La Tortosa dels darrers anys, des de l’inici de la transició, ha anat avançant a estropades, gràcies a accions que s’han produït per iniciatives dels governs que han anat passant. Fem un repàs a risc de deixar-nos algunes d’elles. Primer govern, l’alcalde Vicent Beguer amb els socialistes, desbancant així la UCD. Festival de Teatre que donava vida a la Ciutat la primera setmana de juliol. Acció digna i memorable fins que es construí l’Auditori, inaugurat el maig del 95. Pàrking de la plaça Alfonso, Parc Eòlic de Buinaca Fullola, revolució a Festes amb l’entrada de Ramon Cardús. Festa del Renaixement, probablement la iniciativa més potent i sostenible des de la transició, que molts anys duri amb qualitat i rigor.
Un dels revulsius importants, al meu entendre, va ser la costosa construcció de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, motor cultural permanent de la Ciutat.
La incorporació a la Llei de Barris que s’havia rebutjat en diverses ocasions (anys 80-90), va ser sens dubte important revulsiu que ha estat continuat pels governs que han anat passant amb més o menys repercussió.
El pavelló Firal-Esportiu ha estat una de les obres més importants dels darrers temps, orgull de Ciutat.
El tant criticat Plan Zapatero va fer que es poguessin executar obres que estaven parades per manca de finançament, Casa de la Música, pavelló del Temple, Llarga de Sant Vicent, remodelació del Parc Teodoro González (joia preuada pels tortosins i forasters), complex de Vinallop… i un seguit més, que donaren una espenta al progrés de la Ciutat.
El passeig de Ribera i el barandat del riu varen millorar notablement la mirada envers el mateix.
Rehabilitació de l’antic escorxador fet amb l’esforç dels tortosins del ram, magnífic edifici modernista transformat en Museu de la Ciutat i centre d’activitats culturals.
La recuperació del “Mercadillo de Ferreries” per a Casal Cultural, (creiem que infrautilitzat durant massa temps).
Darrerament, amb la polèmica reurbanització del Carrer Cervantes, actuació a les muralles del Rastre i passeig de Ronda, l’ocupació de la antiga Samo com Espai Joan Moreira i alguna cosa més, s’ha rentat la cara a la Ciutat.
El creixement del polígon Catalunya Sud, i la ubicació grans indústries de difícil deslocalització, marcarà sens dubte un abans i un després d’aquella Tortosa controlada pels cacics dels anys 70-80 i potser 90.
No oblidem la pèrdua de l’avançat projecte de l’Hospital a la Farinera l’any 2008, autèntica llàstima. Ara cal no amollar per recuperar el projecte, d’una per totes, a pesar de les costoses obres de les Esplanetes, com a maniobra de distracció.
Cada any que passa hi ha també més oferta universitària, lo que vol dir que es redueixen els desplaçaments per estudis i s’estimula la permanència dels joves al territori.
Potser ara és el moment d’aprofitar aquest revulsiu que se’ns planteja, amb la suma de la ubicació d’importants indústries i la inquietud de la ciutadania cada cop més activa i participativa al carrer, com així ho demostren colles de gegants, Castellers, grups musicals, corals, teatre, la massiva implicació amb la Festa del Renaixement. L’assistència a concerts i obres de teatre, manifestacions populars i culturals de tot tipus, tot aquest bullici vol dir que la ciutadania està preparada per a més.
Volem tindre lo que té la Metròpoli sense necessitat d’anar-hi, tindre l’oportunitat de gaudir de bons concerts i bons espectacles sense fer quilometres i respectant així la sostenibilitat del sistema, perquè no som ciutadans de segona i ens ho mereixem tot i més, DEMANEM UN AUDITORI DE REFERÈNCIA AL SUD DE CATALUNYA, un Auditori que estigui al nivell dels que n’hi ha al nord de Catalunya, Auditori de Barcelona, Sant Cugat o el del Vallès Oriental, de construcció relativament recent.
El nostre actual benvolgut, estimat i sobresaturat Auditori, segurament en molt encertada fase d’ampliació i reforma, cal dir que es va construir paral·lelament al de Sant Cugat amb dos pressupostos ben diferenciats, 500 milions de pessetes i 3.000 milions de pessetes. Inaugurat l’any 1995, cal dir que per alguns polítics locals de l’època, era “més que suficient”.
Cal primer tenir el convenciment de que és necessari, que el “volum i qualitat de producció” intel·lectual i de creativitat de les nostres terres és immens i que tenim el mateix dret a gaudir dels espectacles de primer ordre com el més digne dels ciutadans.
Treballem junts la idea i motivem les Institucions superiors vers el merescut projecte, ja que estem parlant d’un pressupost difícilment assumible per el municipi.
Cal carregar la imaginació i mirar al futur sense recança. Per això proposem un projecte ambiciós com mai hi ha hagut a la nostra Ciutat, que li retorni la “capitalitat” que sens dubte es mereix i alleugerem-nos de complexes que no ens deixen aixecar el cap.
Tenim mes de 10.000 m2 al centre de la Ciutat, demanem al nou govern municipal, com ho férem amb l’anterior, que no deixem caure una vegada més el sòl urbà en mans de l’especulació Immobiliària. Cedim els terrenys de l’Estació per a construir l’equipament més útil i colossal que es mereixen les Terres de l’Ebre i la Capitalitat de Tortosa.
*JORDI BONILLA MARTÍ és membre de la Plataforma per l’Auditori de les Terres de l’Ebre a Tortosa.
Fes el teu comentari