Les Terres de l’Ebre estem vivint una allau de projectes imposats des dels despatxos polítics i empresarials. Mostres en són la gigafactoria d’IA de Móra la Nova, la destitució per motius polítics del director del Parc Natural dels Ports, o el PLATER.
Des de l’alcalde de Móra la Nova d’ERC, Jesús Álvarez, fins al delegat del Govern del PSC, Joan Castor, concorden plenament en la defensa de la totalitat o part d’aquests projectes i accions argumentant que aportaran desenvolupament, progrés i llocs de treball. Tot i haver comptades excepcions dintre d’aquests partits, sembla que el que s’imposa és que les suposades esquerres acaben assumint un full de ruta propi de les dretes.
Estem cada cop més òrfes d’unes polítiques que defensin la gent treballadora i els llocs on vivim. De fet, ja fa dècades que els partits polítics comparteixen una mateixa agenda per a les Terres de l’Ebre: l’atracció de projectes amb elevats costos socials i ecològics, i la privatització d’allò que encara queda en mans públiques, com l’aigua i la terra.
El PLATER, la gigafactoria d’IA, i la ingerència político-empresarial en la gestió del Parc Natural dels Ports poden semblar qüestions diferents, però comparteixen una mateixa lògica: concentrar el control dels recursos naturals, provocant que es redueixi la capacitat de decisió de les comunitats locals sobre aquests.
Aquest interès polític per regalar recursos públics s’acaba cobrant amb portes giratòries. Per exemple, més de 175 ex-alts càrrecs polítics han acabat tenint càrrecs en empreses elèctriques. No sent les elèctriques l’únic lloc on passa això.
Quan s’impulsa un macroprojecte que transforma de manera irreversible el paisatge o concentra la propietat de la terra o de l’aigua, no només es produeix un impacte ambiental. També es condiciona el futur laboral de tota la comunitat. Sovint es prometen llocs de treball com a compensació, però aquests acostumen a ser temporals o escassos, mentre es destrueixen formes de vida que han sostingut el territori durant generacions.
Hem vist amb els nostres propis ulls com moltes cooperatives agrícoles han acabat desapareixent per deixar pas al control del mercat per part d’unes poques empreses. Hem vist com la massificació eòlica que ha patit la Terra Alta, i que ara continua sota el nom de PLATER, ha transformat el paisatge, ha generat conflictes locals i ha aportat molt pocs llocs de treball.
Ara, volen regalar milers de milions de litres d’aigua de l’Ebre, l’energia que consumirien 180.000 habitatges i destinar prop de 5.000 milions d’euros públics per fer funcionar una gigafactoria d’intel·ligència artificial a Móra la Nova, amb “participació” d’empreses privades com ACS de Florentino Perez, qui ja va fer tremolar aquesta terra.
També hem vist recentment com es destitueix al director del Parc Natural dels Ports per haver fet la feina que li corresponia, preservar la natura d’acord amb la llei, per damunt dels interessos polítics i econòmics.
Totes aquestes decisions, capaces de determinar el futur del territori, no han estat consultades a les comunitats locals. Es prenen en despatxos allunyats de la vida de la gent, ja sigui a Tortosa, Barcelona o Brussel·les.
Sense ecosistemes vius, no hi ha economia possible ni cap espècie, humana o no, que pugui viure.
Treball i territori és un. Cada gota d’aigua, cada muntanya i cada watt cedits a interessos que no responen a les necessitats reals de la població són recursos que deixen d’estar disponibles per a activitats que sí que sostenen la vida: l’agricultura, la sanitat, l’ensenyament, les cures o la conservació dels ecosistemes.
A les Terres de l’Ebre fa dècades que la pobresa augmenta i l’assumpció de la derrota com a territori es normalitza, mentre els polítics ens van venent l’enèssim projecte “de futur”. Quan ens presenten el PLATER, la gigafactoria d’IA, o un nou tipus de gestió al Parc Natural dels Ports, ens volen fer creure que hem d’escollir entre desenvolupament, treball i innovació, o quedar-nos en el procés de decadència poblacional i econòmica en el que estem. Però aquesta pel·lícula és cíclica, i cada cicle que es repeteix acabem més pobres i despoblats.
Des de la CGT Terres de l’Ebre defensem que és possible construir un model on el treball sigui digne, es respectin els límits ecològics i existeixi prou democràcia perquè les comunitats locals puguin decidir lliurement el seu futur.
Hem de treballar per crear pobles organitzats amb una economia de i per la gent treballadora, orientada a satisfer les necessitats de la gent que hi viu, i una gestió democràtica dels recursos. No necessitem produir el 70% de l’energia renovable de Catalunya ni regalar l’aigua d’un riu sencer a uns empresaris amb l’excusa que això és futur.
Cooperatives agroecològiques i de transformació alimentària, reforçar la sanitat, les cures i l’educació, impulsar brigades públiques de manteniment i conservació dels espais naturals, millorar el transport públic o apostar per la recerca aplicada a la gestió de l’aigua, els boscos i l’agricultura.
Aquestes activitats generen ocupació estable, útil i arrelada al territori sense destruir els recursos dels quals depèn la nostra vida. La qüestió no és només quants llocs de treball crea un projecte, sinó qui els controla, quant duren, a qui beneficien i què destrueixen pel camí.
El futur passa per construir comunitats fortes i organitzades en associacions, cooperatives i sindicats que defensin la terra i els recursos comuns. Recursos que només haurien d’utilitzar-se per posar-los al servei i distribuïts entre la gent que viu i treballa al territori.
Amb els 5.000 milions d’euros públics que es pretenen destinar a la gigafactoria d’IA es podrien crear aproximadament 10.000 llocs de treball.
Els diners i els recursos per prosperar econòmicament i socialment a les Terres de l’Ebre hi són, però acaben sempre a les mateixes butxaques. Per a la resta, despoblament i treballs precaris.
*Aleix Carbó Llombart, secretari d’Acció Social de la CGT Terres de l’Ebre
Fes el teu comentari