Les Terres de l’Ebre rebran 4.451.345 euros en el marc del “Pla Actualitza Escoles”, impulsat pel Departament d’Educació i Formació Professional a través del Programa de cooperació financera amb el món local per a la realització d’obres de reforma, adequació i millora (RAM) de centres educatius públics.
Aquesta inversió forma part d’una dotació global destinada a intervenir en escoles públiques d’educació infantil, primària i d’educació especial que triplica els fons destinats habitualment a les actuacions anuals RAM, reforçant així el caràcter extraordinari del programa, el qual no té antecedents d’un impuls tan massiu pel que fa als recursos, ni tan extens en el territori pel que fa als municipis beneficiats.
El desplegament a les Terres de l’Ebre és completament generalitzat: tots els municipis ebrencs rebran finançament, amb imports que responen a criteris tècnics i objectius.
Destaquen els municipis amb una major dotació, encapçalats per Tortosa (687.700 €), Amposta (325.200 €), Deltebre (199.900 €), Alcanar (162.600 €), Roquetes (125.300 €), Tivissa (120.737 €), l’Aldea (118.600 €), Camarles (96.600 €), Sant Jaume d’Enveja (96.600 €), la Ràpita (88.000 €), Batea (86.447 €), el Perelló (81.300 €), la Sénia (81.300 €), Santa Bàrbara (81.300 €) i Ulldecona (81.300 €), que concentren una part significativa dels recursos i reflecteixen el pes dels principals nuclis educatius del territori.
En l’altre extrem, el programa també arriba als municipis amb menor dotació però amb una incidència proporcional molt rellevant, com la Fatarella (23.381 €), Mas de Barberans (21.679 €) i Alfara de Carles (20.763 €), exemples clars de la voluntat del Departament d’estendre les millores al conjunt del territori. Aquesta és una aposta per al reforç de l’educació en l’àmbit rural, tant important a les Terres de l’Ebre.
El programa respon a una necessitat estructural detectada pel mateix Departament: a Catalunya, més de 2.500 centres educatius presenten mancances derivades de l’envelliment dels edificis i de la falta d’inversió acumulada en els darrers anys. Davant d’aquesta realitat, el Pla RAM es planteja com una actuació estratègica per millorar l’estat de conservació dels centres, garantir-ne la seguretat i allargar la vida útil dels equipaments educatius.
Amb aquestes xifres i criteris de distribució, la inversió a les Terres de l’Ebre no només té una dimensió econòmica destacada, sinó també territorial i estructural, amb voluntat d’arribar tant a grans ciutats com a petits municipis.
Quin és l’objectiu?
L’objectiu principal del “Pla Actualitza Escoles” és allargar la vida útil dels edificis escolars, molts dels quals presenten signes evidents d’envelliment després d’anys d’ús intensiu i manca d’inversió estructural continuada. Aquesta acció no és només reactiva, sinó preventiva: es tracta d’evitar que els dèficits actuals derivin en problemes més greus que afectin el funcionament dels centres.
A més, el pla incorpora objectius complementaris que aporten valor afegit al sistema educatiu. Entre aquests, destaquen la millora de la seguretat dels espais, l’augment de l’eficiència energètica dels edificis i l’impuls de l’accessibilitat universal, garantint que els centres siguin més inclusius i adaptats a tota la comunitat educativa.
El programa també té un fort component territorial i institucional: pretén reforçar la cooperació amb el món local, implicant directament els ajuntaments en la planificació i l’execució de les obres. Aquesta corresponsabilitat permet una aplicació més ajustada a les necessitats reals de cada municipi i afavoreix una gestió més eficient dels recursos públics.
En conjunt, l’objectiu del Pla RAM és clar: passar d’un model de manteniment reactiu a una estratègia de millora estructural del sistema educatiu, amb impacte directe sobre la qualitat dels espais on aprenen milers d’alumnes.
Quins criteris de distribució s’han aplicat?
La distribució dels fons del “Pla Actualitza Escoles” no és aleatòria, sinó que respon a una combinació de criteris objectius pensats per adaptar la inversió a la realitat de cada municipi. A les Terres de l’Ebre, aquests criteris prenen una rellevància especial per la seva estructura territorial i demogràfica.
En primer lloc, el factor principal és el nombre d’alumnes escolaritzats en centres públics d’educació infantil i primària. Aquest criteri estableix diferents franges d’import en funció del volum d’alumnat, de manera que els municipis amb més població escolar, com Tortosa o Amposta, concentren les dotacions més elevades. Això garanteix que els centres amb més ús i pressió rebin més recursos per mantenir unes condicions adequades.
Un segon element clau és l’antiguitat dels edificis escolars. El programa assigna una quantitat fixa de 37.300 € per cada centre construït o rehabilitat abans de 2007, reconeixent així que els equipaments més antics acumulen més necessitats de manteniment i actualització. En un territori com les Terres de l’Ebre, on molts centres tenen dècades d’història, aquest criteri és determinant per explicar el volum d’inversió.
Ara bé, el criteri que adquireix més pes en clau ebrenca és el de la ruralitat. El programa incorpora una dotació addicional per als municipis reconeguts com a rurals, que inclou una assignació fixa (de 6.000 €, o 10.000 € en tots els casos a Terres de l’Ebre) i un import addicional per alumne de 130.90 €. Aquest mecanisme compensa les desigualtats derivades de la baixa densitat de població i de la dispersió territorial, i és una clara aposta pel reconeixement a un territori on les escoles rurals i les ZER (Zones Escolars Rurals), com les Terres de l’Ebre, tenen un pes molt rellevant.
En el nostre cas, aquest criteri és especialment significatiu. La majoria de municipis tenen dimensions reduïdes i una població escolar limitada. Sense aquest factor corrector, molts d’aquests pobles quedarien infrafinançats. Gràcies al criteri de ruralitat, els municipis més petits poden accedir a recursos suficients per executar actuacions que, tot i ser modestes en import absolut, tenen un impacte molt notable en el seu context local.
Així, el model de distribució combina tres eixos: alumnat, antiguitat i ruralitat, per construir un sistema equilibrat. En territoris com l’Ebre, això es tradueix en una doble realitat: grans municipis amb inversions importants per volum d’alumnes, i petits pobles que, gràcies al criteri de ruralitat, també poden impulsar millores essencials als seus centres.
Quines són les obres “elegibles”?
El “Pla Actualitza Escoles” delimita clarament quin tipus d’actuacions poden finançar-se amb l’objectiu de garantir que la inversió tingui un impacte directe i estructural sobre els centres educatius.
El gruix principal de les actuacions se centra en la substitució d’elements arquitectònics o instal·lacions obsoletes. Això inclou intervencions en cobertes, fusteries, sistemes de calefacció, lavabos, cuines o menjadors, entre altres espais clau del centre. Aquest tipus d’obres són especialment rellevants a les Terres de l’Ebre, on molts edificis acumulen dècades d’ús i necessiten renovacions estructurals per garantir condicions adequades.
Un segon bloc important d’actuacions és el vinculat a la millora de l’eficiència energètica. El programa permet finançar la renovació de sistemes d’il·luminació, la incorporació de tecnologies de gestió energètica o la millora dels tancaments i envolupants dels edificis. Aquestes intervencions no només redueixen el consum energètic, sinó que també milloren el confort tèrmic dins de les aules.
També són elegibles les actuacions orientades a garantir l’accessibilitat universal. Això implica eliminar barreres arquitectòniques i adaptar els espais per a l’alumnat amb necessitats educatives especials, avançant cap a centres més inclusius. En paral·lel, es contemplen actuacions de retirada de materials potencialment perillosos, com el fibrociment, per reforçar la seguretat dels equipaments.
A més, el programa no només cobreix l’execució material de les obres, sinó també els serveis associats, com la redacció de projectes, la direcció facultativa o la coordinació de seguretat i salut. Això facilita que els ajuntaments puguin abordar les intervencions de manera integral, des de la planificació fins a l’execució final.
Des d’una perspectiva ebrenca, aquest conjunt d’actuacions pren una dimensió molt concreta: permet intervenir tant en grans centres que requereixen reformes de volum com en escoles petites que necessiten millores bàsiques però essencials. En tots els casos, però, l’objectiu és el mateix: garantir espais educatius segurs, eficients i adequats per al desenvolupament de l’activitat educativa.
Quin és el calendari d’aplicació?
El desplegament del “Pla Actualitza Escoles” s’estructura en un calendari pensat per garantir una planificació ordenada, una coordinació amb els Serveis Territorials, i una execució efectiva de les obres.
El primer pas clau és l’adhesió dels ajuntaments, que s’ha de formalitzar abans del 12 d’agost de 2026 mitjançant la plataforma EACAT, indicant l’import de la subvenció que s’accepta, total o parcial. Aquesta adhesió requereix de l’aprovació formal per part del municipi, mitjançant el corresponent certificat d’Acord del Ple o document de l’òrgan competent per a l’aprovació de la sol·licitud de subvenció i l’adhesió al programa, garantint així la validació institucional.
Un dels elements més destacats i valorats pels municipis és que, un cop formalitzada l’adhesió, rebran el 100% de l’import concedit de manera anticipada, fet que permet iniciar les actuacions sense tensions de tresoreria i amb plena capacitat operativa des del primer moment. Aquest mecanisme reforça el caràcter àgil i pràctic del programa, especialment important per a ajuntaments petits.
A diferència d’altres convocatòries, en aquesta fase inicial no cal concretar les actuacions que es duran a terme. Aquest element dona flexibilitat als ajuntaments i els permet definir posteriorment els projectes amb més precisió, alhora que facilita garantir que totes les propostes compleixin els requisits de despesa elegible.
Precisament per facilitar aquest procediment, des dels Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre s’ha activat un dispositiu d’acompanyament directe als ajuntaments. Aquest suport es va presentar el 20 de maig, a la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre, en una sessió informativa presidida per la directora general de Centres Públics, Montserrat Duran, dirigida a alcaldes, regidors d’Educació i personal tècnic municipal, i inclou assessorament per garantir que les actuacions proposades compleixin els requisits “d’inversió elegible” i que s’ajustin als criteris del programa. Aquesta orientació prèvia busca evitar errors i optimitzar l’ús dels recursos disponibles.
Un cop formalitzades les adhesions i resolta la concessió dels fons, s’inicia la fase principal: l’execució de les obres, que es pot dur a terme fins al 31 de desembre de 2028. Aquest termini ampli permet als municipis planificar amb detall, licitar els projectes i executar-los amb garanties, adaptant les intervencions a les necessitats reals de cada centre educatiu.
Cal tenir en compte que el programa només finança actuacions licitades a partir de l’1 de gener de 2026, assegurant així que els fons es destinin a projectes nous i no a actuacions prèvies. En aquest sentit, els Serveis Territorials recomanen als ajuntaments coordinar les propostes abans de desenvolupar-les, per assegurar-ne la viabilitat dins del marc del programa.
Finalment, el calendari es tanca amb la fase de justificació, que es podrà fer de manera voluntària fins a quatre mesos després de finalitzar les obres, o bé entre gener i abril de 2029, quan els municipis hauran d’acreditar l’execució correcta dels projectes.
Així impacta el “Pla Actualitza Escoles” a l’Ebre
Amb més de 4,4 milions d’euros distribuïts arreu de les Terres de l’Ebre, el “Pla Actualitza Escoles” representa molt més que una inversió puntual: és una aposta clara per dignificar i modernitzar el conjunt de la xarxa educativa pública. El fet que el programa arribi tant a grans municipis com a petits pobles, i que ho faci amb criteris que tenen en compte la ruralitat, evidencia una voluntat inequívoca de cohesió territorial i d’equitat educativa.
En clau ebrenca, el valor del pla es posa de manifest també en la seva manera de desplegar-se. El protagonisme dels ajuntaments, el pagament anticipat del 100% dels ajuts i l’acompanyament directe dels Serveis Territorials permeten que fins i tot els municipis amb menys recursos puguin impulsar actuacions que, fins ara, eren difícils d’assumir. Aquest model apropa la decisió i l’execució al territori, fent que les solucions siguin més ajustades a la realitat de cada escola.
Alhora, l’impacte del programa no només serà visible en termes d’infraestructures, sinó també en la qualitat educativa. Espais més segurs, accessibles i eficients energèticament generen millors condicions per a l’aprenentatge i el desenvolupament de l’alumnat, així com per a la feina docent. En territoris com les Terres de l’Ebre, on l’escola és sovint un element clau de cohesió social i de vertebració del municipi, aquesta millora adquireix una dimensió encara més rellevant.
Estem molt satisfets perquè el pla obre una finestra d’oportunitat clara: la de passar d’un model marcat per mancances acumulades al llarg de temps, a una nova etapa de renovació i manteniment estructural. Quan el desplegament es completi amb èxit, les Terres de l’Ebre farem un salt endavant, amb escoles més dignes, modernes i eficients, al servei de l’alumnat, dels professionals, i de tota la comunitat educativa ebrenca.
*Mario González Jorge, director dels Serveis Territorials d’Educació i Formació Professional a les Terres de l’Ebre, i professor universitari del Campus Terres de l’Ebre
Fes el teu comentari