Passen els mesos i ERC i Junts, continuen donant suport al govern de Pedro Sánchez. Aquesta ajuda té un preu que si els socialistes no la volen perdre, hauran de complir els compromisos. Promeses en sentim moltes però realitats, poquíssimes! Pactes signats que s’incompleixen sistemàticament, per raons o altres. Ja vinc repetint en els meus articles que tant el PP com el PSOE no volen entendre que Catalunya va ser terra conquerida per la força de les armes, fa tres-cents anys i que per reial ordre i “derecho de conquista” ens van convertir en espanyols pel decret de Nova Planta. Sempere i Miquel, al seu llibre, “La Fi de la nació catalana” afirma que “va morir un Estat però no pas un poble”. Som milions de catalans que entenem que ens van arrabassar l’Estat, però els sentiments els mantenim per aconseguir la conquesta de la llibertat, com diu Xavier Antic, president de l’Òmnium Cultural.
Els catalans tenim una manera de ser diferent, una llengua pròpia, unes institucions polítiques destruïdes creades 500 anys abans que les seves i d’ascendència europea, diferent de la castellanolleonesa imposada durant els darrers tres segles. Van anihilar la nostra llengua suprimint les universitats i creant-ne una de nova a la ciutat de Cervera, on només s’hi podia parlar i estudiar la seva llengua. A Catalunya només usàvem un cognom, per l’estirp de Carlemany, i van imposar-nos els dos cognoms a la nostra identitat, relegant-nos a ser “una región de España”, introduint impostos nous que mai es retornen i les inversions pressupostades de cada exercici no arriben a complir-se ni al 60%, amb l’espoli fiscal constant. I aquest maltractament despectiu ha continuat fins els nostres dies, amb més fúria repressora en alguns moments, i amb “disimulo” en altres, com és l’actual, on les promeses (les grans inversions s’incrementen de paraula cada dia), però les realitats no lliguen amb les promeses.
Amb el govern del PSOE català a Catalunya presidit per l’exministre, el MH Sr. Illa, el 133 president, s’ha iniciat el procés d’espanyolització, a la vegada que va prometre un finançament singular que sap que mai no es podrà complir; els seus no l’accepten i els del PP, menys “porqué todos los españoles somos iguales”. Nosaltres, sofrint un dèficit fiscal de 22.000 milions anuals, hem de “pagar i callar”. La formació del govern va començar nomenant alguns consellers que s’havien destacat per la fòbia a la nostra llengua. La missió del Sr. Illa, és convertir-nos en una regió o autonomia espanyolitzada i desnacionalitzant-nos com a súbdits obedients; “us seguim donant gat per llebre, pagueu i calleu”. El nomenament de Josep Borrell, com a president del Centre d’Informació i Documentació Internacionals a Barcelona, n’és un clar exemple. Un català que ha renegat de la seva terra i inclús al seu poble li han retirat els honors que tenia. Illa va anunciar i promocionar l’oli de Jaén quan a Catalunya disposem dels millors olis del món. No va assistir a l’acte d’homenatge de les víctimes dels atemptats gihadistes al seu setè aniversari, ha incorporat al 112 la Guàrdia Civil, fa la “rendez-vous” al rei en tot moment, va assistir a la inauguració de l’any judicial, va parlar en castellà al Parlament, o no va assistir a la Nit de Santa Llúcia, o es va veure amb tots els presidents de la Generalitat vius, excepte amb el MHP Puigdemont, incongruentment exiliat, amb una llei d’amnistia que els jutges, no aplicant la Constitució, la contradiuen. O sigui que el PSOE català ho té tot dissenyat per convertir-nos en territori espanyolitzat, amb “disimulo” però amb fermesa, i si pot, passar-se de llarg els acords amb ERC i JUNTS.
Però els espanyols del PSOE i del PP a Madrid i a Espanya es barallen, sempre amb Catalunya com a fons. I el cas més flagrant és el de l’amnistia i l’exacerbació política que ha creat, quan els jutges no compleixen el legislat. Així les amnisties s’han paralitzat i el MHP Puigdemont si torna a Catalunya seria detingut i empresonat. Gairebé tots els presidents catalans de la Mancomunitat i de la Generalitat, han patit presó, inhabilitació i, fins i tot, afusellament. Això és una qüestió que demostra com ens estimen els espanyols quan reivindiquem no sofrir tantes desconsideracions i no acceptar el tracte humiliant que ens dispensen. Venen al cas les paraules de Rovira i Virgili, expressades al seu llibre, “Els Darrers Dies de la República Catalana” quan deia “moria un Paí,s però no el País”. Després de la repressió del 2017, uns amb “dissimulo” i els altres a “garrotades”, ens humilien, ens prenen el pèl, ens fan multitud de promeses que mai no compliran, i ens reprimiran, ens sotmetran i, si poden, aniquilaran el nostre idioma i la nostra idiosincràsia. Però queda la força del poble on existeix l’essència de catalanitat i està emmarcada en milers de cors que continuarà lluitant, malgrat, Illa, Rajoy i els 155, i els continuats enganys.
El conflicte entre Catalunya i Espanya no s’acabarà mentre Catalunya sigui tractada com una colònia i se’ns consideri poble estranger “de pagar i callar”. Ens volen i ens necessiten pel que els aportem però aplicant-nos les seves lleis i normes, sense respectar la nostra diferència com a poble. Estem dins de la Constitució del 1978, de la qual, els uns i els altres (PSOE i PP), la incompleixen i la vulneren. Cal rearmar-nos davant de tantes injustícies!
En aquestes pàgines faig un humil exhort; Puigdemont i Junqueras haurien d’arribar a acords i conjuntament fer-los complir al PSOE, amb el suport de l’ANC i Òmnium, i els milions de catalans que ens tenen a la seva disposició. L’Òmnium així ho expressa, “Vers la conquesta de la llibertat”.
Anton Monner –Cronista de Gandesa-
Fes el teu comentari