Els pressupostos catalans sempre queden curts. El dèficit fiscal català, continuat des de l’entrada a la democràcia, sempre ha impedit aconseguir les obres amb la potencialitat necessària per atendre les plenes necessitats de la nostra ciutadania. Fossin en cultura, comunicacions, sanitat, ensenyament, justícia o serveis socials, entre altres.
L’eix entre Tortosa a Lleida, la carretera C-12, que serveix a més per accedir fins la frontera francesa, quan el president Pujol la va inaugurar ja va advertir que per manca de diners es faria el que es podria, malgrat la gran necessitat comunicativa entre aquestes dues capitals. I un cop va funcionar, tothom s’adonà de la gran obra que es va realitzar. Han passat més de trenta anys però momentàniament es va resoldre disposar d’una comunicació ràpida entre Flix i Lleida, a més d’una sortida d’emergència per la central nuclear d’Ascó, obrir una carretera paral·lela al riu Ebre i construir entre Móra la Nova passant per Tivissa, la sortida al mar pel Perelló. La necessitat comunicativa es va resoldre coneixent que alguns dels seus trams necessiten ampliar la calçada, del 2+1, per evitar accidents i col·lapses de trànsit. Des d’aquell moment el trànsit de vehicles s’ha incrementat molt i les senyalitzacions en el tram da Maials a Lleida els cal una revisió a fons, també per evitar els accidents. Existeix permissibilitat de pas a llocs inadequats i perillosos, i alguns cops quan es passa al vehicle del davant no permet veure si te’n ve un altre en sentit contrari i, no disposant de total visibilitat, es pot produir l’accident.
Tot es necessari i serà molt ben vist que es vulgui solucionar el problema d’eixamplar la calçada C-12, un cop ho han demanat els diferents ajuntaments de la Ribera d’Ebre. Aquesta carretera és ben necessària dotar-la de diferents trams de doble carril en un sentit per evitar col·lapses de vehicles. Però també ho és la C-43, en el tram Benifallet, Pinell i Gandesa. En aquesta via ja existeix algun tram de 2+1 però en caldria construir altres entre el Pinell i Gandesa. En la zona que la carretera passa pel barranc que divideix les Serres de Cavalls i Pàndols, s’haurien de resoldre el 2+1, com a mínim en dos sectors. Actualment amb el pas de molts camions i alguns tractors, en el tram del 5 quilòmetres entre el Pinell i la Fonteta del terme de Gandesa, les cues de vehicles en fan imprescindibles en no poder avançar als vehicles pesants. A més quan camions i la cua de cotxes arriben a la Farola de Gandesa, tots a la vegada, no existint la variant de la N-420, que es van realitzar els estudis previs pel govern del PSOE fa trenta anys i els posteriors es van redactar els projectes, es troben amb els vehicles que venen d’Alcanyís, els de Casp, el d’Horta de Sant Joan, els de Vilalba i els tres carrers de la Ciutat que s’hi concentren, el caos que s’hi estableix no té fi ni compte. Cada cop els camions tenen més llargària i la plaça, cruïlla de camins al sud de l’Ebre, té la mateixa capacitat que quan es va habilitar al segle XIX. En molts moments els resulta gairebé impossible poder-s’hi creuar.
Conseqüentment, cal tenir present que si necessari és el tram que passa per la Ribera d’Ebre, tant o més necessari és el de la Terra Alta. Sabem que els pressupostos a Catalunya sempre son insuficients pel mal tracte que rebem des d’Espanya igual en les obres que emanen dels pressupostos generals de l’estat, que ens prometen que es faran i, passant els anys, queden per fer, com les transferències que s’haurien de percebre per la Generalitat per poder atendre les necessitats amb la qualitat suficient per correspondre correctament a la ciutadania catalana. Cada any Catalunya suporta un dèficit fiscal de 22.000 milions d’euros. Tenim la promesa del finançament singular i esperem que com tantes paraules que mai arriben al fi, aquesta tan necessària no se’n vagi in orris. De ser així el govern català no podrà correspondre els sis continuats que dóna arreu del País, preposar en marxa noves obres públiques.
*ANTON MONNER, cronista de Gandesa
Fes el teu comentari