Espanya de fa segles imposa la seva voluntat amb l’afany de destruir els Països Catalans en el que ens distingeix com a pobles diferents. Pretén unificar el territori imposant la seva manera de ser, la llengua i els costums. Sobretot voldrien eliminar la nostra parla que els exaspera quan ens senten enraonar-la entre nosaltres. Els ofenem quan parlem la nostra llengua com ells parlen la seua i no entenen que no és la nostra voluntat enutjar-los. “¿Si todos somos españoles por qué hablan una lengua diferente?”. No ho entenen, ni tenen la voluntat d’entendre-ho. Potser creuen que els nostres pares, en el moment de nàixer, ens havien de parlar en un idioma que no era el seu. I potser tampoc no entenen que disposem d’una idiosincràsia pròpia, d’una manera de ser i pensar diferent.
I no és això solament; estem farts de pagar els impostos més alts de l’Estat i que no retornin els diners que necessitem en relació a la riquesa que creem i el benestar que s’han de concedir als conciutadans. Per un costat, Espanya, pretén destruir la nostra identitat nacional, de la manera que sigui, i odien quan expressem el terme de Nació Catalana. Per combatre’ns apliquen la força, la llei imposada i, si cal, la repressió. I per l’altre costat paguem més impostos que mai ens els tornen, les obres que s’haurien de construir queden per propers pressupostos i si ens queixem ens maltracten d’insolidaris. Ens tracten com una colònia imposant la seva voluntat com a terra conquerida i annexionada a la força
L’any 1980 amb les primeres eleccions, a Catalunya havien un 10% d’independentistes, el mateix que trenta anys més tard. Existia una majoria catalanista de CiU pensant que havent entrat en democràcia, s’havia de col·laborar amb els governs de l’Estat, i Espanya respectaria els nostres sentiments. Amb els presidents Pujol i Mas així és va pactar, malgrat el gran dèficit fiscal que sofríem. Però en 2005 en haver-se aprovat un nou Estatut que fou ratificat per les Corts de l’Estat i pel referèndum, el PP amb l’ajut del Tribunal Constitucional, va anul·lar-ne 14 articles. El poble català es va aixecar per la injustícia que significava que els jutges poguessin aniquilar la voluntat popular i l’aprovació de les dues cambres. Del 10% d’independentistes s’arribà a més del 50%, cridant Independència a pulmó ple pels carrers.
Des de l’Estat, el 2012, el govern del PP es van esfereir quan el president Mas va convocar noves eleccions. Per evitar la previsible majoria absoluta de CiU van inventar-se la Operació Catalunya estenent notícies falses pels diaris de Madrid de diners que els responsables de la coalició tenien amagats a l’estranger. L’excap d’Afers Interns, Marcelino Martín-Blas ho acaba d’admetre en recents declaracions a la comissió d’investigació del Congrés on el Ministeri de l’Interior havia registrat informes falsos sobre els comptes de dirigents polítics amb l’objectiu de perjudicar CiU, comanat pel ministre Fernández Díaz i secundat pel comissari Villarejo i Eugenio Pino. També es perseguiren directius d’ERC i de CDC implicant a familiars directes intervenint els telèfons particulars. Aquests mateixos personatges del Ministeri de l’Interior evitaren investigar l’operació Gürtel, on Bárcenas demostrava que el president Rajoy i bona part dels seus ministres de la cúpula cobraven diners negres de donacions que rebien de diferents empreses. Van falsejar els documents dels polítics catalans i van canviar el curs de les eleccions. Van evitar, a la vegada, que es conegués la corrupció del president Rajoy i dels seus ministres.
Així van les coses en aquesta Espanya on la democràcia brilla per la seva absència. Tot s’hi val contra els catalans que cerquen la llibertat del seu poble i la independència, per defensar-se de tantes irregularitats, insolidaritats, maltractes i repressions. On estaven aquells jutges prevaricadors que permetien canviar el ritme d’unes eleccions a Catalunya i, en canvi, no empresonaven els estafadors declarats del govern del PP? On estava la recta justícia en aquells moments d’una Espanya on els seus dirigents manifestaven que era “un ejemplo de la democracia”?
Son els mateixos magistrats que ara no accepten l’amnistia dels catalans aprovada per les Corts i que saben perfectament que no es van posar ni un cèntim a la seva butxaca… però són catalans i demanaven la independència del seu poble i no ho poden permetre. La catalanofòbia queda clara i malauradament continua. Només ens queda continuar lluitant defensant la llengua i la nostra idiosincràsia. Hem de tenir clar que si no ens alliberem d’aquesta Espanya excloent, haurem de continuar sent els rucs de carga, pagar sense parar, no rebre les compensacions i tractar-nos com a una colònia més “del Imperio
Fes el teu comentari