Una famosa havanera comença dient: “Quan jo tenia quatre anys mon pare em duia a la barca”. Quan jo tenia quatre anys, els meus pares, mestres de Sant Jaume d’Enveja, em van portar d’excursió al Far de Buda i em va parèixer que havia anat a la fi del món.
Avui, aquell antic far és una estructura de ferro enfonsada al mar, i l’actual està 2500 metres terra endins de l’anterior, la qual cosa ens porta a la realitat de la regressió i la possible desaparició del delta de l’Ebre.
En primer lloc, el meu reconeixement a la tasca feta per la Taula de Consens i la seva lluita continua proposant solucions tècniques i fer-les arribar a la Generalitat de Catalunya, que n’ha assumit moltes d’elles en la seva Estratègia Delta i també al Ministeri de Medi Ambient del govern central.
Conegut és, que el Pla Delta contempla mobilitzar 11 milions de metres cúbics d’arenes marines en contraposició els pocs més de 300.000m3 aportats en els darrers anys, afegint les guardes de les badies dels Alfacs i el Fangar.
També la Taula proposa diverses formes de prevenir l’erosió costera, incloent: la construcció de murs de contenció, espigons o esculleres per dissipar l’energia de les onades, la plantació de vegetació per estabilitzar el sòl i l’aportació de l’arena abans esmentada, executades totes elles dintre d’un enrocament i bioenginyeria ben aplicada.
L’experiència ens demostra que, tot i conèixer les solucions per tal d’evitar aquesta regressió i desaparició del Delta – la lluita de la Plataforma en Defensa de l’Ebre contra el Pla Hidrològic 2000 és la nostra major referència – si esta no va acompanyada d’una gran mobilització, fa molt difícil que les Administracions responsables ho acaben realitzant.
Hem de sortir del nostre territori per tal de fer sentir el nostre clam davant les portes del Parlament de Catalunya que és qui primer ens ha de defensar, no només en la declaració d’intencions sinó també exigint que els propers pressupostos de l’Estat incloguen les inversions necessàries per preservar el delta de l’Ebre.
En vaga general o sense, tots els ebrencs i ebrenques, i tots els ciutadans que volem preservar la natura, ens hem d’unir en una GRAN MANIFESTACIÓ per fer viu el Delta i reivindicar el caràcter ebrenc i la força de la nostra RAÓ.
Fes el teu comentari