és a dir, sense ànim de lucre. No es pot demanar el mateix preu que a una productora! El ple el podeu escoltar, però de resposta concreta ni de motiu no n’hi va haver cap, perquè seria impossible pronunciar certes coses en públic. I és que em fa la sensació que els membres de l’equip de govern no entenen com funciona una entitat, i avui per avui no saben encara que si una entitat fa pagar una entrada no és per a lucrar-se, sinó per a continuar fent activitats. I em pregunto: també es pregunta a altres entitats o associacions que recapten diners d’altres coses (barres de bar, esports…) que paguen un lloguer dels espais? Qui paga el lloguer de més de 25.000 euros anuals de la plaça de bous?
Un mes després, les entitats es reuneixen amb el govern, i se’ls hi diu que, finalment, hauran de pagar un preu inferior que una empresa privada que vulga fer ús de l’Auditori. Gran favor, gràcies! Si la CUP no hagués aixecat la veu al ple, haurien rebaixat el lloguer de l’auditori a les entitats? Si abans de començar a aprovar preus perquè necessiten treure rendiment de l’auditori amb urgència, haguessen fet un reglament ben pensat i consultat amb les entitats, potser ens hauríem estalviat passos a cegues i discussions als plens. (I per cert, unes normes d’ús penjades depressa i corrents a la pàgina web i sense consultar-les prèviament amb les entitats ni passar-les per un ple, no sé si compten com a reglament…)
Un preu inferior no soluciona el problema. Les entitats municipals que vulguen usar l’Auditori, no haurien de pagar res, ja ho han pagat com a ciutadans d’aquest municipi, i ho tornaran a pagar retornant cultura i cohesió social. Una altra cosa que se’ls hi ha dit a les entitats, és que si fan servir l’Auditori podran tenir més punts a l’hora de demanar subvencions. Quina barra… Si les subvencions del 2022 encara no han arribat i les bases del 2023 (a mitjan setembre) ni han sortit! I l’altra: quin model d’entitats volem? Volem entitats lliures? Volem associacions capaces d’autogestionar la seua activitat independentment de les institucions? O volem crear una dependència absoluta esperant unes subvencions que arriben tard (si és que arriben). I ho sento, però he de tornar a dir que bé que el govern va utilitzar les entitats per a omplir-los la seua flamant programació inaugural quan els hi va interessar…
“Estem parlant d’una xarxa àmpliament treballada de fa anys amb les entitats del municipi perquè Alcanar tinga la infraestructura cultural que fa temps que desitja, de la qual el nou teatre auditori municipal serà la pedra angular”. No és cert, això no és el que se busca. Amb unes entitats agonitzant econòmicament i amb tot el que he explicat al llarg d’aquest article, aquestes paraules del discurs de la nit de la inauguració, avui perden tot el seu sentit.
*MARTA SANS és regidora de la CUP a Alcanar.
Fes el teu comentari