L’any que s’acaba ha posat a prova el sistema democràtic i ha aprofundit en la multiplicitat de conflictes que alimenten la inestabilitat global. Un any d’urnes i armes, així el definia el centre d’investigació en relacions internacionals, CIDOB, en el seu darrer informe.
Un intens cicle electoral ha marcat l’any 2024 on les poblacions de 76 països han estat cridades a les urnes. Les eleccions als EEUU, la UE, l’Índia, Rússia, Veneçuela, Mèxic o Pakistan, entre altres països amb una gran influència –geopolítica i/o demogràfica– han estat algunes de les cites electorals més destacades, els resultats de les quals apunten cap a un imprevisible rumb del món actual. En el tauler polític hi ha qüestions tan importants com l’emergència climàtica, la revolució tecnològica, la seguretat internacional i la pugna geopolítica. Una competició electoral que s’ha desenvolupat en mig del nombre més elevat de conflictes bèl·lics actius des de la Segona Guerra Mundial. En aquest sentit, les guerres d’Ucraïna, Palestina, Iemen o Sudan, entre altres, han condicionat les urnes, al igual que hi ha resultats d’eleccions que poden definir guerres.
La població cridada a les urnes ha votat en un context on la intel·ligència artificial permet portar a l’extrem la manipulació política. A més, una part important d’aquestes eleccions han estat en països poc democràtics, en règims híbrids o directament autoritaris, i altres s’han realitzat en democràcies homologades on el debat identitari ha tingut un pes determinant. El retorn de Trump a la Casa Blanca, l’ascens de l’extrema dreta a Europa després d’haver aconseguit normalitzar la seva agenda aclaparant el centre del debat públic, el reforç del control polític i social per part de Putin en les eleccions russes o la continuïtat Modi i les seves polítiques nacional-hinduistes i islamòfobes a l’Índia són alguns dels resultats dels comicis que han tingut lloc durant un 2024 d’una intensitat electoral sense precedents. En aquest sentit, de la nova administració Trump depèn directament la continuïtat de l’ajuda militar a Ucraïna, la posició de la OTAN, el suport a Israel, la relació amb Rússia o la guerra comercial amb la Xina.
Uns resultats electorals que defineixen un rumb d’un món convuls en plena transició global de poder i en un clar retrocés de drets fonamentals on reiteradament s’assenyala la immigració com a boc expiatori a la vegada que s’utilitza com a arma política. Al respecte, la deconstrucció de l’actual legalitat internacional, la delicada unitat transatlàntica i la seva més que qüestionada doble moral, el desbordament humanitari com a conseqüència directa dels conflictes armats i de la crisi climàtica, la disputa pel domini econòmic mundial entre les grans potències o l’ascens del sud global són elements determinants d’un període de transició cap a un món nou i incert.
La sensació de desordre no és nova, ni tan sols la seva acceleració però l’erosió de les actuals institucions multilaterals de governança global i l’augment de la imprevisibilitat tanquen un 2024 que consolida l’augment de l’extremisme polític i dels seus postulats. Entrem en un moment clau de la història, un moment de resistència democràtica.
*JESÚS GELLIDA, politòleg, escriptor i investigador social
Fes el teu comentari